Fa un parell de dies, en aquest mateix espai, vaig avançar la victòria del Barça al camp del Celtic. La veritat és que sóc un mal pronosticador, que l'encerto poc. Però estava tan segur que el Barça guanyaria a Escòcia que em vaig atrevir a trencar una norma no escrita en el periodisme; "no t'avancis als esdeveniments, només hi pots perdre. És un error innecessari."
El cas és que aquella mateixa nit, a Barça TV, em van demanar un nou pronòstic, aquest cop per al Reial Societat - Barça. No el vaig donar. I no perquè me'l vulgui guardar per a aquest blog, és que no en tinc ni idea, de què pot passar.
Sí que tinc clar que és un partit molt important. Molt més del que diu el calendari de Lliga, en ple mes de novembre, primera volta del campionat... però arriba just abans del clàssic, amb el Madrid, líder, a quatre punts i enmig d'una sensació d'irregularitat que no m'agrada.
No tinc cap dubte que aquest és el millor equip de la Lliga. Ara mateix, del món. Que quan les coses surten bé i hi són tots pot arribar a ser imparable, que no té rival. Però no sempre és així.
Els fitxatges d'aquesta temporada tampoc no m'amoïnen. Estan bé i tot i que algun d'ells no era tan necessari com s'ha venut, amb una mica de paciència demostrarà la seva capacitat.
No s'ha estat encertat amb el lateral dret, que genera una sèrie de problemes secundaris al no poder moure de la posició Sergi Roberto. Però imagino que al mercat d'hivern se solucionarà. És qüestió de temps, res més.
M'amoïna la inestabilitat del bloc que pot respondre a la suma de baixes que ha tingut Luis Enrique aquesta temporada. I el partit de Sant Sebastià no ve en el millor moment, tot i la victòria a Celtic Park.
Donant un cop d'ull a estadístiques del Barça a Guipúscoa em vénen tots els mals. De 69 cops que s'hi ha jugat, el Barça només hi ha guanyat en 17 ocasions. I més concretament a Anoeta, de vint cops els blaugrana només han aconseguit la victòria un cop de cada quatre; cinc. Vuit derrotes i set empats completen aquests vint partits.
El Barça no guanya al camp de la Reial Societat des del maig del 2007; encara no havien nascut els meus dos fills petits. Han passat mes de nou anys. I en aquests anys s'han jugat sis partits. Perquè la Reial va baixar a segona. Cinc derrotes i un empat.
Els últims cinc entrenadors de l'equip donostiarra, entre els quals n'hi ha amb un currículum ben poc reeixit, han guanyat el Barça de Luis Enrique, Tata Martino, Tito Vilanova o Guardiola. Martin Lasarte, Philipe Montanier, Arrasate, David Moyes o Eusebio podran explicar als seus néts que ells van guanyar el millor Barça de la història. Per tot això no m'agrada aquest partit. I perquè tinc la sensació que no ens el prenem amb la seriositat i la cautela que cal. I no parlo només dels jugadors o l'entrenador.
No. No m'agrada aquest partit. Però s'ha de jugar. I s'ha de guanyar. És més important del que sembla i pot marcar el clàssic de la setmana que ve.