"Tot anirà bé": el missatge estroncat d'una víctima en la jornada més sagnant a Birmània

Aquest dimecres, Birmània ha viscut la jornada més sagnant des que esclatessin les protestes ciutadanes pel cop d'estat de la junta militar.

Segons el recompte de les Nacions Unides, 38 persones han estat assassinades en un sol dia. Les manifestacions pacífiques han topat amb la dura repressió de l'exèrcit i la policia, que en alguns casos ha utilitzat munició real contra els manifestants i els ha disparat directament al pit o al cap.

Malgrat les peticions internacionals, els colpistes no han aturat els atacs en aquest últim mes de protestes. Una de les manifestants abatudes s'ha fet coneguda per la fotografia, feta abans de la seva mort, on se la veu resistint pacíficament.

Es tracta d'Angel, una noia de 19 anys, ballarina i campiona de taekwondo. Com molts manifestants que no s'han rendit a l'escalada de repressió, va anar a la manifestació d'aquest divendres amb una samarreta amb un eslògan d'esperança: "Everything will be OK" ("Tot anirà bé").

Amb previsió de la brutalitat de les forces armades, a Facebook va publicar un post amb la informació del seu grup sanguini, un número de contacte i una autorització per donar el seu cos en cas de morir.

"He complert el deure amb el meu país"

La noia, de nom real Kyal Sin, va ser tirotejada als carrers de Mandalay, la segona ciutat de Birmània, al centre del país.

Angel s'havia implicat amb l'oposició democràtica després de votar per primera vegada a les eleccions del 8 de novembre. "He complert el meu deure amb el país", va escriure a les xarxes.

Segons explica una amiga seva que l'acompanyava a les protestes a l'agència Reuters, Myat Thu, l'Angel havia protegit els altres manifestants dels gasos lacrimògens i dels tirotejos. Abans que la policia obrís foc, se la pot escoltar en un vídeo cridant: "No correm, no s'ha de vessar sang".

Primer van arribar els gasos, després van venir les bales. Molta gent es va dispersar. Més tard, Myat Thu va rebre la notícia de la mort de l'Angel. Aviat van aparèixer fotografies mostrant-la estesa al costat d'una altra víctima.

Angel ha estat enterrada aquesta matinada i centenars de persones l'han acomiadat i l'han convertit en un símbol nacional de les protestes.

Menors d'edat morts

Les massacres de dimecres han més que duplicat el nombre de morts en les protestes, que han atret centenars de milers de persones als carrers de Birmània. L'exèrcit ha dit que actuarà contra "manifestants revoltats" amb el pretext de la mort d'un policia. Segons el recompte de l'ONU, més d'una cinquantena de ciutadans han resultat morts.

Save the Children ha documentat la mort d'almenys quatre menors d'edat a les protestes, inclosa la d'un nen de 14 anys.

D'acord amb Radio Free Asia, el nen va ser assassinat a trets per un soldat en un comboi de camions militars. Els soldats van carregar el seu cos en un camió i van marxar, segons l'informe.

"Les brutals escenes de violència i mort recorden un camp de batalla, les forces de seguretat utilitzen munició en viu per disparar contra manifestants desarmats", ha denunciat l'ONG que vetlla pels drets de la infància.

A més, adverteix dels traumes i els efectes psicosocials sobre la infància que genera aquesta escalada de violència a llarg termini.
 

El Consell de Seguretat de l'ONU es reuneix divendres

L'enviada especial de l'ONU a Birmània, Christine Schraner Burgener, ha certificat la xifra sagnant de 38 morts aquest dimecres.

El nombre total és de més de 50, mentre els militars intenten imposar la seva autoritat a la força. Schraner Burgener ha parlat de sancions internacionals i d'aïllament cap a la junta militar, sense concretar quines mesures i en quin termini es prendran.

Cap portaveu de la junta militar ha volgut fer declaracions a la premsa en relació a les morts de civils i, segons la relatora de l'ONU, no temen les sancions.

Tot apunta que, aquest divendres, el Consell de Seguretat de l'ONU discutirà a porta tancada la seva política sobre Birmània.

Un altre enviat especial de l'ONU, Tom Andrews, ha dit a Twitter que "convida els membres del Consell a veure els vídeos de la violència contra els manifestants pacífics abans de divendres".  

Reaccions internacionals

El portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units, Ned Price, va dir que estaven "consternats" per la violència i avaluaven com respondre. I confien que la Xina tingui un paper constructiu en la negociació.

Mentrestant, els mitjans estatals xinesos es refereixen al cop d'estat com a "remodelació important del gabinet". La Unió Europea considera que s'ha infringit el dret internacional amb l'assalt militar de les protestes.

"Les forces de seguretat de Birmània semblen ara disposades a abatre el moviment contra el cop d'estat a través de la violència absurda i la brutalitat", ha dit Richard Weir, investigador de Human Rights Watch.

Altres abusos documentats

En un vídeo emès per Radio Free Asia, que no ha pogut ser verificat de forma independent, es veu la policia de Rangun colpejant amb porres i culates de les armes tres treballadors mèdics. Els haurien fet sortir de l'ambulància i els haurien detingut.

L'1 de febrer, la junta militar va prendre el poder perquè al·legava un suposat frau electoral als comicis del novembre. La Lliga Nacional per la Democràcia, liderada per la Consellera d'Estat i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, va revalidar la victòria. San Suu Kyi es troba detinguda, sota custòdia militar, des de llavors.

El general sènior líder de la Junta, Min Aung Hlaing, s'ha compromès a celebrar noves eleccions sense concretar el termini. L'exèrcit ha decretat l'estat d'emergència durant un any.

Suu Kyi, de 75 anys, ha estat incomunicada des del cop d'estat, però aquesta setmana ha comparegut en una sessió judicial per videoconferència i "amb bona salut", segons el seu advocat.