La venjança del president de Nigèria per un tuit esborrat: suspèn Twitter

Des d'aquest divendres, els usuaris de Twitter a Nigèria no poden accedir a la xarxa social perquè el govern ha suspès "indefinidament" el servei al territori.

El Ministeri d'Informació i Cultura ho ha justificat per "un ús persistent de la plataforma per a activitats que podrien desestabilitzar l'ordre constitucional del país". El cert és que Twitter va eliminar una publicació del president, Muhammadu Buhari, on condemnava els atacs a diversos edificis governamentals a Biafra, al sud-est del país, dels quals responsabilitza l'organització independentista Indigenous People of Biafra (IPOB).

Al seu tuit, Buhari, exgeneral que va participar a la guerra civil del 1967 al 1970 a les províncies secessionistes de Biafra, assegurava que "molts dels que avui actuen malament són massa joves per ser conscients de la destrucció i la pèrdua de vides que va ocórrer durant la guerra".

I els desafiava d'aquesta manera: "Els que vam estar al camp de batalla durant 30 mesos i vam viure la guerra els tractarem amb el llenguatge que ells entenen". No obstant aixo, la resta del fil encara es manté disponible a la xarxa, amb afirmacions com "qui vulgui la destrucció del sistema aviat tindrà el xoc de la seva vida. Hem donat prou temps".

"Un dret humà essencial"

Molts usuaris van denunciar el missatge i van criticar que el mandatari comparés els atacs amb un conflicte armat que va acabar amb la vida de prop de dos milions de civils.

Twitter assegura que la publicació del mandatari violava les seves normes d'ús perquè incitava o promovia la violència contra un individu o un grup de persones.

L'octubre passat, el govern nigerià també va limitar temporalment les telecomunicacions durant unes protestes ciutadanes contra la violència i la brutalitat policial, especialment de la unitat especial antirobatoris SARS.

La campanya #KeepItOn va denunciar que suposava un atac als drets fonamentals i va activar-se a Nigèria per garantir l'accés obert a internet.

Davant l'anunci de la suspensió de Twitter, l'etiqueta #KeepItOn ha tornat amb força: "Reafirmem la crida de la carta oberta -signada per més de 50 organitzacions de la societat civil de tot el món, entre les quals Reporters Sense Fronteres i OpenNet Africa- i instem a la restauració immediata de l'accés de la xarxa i altres plataformes que es puguin veure afectades."

El governador de l'estat d'Oyo, Seyi Makinde, també s'ha oposat a la maniobra del govern contra Twitter i ha demanat que s'aixequi la suspensió en una declaració oficial.

"Twitter s'ha convertit en la plataforma perquè els nigerians exerceixin el seu dret fonamental a expressar i publicar una opinió sobre el govern i les seves agències que, al seu torn, es poden utilitzar per millorar les polítiques. Aquest és un punt fonamental que s'ha de tenir present a l'hora de debatre sobre la necessitat d'aquesta suspensió."

Alguns usuaris nigerians que viuen fora del país o que han instal·lat una xarxa VPN per esquivar el bloqueig han respost així a la suspensió de Twitter:

Les missions diplomàtiques dels Estats Units, el Canadà, la Unió Europea, el Regne Unit i la República d'Irlanda han signat una declaració conjunta en què mostren la seva "decepció" amb la suspensió de Twitter. "Defensem fermament el dret a la lliure expressió i l'accés a la informació com a pilar de la democràcia a Nigèria".

Emergència al nord del país

Nigèria és el vint-i-setè país amb el PIB més alt, amb una economia insuflada per l'exportació del petroli. Però la major part de la seva població no es beneficia d'aquesta riquesa, i ocupa la posició cent seixanta en l'índex de desenvolupament humà.

El país va celebrar eleccions nacionals el 2019, per sisena vegada consecutiva des del retorn de la democràcia el 1999. L'actual president, Muhammadu Buhari, va guanyar les eleccions i va prestar jurament per a un segon mandat el 29 de maig del 2019.

Actualment, al nord-est del país ha estat declarada l'emergència humanitària i alimentària. Especialment a l'estat de Zamfara, on grups armats rebels saquegen les localitats, els roben el bestiar i segresten els habitants, una inseguretat que obliga milers de persones a abandonar les seves llars.

Metges Sense Fronteres xifra en 120.000 els desplaçats de Zamfara, on tres de cada quatre persones estan per sota del llindar de la pobresa, una de les xifres més altes del món.