Troben una cuina grega al jaciment d'Empúries, de característiques gairebé úniques

Al jaciment d'Empúries, a l'Alt Empordà, fa més d'un segle que s'hi excava, i continua amagant sorpreses. Els arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) han trobat per primer cop una cuina grega a l'antic barri portuari, on també s'ha fet visible la cala natural on hi havia el primer port grec.

La cuina és una estructura d'argila, que a més del foc a terra té un forn i un fogó. Data del segle VI aC, l'època fundacional de la ciutat grega, i es creu que podria estar relacionada amb un santuari que hi havia a la zona, possiblement dedicat a la deessa Demèter. 

Es tracta d'una troballa singular, no només perquè és l'única cuina descoberta a Empúries, sinó perquè arreu del Mediterrani n'hi ha molt pocs exemples.
 

Una cuina diferent

A les cases d'Empúries, fins ara, allò que s'hi havia localitzat eren vestigis de llars de foc. Se solien situar al centre de les estances i es feien servir tant per escalfar-se com per cuinar-hi.

"En aquest cas, però, estem parlant d'una cuina amb unes estructures específiques, que mai abans havíem trobat", puntualitza la responsable del MAC-Empúries, Marta Santos.

Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet, amb una volta que no s'ha conservat, i un petit fogó, que s'alimentaven amb brases per la part de sota, a més d'un foc a terra circular com el que s'ha trobat en altres habitatges.

Què s'hi cuinava

A part de l'estructura, allò que la fa especial també és la quantitat ingent de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l'estança on s'ha localitzat.

Barrejades amb la terra que les recobria, Marta Santos precisa que han sortit "milers de petxines d'escopinyes", restes de peixos (espines i escates) i escassos fragments d'ossos.

Les mostres que s'han recollit s'han enviat a laboratoris especialitzats, per intentar descobrir què s'hi cuinava. 

De moment, la gran quantitat de cloïsses que s'han trobat a tocar de la cuina grega fa pensar que no es tracta d'una cuina domèstica. 

"Estem parlant d'un nombre extraordinari, que no és habitual per a consum domèstic; per això pensem que aquesta cuina havia de tenir una funció especial."

Una cuina per als déus?

La hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs és que aquesta cuina tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona.

"Podem pensar, diu Santos, que aquesta cuina seria perifèrica al santuari i que estaria relacionada amb els seus menjars rituals". També "podria servir per als àpats i celebracions que es farien al voltant d'aquesta activitat de culte", afegeix un dels arqueòlegs d'Empúries, Pere Castanyer.

De moment, amb els vestigis que s'han trobat, ofrenes i terracotes, es creu que el santuari podria estar dedicat a la deessa de l'agricultura Demèter.

"Hi ha molt pocs casos paral·lels de cuines com aquesta al món grec; i el millor, i gairebé l'únic, s'ha trobat precisament en un santuari."

Es tracta d'una cuina similar que es va descobrir a Corint, en concret, al jaciment d'Ístmia, on els grecs van erigir un temple en honor al rei del mar, Posidó.

Però volen ser cauts: "És una hipòtesi molt suggeridora i la troballa de la cuina és extraordinària", diu Santos, però encara hi ha interrogants oberts, i caldrà excavar en profunditat la zona d'Empúries on se situava el santuari, a tocar de l'antic port grec, per "anar encaixant totes les peces del puzle".

De moment, després de tornar a fer-se visible després de 1.500 anys, la cuina s'ha tapat de nou per preservar-la.

El primer port grec d'Empúries

La campanya d'excavacions d'aquest 2021 a Empúries també ha acabat de fer visible el penya-segat on s'assentava la Neàpolis després de deixar al descobert un gran esperó rocallós que protegia la petita cala natural on hi havia el primer port grec. Una intervenció que canvia la fesomia que es tenia de la ciutat grega.

Els arquòlegs han descobert, retirant la sorra que el cobria, el penya-segat sobre el qual es va construïr la primera ciutat grega, al segle VI aC. Aleshores, la morfologia de la zona era molt diferent de l'actual. El Ter hi formava un gran estuari i l'aigua del mar arribava gairebé a tocar d'on ara hi ha l'edifici del museu.

L'arqueòleg Pere Castanyer explica que l'esperó de roca protegia dels temporals la petita cala natural que va acollir el primer port d'Empúries. Aquest port estava situat directament a la platja, on hi hauria passeres i pantalans, i es va fer servir fins al segle II aC.

"Va ser aleshores, coincidint amb l'arribada dels romans, quan aquest espai va deixar de ser eficient i es va construir un port artificial més a llevant."

D'aquest segon port, precisament, avui dia encara se'n conserva part de l'anomenat "espigó", que en realitat és un gran mur que assegurava la protecció davant els temporals.

A més de recuperar l'antiga topografia de la façana litoral d'Empúries, els arqueòlegs han identificat, amb el suport del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), quan i com es va cobrir de sorra tot aquest costat del litoral, un procés que només va trigar cent anys. 

"Hem identificat fins on arribava el nivell del mar gràcies a la fissura que les aigües van deixar al peu del penya-segat i hem pogut recuperar mol·luscs incrustats a la roca que ens han ajudat en les datacions.
Aquests sondejos revelen clarament que tot el procés de rebliment va començar a finals del segle V dC, i que en tan sols cent anys tot aquest espai portuari va quedar cobert per la sorra."

Precisament, va ser aleshores, durant els segles IV i V dC, quan la població es va traslladar cap a l'interior i va néixer el nucli tardoantic i medieval de Santa Margarida.
 

Noves excavacions

El projecte d'excavació de quatre anys es va iniciar el 2018 fins a aquest any, però segons Castanyer es vol allargar. "Empúries sempre ha mirat al mar. I la seva història s'explica, precisament, a través dels espais portuaris", diu, per destacar al importància de continuar excavant la zona a tocar de l'antic port grec, on hi hauria l'espai de culte dedicat a Demèter.

"En els propers anys volem completar el coneixement del barri portuari grec, del port artificial construït pels romans, del sector de Santa Margarida, i també incorporar-hi altres zones que veiem fonamentals, com la de Riells o la Clota."

Per això, com a pas previ per baixar cap a nivells inferiors, ja s'han desmuntat diverses estructures construïdes sobre aquesta àrea entre els segles XVII i XVIII i que formaven part d'un convent de monjos servites, així com una rampa moderna.

Les excavacions a Empúries, impulsades pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Departament de Cultura, treballen en projectes de recerca arqueològica de quatre anys. Hi col·laboren l'Institut Arqueològic Alemany (DAI) de Madrid i l'Ajuntament de l'Escala.