Universitats catalanes acullen científics d'Ucraïna: "Seran clau per reconstruir el país"
Tres científics, dues dones i un home, ja són a Catalunya; treballaran a la Universitat de Vic, des d'on es coordina un programa a tot l'estat
Una iniciativa d'universitats europees, Science for Ukraine, acull científics ucraïnesos perquè puguin continuar amb els treballs de recerca que feien abans de l'esclat de la guerra.
A Catalunya ja n'han arribat tres en el marc d'aquest projecte que la Universitat de Vic lidera a tot l'estat espanyol. Majoritàriament són dones, ja que molts homes estan obligats a quedar-se i anar al front.
La vida i les carreres de moltes científiques han quedat estroncades per la guerra d'un dia per l'altre, igual que les de milions de compatriotes.
Svitlana Mikolenko, investigadora en Ciències de l'Alimentació a la Universitat de Dnipró, reconeix:
"És una decisió molt difícil deixar el teu país, encara que sigui per un temps, però si ets científica has de trobar la possibilitat de continuar la recerca."
Liumila Fihurska és professora associada de la universitat tecnològica d'Odessa i remarca: "És una oportunitat extraordinària per als investigadors si volen estar en un lloc segur, si volen continuar fent la seva feina o com a mínim intentar-ho".
I afegeix: "Vius com un refugiat, has perdut tot el que coneixies, però si almenys continues fent la teva feina, és una mica millor."
Alguns homes també han pogut sortir del país. És el cas de Mikola Kharitonov, científic i professor universitari de la Universitat de Dnipró. Amb emoció continguda, explica:
"Aquí podem treballar i estar segurs perquè a Ucraïna hi ha guerra. No em podia creure, no em podia imaginar que això pogués passar."
De moment, s'allotgen amb famílies que els han acollit. A la capital d'Osona, aquest dilluns ja els han ensenyat les instal·lacions on treballaran a partir d'aquesta setmana, al Centre Beta de la UVic-UCC.
Reprendran la feina d'investigació en aquest centre tecnològic que investiga la bioeconomia circular i desenvolupament rural sostenible.
El reportatge complet es pot recuperar aquí.
La ciència, clau per poder recuperar-se
Des de la UVic pretenen portar el màxim d'investigadors possibles, parlen d'almenys cinc persones. Tenen previst incorporar-les mitjançant contractes laborals.
Sergio Ponsá, del Centre Tecnològic Beta, que forma part de la Universitat de Vic, explica: "Els científics seran persones clau per a la recuperació del país. Si perden una o dues generacions de científics, ho tindran més difícil".
Svetlana Mikolenko hi està d'acord: "Pot ser una bona base per al futur, per reconstruir el nostre país".
Una iniciativa ràpida
Tot just dos dies després de la invasió russa, diferents universitats i centres d'investigació van engegar Science for Ukraine i la plataforma s'ha estès per tot el món.
Es defineixen com un grup de voluntaris de l'entorn científic i acadèmic de tot el món que donen suport a la comunitat científica ucraïnesa.
La iniciativa es coordina a les xarxes, que també serveixen per difondre ofertes de feina de l'àmbit científic en cada un dels països participants.
#SPAIN: #CSIC is offering programs to embrace Ukrainian scientists to keep doing their research in a Spanish research center. If you are interested in Environmental Chemistry and Microbial Biogeochemistry of POPs, DM @dachs_jordi and @MariaVilaCosta1 #ScienceForUkraine https://t.co/ocwpFKZKID
Science for Ukraine ?? (@Sci_for_Ukraine) March 11, 2022
De moment, ja fan possible que moltes persones hagin pogut reprendre de manera àgil les seves feines de recerca des d'altres centres de tota la Unió Europea.
Fundació Lluita contra la Sida
En paral·lel, fa pocs dies que han arribat a Catalunya dues germanes ucraïneses, formades en l'àmbit sanitari, que s'han incorporat a La Fundació Lluita contra la Sida, ubicada a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.
Les dues germanes, Vira i Nadiia Buhiitxik, ara formen part de l'equip de recerca del doctor Bonaventura Clotet. Fa tot just una setmana que van arribar, després d'un viatge llarg i complicat.
En el seu cas, el centre de recerca d'on provenen ja tenia una relació professional i personal amb Catalunya des de feia molts anys. Ara, el vincle s'ha transformat en solidari. Vira Buhiitxik explica:
"No estic segura que hagués vingut si no hagués tingut res a fer. És més fàcil recomençar si saps que tens suport."
La seva germana Nadiia afegeix: "Estem molt agraïdes de tenir un lloc segur on viure i desenvolupar-nos com a professionals."
Bonaventura Clotet, director de Malalties Infeccioses ICS Metropolitana Nord, explica que no seran les úniques que vindran: "Quan aquesta guerra absurda algun dia s'acabi podran tornar i ajudar a reconstruir el seu país."
Es pot recuperar el reportatge sencer aquí:
