Anar a la navegació principal
General

NO SÉ FER QUINIELES, PERÒ GUANYARÀ EL BARÇA

Aquesta és la realitat. No en sé. Si en sabés seria milionari. O sigui que tot i la bona fe del Ricard Torquemada cada vegada que diu que tinc bon nas

Aquesta és la realitat. No en sé. Si en sabés seria milionari. O sigui que tot i la bona fe del Ricard Torquemada cada vegada que diu que tinc bon nas per als pronòstics i no l'encerto, penso que estic constipat.
I tot i això aquesta vegada, davant del clàssic, no em puc imaginar un resultat que no sigui la victòria blaugrana.
Podeu pensar que em traeix el cor, però estareu equivocats. Que jo vulgui una victòria blaugrana no vol dir que hi cregui. Però aquest cop hi ha coincidència. La vull i hi crec.
L'experiència em diu que aquest tipus de partits els guanya el més necessitat, sovint el que hi arriba pitjor. I aquí no hi ha color. El Madrid, líder amb sis punts d'avantatge, té una situació molt confortable respecte al Barça que no pot perdre més punts i, a més, està en crisi d'identitat després dels dos últims partits.
Però és que, a més, hi ha la realitat que aquesta temporada m'ha tocat viure cada cap de setmana. En tretze jornades de lliga disputades, al Reial li he vist un bon partit i alguns, molt pocs, bons trams de partit.
El Reial Madrid, que no perd des de fa molts dies, no juga a res i viu de l'eficàcia dels seus homes del davant, de la força i l'empenta dels seus joves... que estan cridats a la banqueta i, per il·lògic que pugui semblar, de la poca capacitat del seu tècnic per triar a causa del munt de lesions que ha tingut l'equip. Ha fet les alineacions amb el que li quedava sense lesionar.
El seu jugador franquícia aquesta temporada, Bale, no hi serà i la recuperació de Casemiro pot deixar fora Isco, que estava fent bons partits.
El Madrid no està jugant a res i ho està sumant tot, que també és una virtut.
El problema és el Barça, que ens els últims partits ha perdut part de la seva personalitat i de la seva força com a conjunt.
Per això crec que guanyarà i amb certa comoditat. Perquè davant d'un clàssic, els del trident tornaran a fer la seva feina al complet -inclosa la pressió a dalt- i el mig camp reapareixerà com ho farà Iniesta, el metrònom de l'equip. Tornaran a jugar al que saben jugar.
Em fa la sensació que el Madrid és el millor rival que pot tenir ara el Barça. El més còmode.
Potser serà el nas, potser les hores de veure jugar aquesta gent, potser l'experiència. Però estic convençut que el Barça guanyarà. Tant que m'atreveixo a posar-ho per escrit. Potser és que estic com una cabra i m'arrisco innecessariament a fer un pronòstic que m'hauria de callar.
Ja no tinc edat per callar massa coses. Al cap i a la fi, pronosticar és gratis i com a mínim fins que comenci el partit seré un paio feliç.
Anar al contingut

Cent x cent Pere Escobar

Sóc fill del Raval de Barcelona. De la Barcelona dels 60, en blanc i negre. I això et dóna caràcter. Va ser l'última lliga del Barça abans de la de Cruyff, l'any 1974. He practicat molts esports, des de futbol fins a judo, fet que em permet tenir una visió molt àmplia de les coses. Segurament estic educat a l'antiga, però els meus fills mantenen entrenada la meva curiositat pel que passa al món. Encara crec que les coses s'han de dir com es pensen i que no es cap pecat -o no ho hauria de ser- parlar amb llibertat i sense més límits que l'educació i el respecte; encara que, sovint, el preu de fer-ho sigui alt.

Cerca posts del blog
Últims posts