ANÀLISI

Un mallorquí per evitar un Titanic al Vaticà

Enllaç a altres textos de l'autor Vicenç Lozano, redactor de la secció d'Internacional de TVC

Vicenç Lozano

Especialista en Itàlia i Vaticà, redactor d'Internacional de TV3

@vicenslozano
Actualitzat

El papa Francesc ha agafat definitivament el timó de les reformes. No vol un Titanic que s'estavelli contra un iceberg inesperat. No vol més sorpreses ni esculls en la singladura del vaixell d'una Església que ell vol renovar tant sí com no.

Al Vaticà, alguns renovaran ara els esforços per titllar-lo de dictador, de persona intolerant i despòtica. Però són els mateixos de sempre, els que ja feien servir aquests adjectius quan Bergoglio intentava fer equilibris i de manera moderada buscava consens entre els immobilistes i els partidaris del canvi. L'estratègia no ha funcionat i, davant del perill que les reformes alentides acabin en no res, fa un gir radical o potser, més ben dit, clava un cop de puny damunt la taula. La revolució Bergoglio recupera impuls.

Dos objectius

No renovant el càrrec de Gerhard Ludwig Müller al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el papa Francesc aconsegueix dos objectius, amb un final, això sí, incert.

 

El primer objectiu és eliminar l'iceberg immens que aquest cardenal alemany havia aixecat davant del vaixell de l'Església després de moltes dècades en moviment.

El segon objectiu és donar un missatge clar de fermesa als que al darrere d'arguments teològics tradicionals pretenen mantenir una Església encarcarada i envellida. Amb aquesta mesura de no renovar aquest alt càrrec, una pràctica gens habitual a la Santa Seu, el papa deixa clar el full de ruta per on el vaixell que ha salpat ha de navegar sense ensurts que el puguin portar a un naufragi.

L'Església catòlica –i el Papa n'és prou conscient– ha d'intentar buscar respostes i solucions a qüestions del segle XXI que no admeten més esperes.

L'iceberg de Müller

Müller havia criticat els mètodes utilitzats en el Sínode la Família, havia frenat el desenvelopament de la comissió creada per Bergoglio per resoldre d'una vegada per totes el delicat tema dels abusos sexuals de menors per part de sacerdots arreu del món. El cardenal alemany havia assumit com a propis els dubtes i l'oposició dels teòlegs més tradicionalistes sobre l'exhortació papal "Amoris Laetitia", que autoritzava la comunió als divorciats tornats a casar. Un gest de misericòrdia i de braços oberts per a milions de catòlics que els últims pontificats conservadors pràcticament havien expulsat de l'Església.

Un mallorquí conservador

Per substituir Müller, Bergoglio ha optat per un home que coneix a fons el Palau del Sant Ofici, on té la seu la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Ha triat un jesuïta –una elecció que fins ara havia defugit i que a la Companyia li han criticat molts–, però no pas un jesuïta qualsevol.
Lluís Francesc Ladaria Ferrer
té una gran experiència acadèmica a la Universitat Gregoriana i en diversos departaments vaticans.

 

No és un progressista i els experts l'enquadren en el marc de la teologia tradicional, però que no es pensin els contraris a les reformes que Ladaria serà un home bel·ligerant amb la teologia pastoral de Bergoglio. Ladaria –segons alguns dels seus escrits– sembla compartir amb el papa argentí el concepte que el rigor de la tradició i la rigidesa no són en moltes ocasions una bona eina per afrontar els problemes del catolicisme del nostre segle.

Ladaria apostarà probablement per l'equilibri, per gestionar respostes en una institució que ha d'obrir la seva ortodòxia per explorar realitats quotidianes. No ho tindrà fàcil, però el papa ha designat el mallorquí amb la intenció que el seu missatge –a vegades heterodox– no topi amb més intransigències disfressades de dogma.

El vaixell de l'Església no pot ser de cap manera –segons la doctrina Bergoglio– un Titanic luxós, orgullós i sobrat per les seves teòriques virtuts. El papa Francesc vol que els que viatgen en tercera classe naveguin també segurs. Amb els mateixos drets i deures que els de primera. Els canvis que proposa per a l'Església són radicals i potser ha trigat quatre anys a veure clara la carta de navegació; però ara, definitivament, l'ha dibuixada amb responsabilitat, fermesa i determinació.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut