Urgències, molt plenes, a les portes de l'epidèmia de la grip

Som a l'inici de la temporada àlgida de la grip. Tècnicament, encara no hem entrat en la fase d'epidèmia, però l'afectació ja és molt alta. La vacuna, que continua sent un mètode segur i recomanable per a algunes persones, aquest any es preveu que tindrà una eficàcia més aviat baixa, perquè no coincideix exactament amb les soques del virus que s'estan detectant.

A més a més, com és habitual en aquesta època, també proliferen altres virus respiratoris, que estan causant refredats importants. Per tant, hi ha molta gent malalta, i això matemàticament equival a complicacions a les Urgències. Tant les hospitalàries com les de l'atenció primària estan molt plenes, sobretot a les zones més poblades de l'àrea de Barcelona i el Vallès.

És un fenomen que es repeteix cada any. No estem pitjor que en d'altres temporades, però poden passar hores abans de ser atesos. Tal com admet el cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla: "Cada any tenim el mateix problema amb les urgències, cada any s'esmercen recursos per intentar solucionar-ho.

El pressupost del sistema sanitari s'ha ajustat molt, s'ha aprimat molt, de manera que qualsevol augment inesperat de la demanda, o més o menys esperat, com pot ser aquest de la grip, tensiona encara més el sistema. És un tema pel qual realment ens hauríem d'asseure tots i preveure si de cara als pròxims anys hi podem posar un remei de més llarga durada."

Més llits als passadissos

Qui més nota els efectes de la grip són les persones grans i les que tenen malalties cròniques, perquè la febre i la dificultat per respirar les desestabilitzen. Augmenten exponencialment les visites a Urgències, que es poden arribar a saturar en determinats moments. És més fàcil que hi hagi lliteres als passadissos i que alguns pacients s'estiguin a Urgències més de 24 hores, que és el límit de temps que se sol considerar acceptable.

El problema és que un cop aquestes persones ja han estat ateses i estabilitzades a Urgències, i han de ser ingressades, no sempre hi ha un llit disponible. Si és necessari, l'hospital reprograma la seva activitat per deixar llits lliures. És a dir, fa menys operacions programades que requereixin ingrés i opta per fer aquelles intervencions amb un postoperatori més curt, de manera que hi hagi llits per a la gent que ve d'Urgències.

Derivar pacients a un altre centre

D'altra banda, cada cop hi ha més coordinació territorial per derivar pacients a un altre centre, per exemple, a un sociosanitari. Però no sempre n'hi ha prou per descongestionar les Urgències en els dies de més activitat. Aquestes mesures, explica Jordi Gascon, cap de guàrdia d'Urgències a l'hospital de Bellvitge, "són clau per resoldre els casos dels malalts urgents que han d'ingressar, els malalts que necessiten hospitalització, però s'ha de tenir en compte que, de 300 malalts que poden venir en una guàrdia, aproximadament 30 ingressaran, la resta, els altres 270, no tindran un llit d'hospitalització".

Tot i que els hospitals activen plans de contingència per poder fer front a aquests dies de més activitat, les Urgències no es poden dimensionar pels pics d'afluència de pacients, que només es donen en determinats dies de l'any. Ana Ochoa de Echagüen, directora assistencial de l'Hospital de la Vall d'Hebron:

"Quan un volum molt gran de gent ve al servei d'Urgències, per més que tu tinguis un dispositiu enorme, és impossible que entri tothom, per això és molt important que siguem capaços, la mateixa població, a poc a poc, d'educar-nos a nosaltres mateixos i utilitzar el dispositiu que toca".

Més de la meitat dels casos no haurien d'anar a Urgències

Es calcula que cap a un 60% de les persones que van a les Urgències d'un hospital no caldria que hi anessin, perquè podrien ser ateses perfectament a l'assistència primària, i això permetria que els recursos de l'hospital es dediquessin a qui realment els necessita, els malalts més greus.

Els altres poden anar als centres d'urgències de l'atenció primària, els CUAPs, que funcionen fa més de cinc anys, però encara no són prou coneguts per la població. Els CUAPs també han notat un increment de les visites i, tal com assegura Lucía Salvans, adjunta a la direcció del CUAP Cotxeres, al barri de Nou Barris de Barcelona, a la majoria de malalts de grip en aquests dispositius els podran atendre millor i més de pressa:

"Ara tenim molta pressió assistencial i tenim més demora de l'habitual, però si són patologies com la grip o refredats, en persones sanes que no tenen cap patologia de base complexa, queda clar que aquí serà molt més ràpida la visita".

Els CUAPs ofereixen un servei més complet que els centres d'atenció primària, els CAPs, perquè poden fer analítiques i radiografies. Si veuen que la situació és més complicada del que es preveia, deriven el pacient a l'hospital en ambulància.

Si es dubta d'on seria més recomanable anar d'urgències, s'aconsella trucar al 061. En tot cas, cal tenir present que la grip i els refredats són malalties que es curen soles. No existeix cap medicament que les combati. Només hi ha fàrmacs per alleugerir-ne els símptomes i la recomanació de beure força líquids. Per tant, per a la majoria de població, que no té altres malalties prèvies, no cal anar al metge. Antoni Trilla recorda que els epidemiòlegs sempre diuen, de broma, que una grip tractada dura una setmana, mentre que una grip sense tractar dura set dies.