Una esllavissada imminent obliga a evacuar Brienz, un poble suís en perill de quedar colgat

Fa anys que s'especula amb l'enfonsament total de Venècia sota l'aigua, l'efecte que poden tenir les erupcions en poblacions pròximes als volcans i, amb la crisi climàtica, l'efecte que té l'escalfament global sobre les glaceres.

La força de la natura ha canviat, durant milions d'anys, la fesomia del planeta i els efectes del canvi climàtic, en alguns casos, són inevitables. Si no que els hi diguin als habitants del petit poble suís de Brienz, situat al cantó de Graubünden, a qui aquest dimarts van convidar a abandonar casa seva.

A bona part dels 70 veïns que encara hi vivien, l'avís d'evacuació no els va sorprendre. Feia temps que sabien que, abocant-se al balcó o mirant per la finestra contemplaven una muntanya conformada per dos milions de metres cúbics de roca que, tard o d'hora, s'esfondraria.

Coses del destí. I això que, a Suïssa, les normes de construcció són estrictes i hi ha inspeccions contínues dels edificis. Però, en els últims anys, les regions alpines del país han estat especialment permeables a l'escalfament global.

S'han reduït les glaceres, que han perdut més de la meitat del volum en els últims cent anys i el permagel de les muntanyes comença a fondre's deixant pas a camins i tarteres inestables.

En risc

Per tot plegat, Brienz feia temps que era considerada zona amb risc geològic. Les construccions s'assenten en terrenys que es van enfonsant, la torre de l'església s'ha inclinat i bona part dels edificis tenen esquerdes. Durant una temporada, es van emprendre treballs per intentar estabilitzar el sòl sota cases i carrers.  

I, momentàniament, va semblar que la tendència a l'esfondrament disminuïa. Però la muntanya veïna va començar a escrostonar-se i no hi havia dia que els veïns no trobessin algun roc al jardí catapultat pel massís imponent, un símbol inequívoc que, a la llarga, acabaria esberlant-se.

En aquell moment, els geòlegs van advertir que el moviment de la muntanya s'havia accelerat. Una part del massís, coneguda irònicament com "l'illa", amb l'arribada del 2023, s'havia desplaçat 32 metres en només un any.
 

Resistència, malgrat tot

Tot i l'amenaça, cap habitant va pensar que l'evacuació es decretaria tan aviat. De fet, les autoritats l'havien programat per aquest estiu. A finals de la setmana passada, s'havia convocat una reunió ordinària amb els veïns en què es va acabar donant un ultimàtum inesperat: havien d'abandonar el poble aquest dimarts al matí.

Les últimes avaluacions de riscos auguraven una esllavissada imminent. Les precipitacions més fortes lligades a l'escalfament global han provocat contínues erosions.  

La previsió de pluges intenses durant aquesta setmana va precipitar la decisió d'evacuar Brienz. Des del moment de l'anunci, únicament els habitants del poble hi van poder accedir i la resta de visitants van haver de marxar-ne abans de divendres.

Un reportatge de la BBC recollia les opinions de molts veïns, que encara no es creien la notícia. "M'encanta viure aquí, a Brienz és un poble encantador, tranquil", deia una jove. "Tot ha anat tan de pressa", va dir un altre. "Pensàvem que tindríem més temps, és un sentiment molt estrany."

Alternatives (temporals) a Brienz

A la majoria d'habitants se'ls ha ofert allotjament en pobles veïns, com el balneari de Lenzerheide, que, en acabar la temporada d'esquí, té força habitacions buides. La solució, però, és temporal.

Poc abans de desallotjar el poble, també va aflorar la nostàlgia: "Estic a punt", va dir una senyora gran, dreta, amb la maleta als peus... "Però crec que esperaré fins a l'últim minut per marxar."

Encara no és clar quan caurà l"'illa", la gran roca que amenaça la integritat del poble. Podria ser que l'esllavissada sigui gradual i se salvin una part dels edificis de Brienz. En el pitjor dels casos, el poble podria quedar completament destruït. Els veïns, però, tenen l'esperança de poder tornar a casa seva.