Erdogan guanya, però no evita anar a una segona volta de les presidencials a Turquia

Victòria agredolça per a Recep Tayyip Erdogan en les eleccions presidencials a Turquia.

Ha superat el candidat de la coalició opositora, Kemal Kiliçdaroglu, però sense la majoria absoluta necessària per evitar anar a una segona volta en dues setmanes, el 28 de maig.

Amb el 98% dels vots escrutats, l'agència oficialista Anadolu dona el 49,35% dels vots a Erdogan i un 45% a Kiliçdaroglu.

Un tercer candidat, el nacionalista Sinan Ogan, aconsegueix el 5% de les paperetes.

El recompte de vots ha estat confús. Els mitjans locals no coincidien amb els resultats oficials i l'oposició ha denunciat que l'agència Anadolu ha anunciat primer els resultats dels territoris històricament favorables a Erdogan per fer la sensació que la victòria del president actual era indiscutible.

Recep Tayyip Erdogan ha dit que té un "clar avantatge" i que fins i tot no descarta aconseguir la majoria absoluta, gràcies al vot a l'estranger, que encara s'ha d'escrutar.

A l'altra banda, l'aspirant Kemal Kiliçdaroglu ha estat molt directe en anunciar que no pensen "dormir en tota la nit" i ha advertit les autoritats electorals que els seus equips inspeccionaran els resultats, vot a vot, a escala nacional.

Quan s'ha arribat al 90% dels vots escrutats, Erdogan ha caigut per sota del 50% i ha estat evident que caldria fer una segona volta. Per guanyar la presidència directa per als pròxims cinc anys, el primer candidat havia d'assegurar-se més la meitat dels vots.

Recep Tayyip Erdogan no ha fet bones les enquestes que el donaven perdedor. Ni la crisi econòmica ni el gir autoritari no sembla, però, que l'hagin castigat gaire. Manté el vot de la Turquia més devota i rural de l'interior.

Els opositors s'han imposat en la regió del Gran Istanbul.  

Per derrotar Erdogan en la segona volta, la coalició dels sis partits de l'oposició necessitaran la participació i els vots dels partits kurds, que històricament s'han abstingut.
 

A més de les eleccions presidencials, 64 milions de turcs també han votat en les eleccions parlamentàries per escollir 600 diputats representants de 87 regions.

Els dos candidats favorits

Fa més de 20 anys que Erdogan està al capdavant del país amb el Partit Justícia i Desenvolupament (AKP). El 2002, quan va accedir a la presidència, la situació era molt diferent de la d'avui. Turquia viu una forta crisi econòmica, amb una inflació d'almenys el 50%, i les ombres sobre el govern d'Erdogan han crescut amb la gestió dels terratrèmols que van sacsejar l'Orient Mitjà aquest mes de febrer.

La coalició a l'oposició ha sabut aprofitar aquest context malgrat molts equilibris per arribar unida a la cita d'aquest diumenge.

El seu candidat, Kemal Kiliçdaroglu, forma part del Partit Republicà del Poble (CHP), la formació del que és considerat el pare de la Turquia moderna, Kemal Atatürk. L'anomenen el Gandhi turc pel seu posat tranquil i dialogant i per una marxa a peu de 450 km entre Ankara i Istanbul que va fer l'any 2017 per denunciar l'autoritarisme i la repressió del govern d'Erdogan.

Actor clau en els conflictes regionals

Un canvi a la presidència turca també canviaria la regió. Membre de l'OTAN, Turquia juga un paper clau en conflictes regionals com la guerra a Síria o la disputa per l'Alt Karabakh entre Armènia i l'Azerbaidjan.

A més, Erdogan ha forjat vincles amb Rússia i ha vist com les relacions amb la Unió Europa i els Estats Units s'han anat tensant. A banda, ha tingut un paper clau, juntament amb les Nacions Unides, en la negociació d'un acord entre Moscou i Kíiv per a les exportacions de blat ucraïnès.