Trump vol empresonar qui ataqui estàtues, en ple debat sobre el passat racista
Estàtua enderrocada d'un monument confederat a Richmond, a Virgínia (Reuters/Jay Paul)

Trump vol empresonar qui ataqui estàtues, en ple debat sobre el passat racista

El president nord-americà diu que signarà un decret per tancar els "violents" i "agitadors" que "no s'estimen el nostre país"

Xesco Reverter/RedaccióActualitzat

Enviar a la presó aquelles persones que ataquen i destrueixen estàtues i monuments.

Aquesta és la intenció del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha anunciat que signarà un decret en aquest sentit.

Trump reacciona d'aquesta manera a l'anomenada "guerra de les estàtues", l'onada d'atacs vandàlics a monuments que reten homenatge a persones que ara es qüestiona que siguin dignes de cap homenatge.

La "guerra de les estàtues" ha esclatat arran de les protestes arreu del país contra el racisme i la violència policial, que ha suposat una gran revifada del moviment Black Lives Matter ("La vida dels negres compta") i la revisió d'algunes figures històriques.

 

Un con de tràfic i sogues en l'estàtua del general confederat J.E.B. Stuart, a Richmond, Virgínia (Reuters/Jay Paul)


Va començar amb l'enderroc improvisat de desenes d'estàtues de la Confederació, que, per a molts, glorifiquen el passat racista del país.

Els següents monuments que han estat vandalitzats o enderrocats són els que homenatjaven figures del passat colonial, des de Cristòfol Colom fins a missioners espanyols, passant per un governador de l'època.

La "guerra de les estàtues", però, no s'ha aturat aquí, i ha arribat fins a antics presidents dels Estats Units, líders d'un país que ja s'havia independitzat de la metròpoli colonial.

No se n'han salvat ni George Washington, pare de la pàtria, ni Thomas Jefferson, redactor de la Declaració d'Independència. El motiu? Tots dos eren propietaris d'esclaus.

Tampoc no s'ha salvat Ulysses Grant, que a la guerra civil va lluitar contra el sud racista, però que, en canvi, va tenir poques contemplacions amb els indígenes, els nadius americans.

 

Pintada que diu "assassí" a l'estàtua del president Jackson, davant la Casa Blanca (Reuters/Kevin Lamarque)


Per aquest mateix motiu va estar a punt de caure, just al davant de la Casa Blanca, l'estàtua d'Andrew Jackson, el setè president dels Estats Units, que va impulsar com pocs l'expulsió de tribus índies.

Per evitar nous incidents, avui la policia ja no deixa acostar-se a la Casa Blanca. El successor actual de Jackson va poder veure l'escena per la finestra. Fa dies que Trump clama indignat contra aquesta onada i ha acabat amenaçant d'enviar a la presó els "vàndals" i els "anarquistes i agitadors" que ataquen i enderroquen estàtues.

"Estem pensant en penes de presó llargues per a aquests vàndals i aquests violents, i per a aquests anarquistes i agitadors. No s'estimen el nostre país, i no tiraran a terra els nostres monuments."


Més enllà de les amenaces de Trump, el cert és que la demolició d'estàtues de presidents no genera tanta unanimitat com la d'estàtues dels líders confederats, però la reacció a la mort de George Floyd està obligant el país a mirar-se la història i els mites amb uns altres ulls i a tenir en compte la visió que en tenen els que van ser oprimits.

N'és un exemple l'estàtua dedicada a Theodore Roosevelt, un dels presidents més admirats, de començaments del segle XIX, que presideix l'entrada del Museu d'Història Natural de Nova York.

 

El Museu d'Història Natural de Nova York ha decidit retirar aquesta estàtua del president Theodore Roosevelt (Reuters/Mike Segar)


En aquest cas ningú no l'ha atacada, sinó que ha estat el museu que ha decidit retirar-la, perquè entén que el monument, en què es veu Roosevelt a cavall acompanyat, a banda i banda, per un home negre i un nadiu americà que van a peu, "comunica una jerarquia racial que és pertorbadora per al museu i per a moltes persones".

Caldrà veure si Trump acaba enviant alguna persona a la presó per haver atacat una estàtua, però el que és segur és que el debat sobre la història i sobre les persones dignes de ser homenatjades a la via pública està més obert que mai, i no només als Estats Units.

ARXIVAT A:
Estats UnitsRacismeTrump
Anar al contingut