Un fòssil revela que un amfibi ja caçava amb llengua retràctil fa 165 milions d'anys

Els camaleons no van ser els primers a capturar menjar amb una llengua extensible. Aquest lloc l'ha d'ocupar una nova espècie d'amfibi, Yaksha perettii, identificada a partir d'un fòssil conservat en ambre.

Així ho proposa un estudi fet per Juan Diego Daza, de la Sam Houston State University, i altres col·legues, entre els quals hi ha Arnau Bolet, investigador "Juan de la Cierva" de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca s'ha publicat a la revista Science.

L'estudi s'ha fet amb un conjunt de fòssils conservats en ambre que van ser trobats a Birmània i que, al principi, van ser classificats de manera errònia com una forma antiga de camaleó.

En realitat pertanyen als albanerpetòntids -sovint anomenats "albis", per abreujar-, uns amfibis que formen un llinatge diferent del de les granotes, salamandres i cecílies actuals. Van aparèixer almenys fa 165 milions d'anys i es van extingir fa només uns 2 milions d'anys, per causes encara desconegudes.

El grup se'l coneix només a partir d'una col·lecció limitada de fòssils fragmentats I mal conservats.
 

Petits i rabassuts

Les peces d'ambre van ser sotmeses a una tomografia computada per obtenir imatges de gran resolució de la seva anatomia. Això va revelar fins i tot zones de teixit tou, com la punta de la llengua i parts dels músculs de la mandíbula i les parpelles.

Així es va establir que corresponen a un nou gènere i espècie per a la ciència, Yaksha perettii. El nom fa referència als yaksha, unes criatures mítiques de la tradició birmana que custodiaven tresors, i a Adolf Peretti, el descobridor de dos dels fòssils estudiats.

Basant-se en aquestes anàlisis, els autors suggereixen que aquests amfibis, que tenien urpes, escates i cues semblants a les de les sargantanes, vivien als arbres o a la vora.
 

A partir de la mida del crani d'un espècimen adult, es calcula que un Y. perettii feia uns 5 centímetres de llarg, sense comptar la cua.

També assenyalen que feien servir la llengua per obtenir menjar.

Així els descriu Susan Evans, professora de la University College de Londres i coautora de l'estudi:

"Ens els podem imaginar com uns animalons una mica rabassuts, que corrien i s'amagaven entre la fullaraca i que en sortien ocasionalment per caçar una mosca amb la llengua."

Llengua extensible

Però un dels elements més cridaners ha estat la llengua retràctil. Si els primers "albis" ja tenien una llengua extensible, aquesta característica hauria aparegut molt abans que els primers camaleons, que se suposa que van aparèixer fa uns 120 milions d'anys.

La llengua del camaleó és un dels músculs més ràpids del regne animal i, en algunes espècies, pot disparar-se de 0 a 100 km/h en una centèsima de segon. Ho aconsegueix gràcies a un múscul especialitzat que emmagatzema energia quan es contreu.
 

Els fòssils, molt ben preservats gràcies al fet d'estar empresonats en ambre, han proporcionat molta informació sobre el seu comportament, però encara queden coses per esbrinar, com explica Arnau Bolet:

"Malauradament, el grup presenta especialitzacions tan importants que, fins i tot afegint-hi la nova informació morfològica disponible, seguim sense aconseguir ubicar-los en un punt precís respecte a les seves relacions de parentiu amb altres amfibis".