Troben restes de material genètic del virus de la Covid en cloïsses
Investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la hi han detectat indicis de la presència del virus SARS-CoV-2, però sense risc de contagi
Troben restes de material genètic del virus de la Covid en cloïsses
Cloïsses analitzades en l'estudi gallec
Les restes genètiques en les cloïsses no tenen capacitat per contagiar la malaltia (USC/Santi Alvite)

Troben restes de material genètic del virus de la Covid en cloïsses

Investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la hi han detectat indicis de la presència del virus SARS-CoV-2, però sense risc de contagi

RedaccióActualitzat
TEMA:
Covid-19

Els científics havien detectat restes de la Covid en aigües residuals i també al mar. Ara, a Galícia, un grup d'investigadors ha trobat per primer cop material genètic del virus en un animal marí: la cloïssa. Un estudi de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) ha identificat restes del  SARS-CoV-2 en mol·luscs de la costa gallega, tot i que en estat no infecciós.

L'estudi, fet conjuntament amb la Confraria de Pescadors de Miño, va analitzar 12 mostres de sediments i 12 mostres de cloïssa (Ruditapes philippinarum o cloïssa fina i Ruditapes decussatus o cloïssa japonesa) recollides entre maig i juliol del 2020 en dos petits estuaris gallecs. Els investigadors van trobar ARN del virus en nou mostres de cloïssa i en tres mostres de sediment.

El material genètic detectat tenia un alt grau de degradació del seu àcid nucleic. Això vol dir que hi ha un "risc pràcticament nul" d'agafar la malaltia a través del consum, segons explica el professor de la USC Jesús López Romalde. A més, el virus estava en un estat "no infecciós".

Es considera que aquesta és la primera detecció d'ARN del SARS-CoV-2 en un organisme marí i demostra que els virions (partícula vírica morfològicamente completa) o, almenys, el seu ARN, poden arribar a les aigües costaneres.

 

El coronavirus i les aigües fecals

La presència genètica de virus en les cloïsses vindria per les aigües residuals. Fins ara s'han trobat restes del SARS-CoV-2 a la femta dels pacients infectats i, de retruc, també en les aigües del clavegueram de les ciutats. A Barcelona, per exemple, en van detectar fins a 40 dies abans del primer contagi oficial.

L'anàlisi de les aigües residuals s'ha fet servir per detectar i seguir l'evolució de la pandèmia. Fins i tot hi ha disponible un mapa on se'n poden consultar els nivells als municipis catalans.

Un cop l'aigua arriba al mar, pot passar a algun organisme marí. Aquesta era la hipòtesi dels investigadors de la USC. Els mol·luscs bivalves com les cloïsses tenen una llarga història com a vectors de transmissió de virus entèrics (que es troben a les femtes) per la seva naturalesa filtradora del mar.

Els autors d'aquesta investigació proposen aprofundir en l'estudi de l'ús d'organismes marins com els mol·luscs com a sentinelles de contaminació fecal humana en ambients costaners.

ARXIVAT A:
Covid-19Coronavirus Galícia
Anar al contingut