Per concedir un indult cal el penediment dels condemnats, com diu Pablo Casado?
Fets o fakes

Per concedir un indult cal el penediment dels condemnats, com diu Pablo Casado?

El líder del PP assegura que és un requisit legal i ho recorrerà al Suprem en cas que el govern espanyol indulti els condemnats per l'1-O

Actualitzat

El president del Partit Popular, Pablo Casado, ha avisat el president espanyol, Pedro Sánchez, que el seu partit recorrerà al Tribunal Suprem si el govern concedeix l'indult als condemnats per l'1 d'Octubre perquè, segons ha assegurat, la llei de l'indult exigeix el penediment i és un requisit legal.

Es tracta d'una afirmació que no és certa. Al "Fets o  fakes" ho hem consultat amb dos veterans advocats penalistes, Marc Molins i Carles Monguilod, i hem revisat la llei d'indult.

D'entrada, la paraula "penediment" només apareix una vegada en tot el redactat. És a l'article 25, on diu que el tribunal sentenciador, en l'informe que ha de fer sobre la petició d'indult, hi farà constar, "si és possible", "les proves o indicis de penediment del condemnat que s'haguessin observat".


Un informe no vinculant

Aquest informe del tribunal sentenciador és preceptiu, és a dir, s'ha de fer, però no és vinculant. Per tant, el govern espanyol pot concedir l'indult encara que el tribunal sentenciador s'hi oposi.

L'advocat Carles Monguilod ho confirma a "Fets o fakes" i assegura que, en aquest cas, qui hauria de fer aquest informe seria el Suprem:

"La llei de l'indult no exigeix el penediment exprés de qui s'ha d'indultar. Aquest informe recull una sèrie d'impressions o opinions del tribunal, entre les quals, es pot fer referència a si han mostrat penediment o no."

Una tesi que comparteix el també advocat Marc Molins:

"El fet que el penediment sigui un requisit legalment establert no és cert. La llei de la gràcia de l'indult el que estableix, en un articulat molt breu i  poc exhaustiu, és que s'han de valorar les raons d'utilitat social i més circumstàncies."

En definitiva, segons Molins, el penediment és un requisit que eventualment es valora, però poca cosa més.


Mostrar penediment és habitual, a la pràctica

Tot i que no és un requisit legal, Moguilod assegura que gairebé tots els condemnats a qui s'ha indultat s'han penedit. Ara bé, creu que els condemnats per sedició per l'1 d'Octubre són un cas extraordinari:

"El penediment, reconeixement del fet, es produeix en el 99,9% de casos, però no podem oblidar que el cas del procés, com tots sabem, no és un procediment normal."


És cert que l'indult es pot recórrer davant la justícia?

Sí, l'indult és una decisió administrativa de l'executiu, concretament un acord del Consell de Ministres. Per tant, es pot impugnar davant de la sala contenciosa del Tribunal Suprem adduint, per exemple, defectes de forma o falta de justificació.

Per això, l'advocat Monguilod assegura a "Fets o fakes" que, per blindar bé un eventual indult, és bàsic que estigui molt ben argumentat.

I de recurs, n'hi haurà segur, perquè tant el PP com VOX han anunciat que impugnaran un possible indult als polítics independentistes:

"La jurisprudència ha declarat nul algun indult si no s'explica i es fonamenta per què se li dona a un determinat condemnat. Estic segur que el govern d'Espanya ho argumentarà, si finalment decideix indultar els condemnats pel procés."

Hi ha precedents d'indults que el Suprem hagi tombat?

Sí, n'hi ha diversos casos. Per exemple, el 2014 la sala contenciosa del Suprem va anul·lar un indult que el govern Zapatero, ja en funcions, havia concedit a l'exconseller delegat del Banc Santander Alfredo Sáenz, argumentant que "l'executiu s'havia extralimitat" perquè li havia esborrat els antecedents penals.

El 2013, el Suprem també va tombar l'indult que el govern Rajoy havia donat a un conductor de València que anava en direcció contrària per l'autopista i que va atropellar i matar un jove.

La família de la víctima hi va recórrer al·legant que l'advocat del condemnat era germà d'un alt càrrec del Ministeri de Justícia i que al mateix bufet hi treballava també el fill de l'aleshores ministre Gallardón. El Suprem va considerar que l'indult tenia falta de fonament.

I dos indults més tombats: a una dona condemnada per saltar-se la custòdia compartida de la filla i al president de la Unión Deportiva Las  Palmas, condemnat per promoure construccions il·legals. Tots dos anul·lats al·legant "manca de justificació i defectes de forma".

Llei sobre l'indult by on Scribd

ARXIVAT A:
Judici procésPablo Casado
Anar al contingut