Viure en trasters d'edificis de fons d'inversió o bancs, en condicions infrahumanes

Porta un tornavís per obrir la porta del seu pàrquing. No funciona el comandament ni hi ha pany, perquè els ocupes que viuen al bloc el van arrencar. Ens ensenya la plaça que hi té dins, de propietat, però hi ha un cotxe i una moto que no són seus.

Mentrestant, apareix un home que va a agafar la moto de la plaça d'ella que li explica que no paga res i que allà ningú paga res. Ell viu al bloc de sobre, que està ocupat, al carrer Roger de Llúria, al barri del Segle XX de Terrassa, i li explica que va pagar a una persona perquè li obrís el pis. La majoria de places del pàrquing són d'un fons d'inversió, que és el propietari del bloc.

Ella, que prefereix no dir-nos el seu nom per por de represàlies, creu que la deixadesa de la propietat és la que ha propiciat aquesta ocupació de grups organitzats que fan negoci. Però el fons no ha fet res, ni ha escoltat les seves propostes per tapiar els accessos al pàrquing i posar-hi panys nous i vigilància, que és el que creuen que s'hauria de fer per poder tornar a utilitzar les seves places.

Tot això ha provocat una situació encara més precària: hi ha un grup de nois en situació molt vulnerable que viuen als trasters del pàrquing. Un d'ells és el Mohamed, hi va arribar fa vuit mesos i assegura que aquí té amics del seu país. "Estem millor que al carrer, tenim llum, aigua..."

El seu amic va arribar fa una setmana des de Vilafranca, on també vivia en un pàrquing. Ell també té clar que està millor aquí que al carrer, on fa molt de fred. Quan va marxar del Marroc va anar a França, on viuen els seus pares. Allà va treballar uns anys en un forn. Però aquí, de moment, no tenen papers, només feines molt precàries, i no poden llogar cap pis.

Ells dos viuen al segon pis del pàrquing, a dins d'un petit traster amb dos llits. A fora, tenen un sofà i una tauleta. Als trasters de la planta de sobre hi viuen tres amics més, també del Marroc. A fora tenen una zona comuna que fan servir de sala d'estar i menjador per als cinc. Dins d'un traster estenen la roba, i un altre el fan servir de dutxa. No tenen gaires alternatives per sortir d'aquí. Ens ho explica Mohamed Riad:

"No tinc res, no tinc res, ni casa ni res. Si me'n vaig d'aquí només puc anar a parar al carrer."

Viure en un traster d'un pàrquing està prohibit, però passa, sobretot en edificis on hi ha molts pisos ocupats que són propietat de grans tenidors que no se'n cuiden.

Salvador Pérez Riera, de l'associació de veïns del barri del Segle XX de Terrassa, ens explica que aquesta situació és complicada i també perillosa tant per a ells com per a la resta de veïns, perquè tenen la llum punxada:

"El pàrquing no és un àmbit de residència, és una zona de risc perquè s'hi pot produir un incendi, i no hi ha les mínimes condicions de vida."

L'associació considera que l'Ajuntament ha de trobar una solució per a aquestes persones, "perquè visquin amb una mínima dignitat", diu Salvador Pérez,per qui "l'administració no pot mirar cap a una altra banda" i els serveis socials de Terrassa els hauria d'ajudar per trobar una alternativa.

L'Ajuntament, un cop va conèixer el cas, va fer una inspecció i va fer un requeriment al propietari perquè actués, com ens explica la tinenta d'alcaldia de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares:

"La gent que està allà ha de marxar, sí o sí, i si no ho fa el propietari ho farem nosaltres d'urgència i després li reclamarem els diners a la propietat, perquè en un traster no s'hi pot viure. És perillós per a ells i per les persones que viuen al bloc, i perquè urbanísticament no és legal."

Un cop marxin, l'Ajuntament els donarà l'alternativa d'anar a un alberg.

Però els veïns que tenen places al pàrquing creuen que amb això no n'hi ha prou, perquè l'edifici del costat --amb qui comparteixen el pàrquing-- està tot ocupat. "Sempre són els mateixos", diu una veïna. "Si no entren en un pis entren en un altre", diu.

"Ara tenim dos problemes --assegura una veïna--: gent vivint als trasters, dutxant-s'hi, fent-hi les necessitats... una sèrie de coses que són dolentes per a ells i per a la resta. I després, encara que aconsegueixen un altre lloc, no podrem fer servir el pàrquing, perquè el tenen ocupat els que ocupen l'edifici del costat."

Unes ocupacions que dificulten molt l'organització d'aquestes comunitats, com reconeixen des de l'Associació de Veïns del Segle XX, ja que els fons d'inversió se'n desentenen i ningú controla ni l'escala ni el pàrquing. Un caos que pot derivar en situacions encara més complicades.

És el que ha passat al carrer Gasòmetre, a només 300 metres, on hi ha un altre bloc que també està ocupat. Allà, al pàrquing se'ls va complicar encara més la situació, ja que als quatre trasters hi van entrar a viure uns toxicòmans, amb l'afegit d'un altre grup que traficava amb droga, amb entrades i sortides constants de cotxes que n'anaven a comprar.

L'Ajuntament va requerir al fons d'inversió propietari que actués, perquè si no els poden multar per tenir gent vivint als pàrquings i incomplir les ordenances municipals.

Dijous hi va anar un representant de la propietat amb operaris. Van fer fora als toxicòmans que hi vivien i van tapiar el pàrquing. Una situació que encara esperen els veïns de l'altre bloc de Terrassa.