Anar a la navegació principal
General

SANTS INNOCENTS

Quan vaig començar a fer aquesta feina ja fa uns quants anys, la tradició manava que, tal dia com avui, una de les notícies fos una innocentada. El dia

Quan vaig començar a fer aquesta feina ja fa uns quants anys, la tradició manava que, tal dia com avui, una de les notícies fos una innocentada. El dia abans al diari o al matí del mateix 28 a la ràdio o la televisió es discutia quina seria la broma més creïble i increïble alhora, i sovint l'elecció deixava descontents els més joves, amb una tendència natural a l'exageració.
Eren innocentades elaborades, basades en fets reals -com diuen a les pel·lícules americanes- i amb prou indicis perquè una ànima càndida s'acabés creient el que publicava el diari o deien la ràdio i la televisió.
Anys abans, molts anys abans, aquesta tradició havia arribat a fer sortir de casa la gent per veure un monument suposadament aterrat o altres efectes demolidors nascuts de la ment bromista d'una redacció enjogassada.
Era una tradició que també s'observava a les cases -com a mínim a la meva- on el pare de família podia sortir a treballar amb un entrepà de sardines dibuixades sota el braç o els nens tenien cosides les mànigues del pijama abans d'anar a dormir.
Tot canvia a la vida. I no sé si sempre per bé. Trobo a faltar aquells temps. I no només pel repte que suposava no caure en la innocentada o per imaginar-ne una de prou elaborada per semblar veritat.
Imagino que en el fons el que trobo a faltar és la credibilitat que tots plegats teníem ja fa uns quants anys, i que amb el temps hem anat perdent.
Si sortia al diari, ho senties a la ràdio o ho veies a la tele, havia de ser veritat. El meu ofici podia estar més o menys ben considerat, però s'assentava fermament sobre la base de la seva credibilitat. I amb això jugàvem quan fèiem la innocentada. Un únic dia a l'any. L'acord no escrit que el lector/oient/televident et comprava cada 28 de desembre.
Avui tant hi fa el dia que sigui. Fa la sensació que es publiquen/diuen/emeten innocentades cada dia perquè, cada dia, els nostres polítics, caps, jutges, economistes, banquers, fiscals, esportistes o periodistes -i tots els "istes" que hi vulguin afegir- s'entesten a fer-la o dir-la més grossa sense parar gaire atenció a la seva credibilitat.
Ara per llegir, escoltar o veure una notícia has de conèixer qui l'ha escrit, dit o muntat. La credibilitat s'ha individualitzat. És una espècie en extinció. Potser perquè ja no és rendible. O això creuen els que ens paguen. Que no ho és tant com altres variables que han arribat a l'ofici per quedar-se.
Ja no té gaire sentit fer innocentades perquè tot plegat em sembla una gran innocentada. Només espero que no prenguem mal amb tanta postveritat.
Em semblava més fàcil quan només hi havia un dia per la mentida, que a més era venial. Potser és que m'estic fent gran.
Anar al contingut

Cent x cent Pere Escobar

Sóc fill del Raval de Barcelona. De la Barcelona dels 60, en blanc i negre. I això et dóna caràcter. Va ser l'última lliga del Barça abans de la de Cruyff, l'any 1974. He practicat molts esports, des de futbol fins a judo, fet que em permet tenir una visió molt àmplia de les coses. Segurament estic educat a l'antiga, però els meus fills mantenen entrenada la meva curiositat pel que passa al món. Encara crec que les coses s'han de dir com es pensen i que no es cap pecat -o no ho hauria de ser- parlar amb llibertat i sense més límits que l'educació i el respecte; encara que, sovint, el preu de fer-ho sigui alt.

Cerca posts del blog
Últims posts