Un escut antimíssils protegirà infraestructures clau d'Europa de possibles atacs

Continua a Brussel·les la cimera de l'OTAN, amb el suport a Ucraïna i la protecció davant d'un hipotètic atac rus al centre del debat. Els ministres de Defensa de 15 països europeus han signat un document per crear un escut antiaeri europeu per protegir infraestructures crítiques, com ara els gasoductes Nord Stream.

L'anomenada Iniciativa d'Escut del Cel Europeu, encapçalada per Alemanya, té per objectiu protegir el continent d'atacs amb míssils. En un comunicat, l'OTAN apunta que es vol crear un sistema europeu de defensa aèria i antimíssils mitjançant l'adquisició comuna d'equips per part dels estats europeus.

Així, segons el vicesecretari general de l'Aliança Atlàntica, Mircea Geoana, es reforçarà la defensa integrada aèria, la mateixa setmana en què Rússia ha atacat diverses ciutats ucraïneses:

"Aquest compromís és avui encara més crucial, perquè som testimonis dels despietats i indiscriminats atacs amb míssils de Rússia a Ucraïna, que maten civils i destrueixen infraestructures crítiques."

Entre els signants hi ha 14 països europeus que formen part de l'OTAN i també Finlàndia, candidata a entrar a l'Aliança Atlàntica i que ha participat a la cimera com a convidada, igual que Suècia.

Els països que formen part del projecte són Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Hongria, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit, la República Txeca i Romania.

Espanya estudiarà afegir-s'hi, si l'hi proposen

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha indicat que Espanya està disposada a estudiar una petició per participar en aquest projecte, si la rep, una cosa que a hores d'ara no ha passat.

"Espanya està col·laborant amb Alemanya en diversos projectes, però en aquest cas concret nosaltres entenem que la nostra participació en l'escut antimíssils de l'OTAN és la procedent", ha explicat Robles des de Brussel·les.

La ministra de Defensa, que ha assenyalat que "a Espanya no se li ha plantejat formalment" incorporar-s'hi, ha recordat que el canceller Olaf Scholz ja va explicar el projecte a Pedro Sánchez en la cimera bilateral de la setmana passada:

"A nosaltres no ens han fet cap petició. Nosaltres, totes les peticions que ens fan, les tenim en compte, les estudiem i mirem si són possibles o no."

Defenses aèries per a Ucraïna

A banda de l'escut antimíssils europeu, els ministres de Defensa de l'OTAN també s'han compromès a enviar escuts antiaeris a Ucraïna, tants i tan aviat com puguin.

A més, l'Aliança Atlàntica també entregarà a Kíiv centenars d'inhibidors per anul·lar els drons de fabricació russa i iraniana que estan causant estralls en els atacs russos contra Ucraïna, segons ha anunciat Stoltenberg en roda de premsa.

Borrell promet que la resposta a un atac nuclear "aniquilaria" l'exèrcit rus

L'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ha advertit Moscou que un hipotètic atac nuclear contra Ucraïna provocaria una "resposta militar" tan "poderosa" que "aniquilaria" l'exèrcit rus.

Borrell, que ha matisat que aquesta resposta no seria nuclear, ha emplaçat el president rus, Vladímir Putin, a no "anar de farol":

"Putin no es pot permetre anar de farol. Ha de quedar clar que els que donem suport a Ucraïna, la UE i els seus estats membres, els Estats Units i l'OTAN tampoc van de farol. I qualsevol atac nuclear sobre Ucraïna provocaria una resposta, no nuclear, però una resposta militar tan poderosa que l'exèrcit rus seria aniquilat."

En la presentació del projecte pilot de l'Acadèmia Diplomàtica Europea, Borrell ha expressat preocupació pel fet que Rússia i quatre països més hagin rebutjat condemnar les annexions de territori ucraïnès en la votació que s'ha fet a l'Assemblea General de les Nacions Unides i que 35 més, alguns dels quals són la Xina, Sud-àfrica o l'Índia, s'hagin abstingut.