Cançó de la setmana d'iCat: "Ciutat trista", de Yung Rajola

Si l'urban, entès d'una manera àmplia, és el nou rock, el de Yung Rajola  és urban de qualitat i amb consciència. Després d'un EP i diversos singles publicats en només dos anys, Quintí Casals, de Lleida i amb entrada pròpia a la Wikipèdia, debuta en llarg amb "Cor trencat" i firma un dels discos cridats a ocupar les primeres posicions del rànquing quan aquest any s'acabi. En les formes, perquè abraça el concepte pop i els sons orgànics per modelar un gènere que en aquest país encara s'està construint; i en el fons, perquè és un àlbum temàtic, el disc de queixa de la generació dels nascuts als anys 90, que afronta un present marcat per l'atur, la injustícia social, la decepció política, la hipocresia de les xarxes socials, el "no future" de la pandèmia. "Ciutat trista" és la foto fosca de la metròpoli que imposa el seu ritme insostenible, que t'ofega si no tens pasta, que t'esborra el somriure i et deixa fora. Cançó tensa amb punt tràgic, singular i honesta, emmarcada en un treball que redibuixa la figura del raper, enriquit per les presències de Lildami, El Noi de Tona, D. Mos, Marc Vi, Neptú i, com no, Sr. Chen a la producció.