Talabani dóna per bo l'esborrany i diu que el sotmetrà a referèndum tot i el rebuig sunnita
L'esborrany de la Constitució iraquiana ja és al Parlament, amb tretze dies de retard i sense el consens de les diferents comunitats com desitjaven els EUA. Els representants xiïtes i kurds en la comissió constitucional s'han posat d'acord, però la minoria sunnita no ha rubricat el text. Qualifiquen la Constitució d'"americanitzada" i reclamen la intervenció de la comunitat internacional per evitar-ne l'aprovació. Tot i això, el president iraquià ha dit que l'esborrany serà sotmès a referèndum popular el 15 d'octubre tal com està previst.
Fotografia de família al Parlament de l'Iraq; una imatge per donar llum verda a la Constitució, però incompleta. No hi eren tots els protagonistes. Els representants sunnites no han volgut firmar l'esborrany acordat per la majoria xiïta i els kurds, que ara ha de ser sotmesa al ple de diputats.
La sessió parlamentària no ha servit per debatre el text. Només s'han limitat a llegir-ne tots els articles i s'ha acordat realitzar avui una nova sessió per discutir l'esborrany. No s'ha parlat de quan es votarà. Els sunnites han demanat la intervenció de les Nacions Unides, la Lliga Àrab i totes les organitzacions de la comunitat internacional perquè no permetin l'aprovació de la Constitució.
Sobre el paper, l'esborrany consagra un estat democràtic federal, llibertat de culte amb l'islam com a religió de l'Estat, un 25% dels escons del Parlament per a la dona, i l'àrab i el kurd com a llengües oficials.
Segons els sunnites, el text actual continua sent inacceptable i il·legítim. Les pressions i concessions nord-americanes als sunnites i les lleus modificacions al text aprovat han estat insuficients. No s'oposen a un règim federal per al Kurdistan, però sí per a les regions xiïtes, que, segons ells, han de comptar només amb una certa descentralització. Aquest és el principal escull.
Els representants sunnites ja han advertit que aquesta manca de consens generarà més violència al país, una violència que dissabte al vespre es posava de manifest amb l'assassinat d'un periodista iraquià i un ciutadà egipci a Baquba, a seixanta quilòmetres al nord de Bagdad.
Aquest degoteig continu d'accions armades fa témer al govern iraquià i a Wasghington que vagi en augment si es consolida la falta d'acord per una Constitució que el 15 d'octubre, com a data probable, s'hauria de sotmetre a la població en un referèndum. Si els sunnites voten en contra del text, no es podrà aprovar perquè controlen quatre províncies i un vot negatiu només en tres invalidaria la consulta.
Tot i el rebuig sunnita, el president iraquià, Jalal Talabani, ha assegurat que el text aprovat per xiïtes i kurds serà el que se sotmeti a consulta popular. El mandatari ha respost amb un "no hi ha llibre complet que no es pugui esmenar, excepte l'Alcorà", a la pregunta de si hi haurà la possibilitat d'esmenar el text en un futur. El president iraquià també ha recordat que el rebuig dels sunnites és part de la democràcia i que si el text no surt victoriós de la consulta popular es convocaran unes noves eleccions.
Els sunnites, però, no són els únics que s'oposen al text tal com ha arribat al Parlament i han avançat que convocaran un congrés nacional de les diferents forces que s'hi oposen. Es tracta dels xiïtes laics de l'exprimer ministre Iyad Allawi, del Partit Comunista iraquià i dels seguidors del clergue radical xiïta Muqtada al-Sadr. Un dels responsables
Per la seva part, l'ambaixador dels Estats Units a Bagdad, Zalmay Jalilzad, ha qualificat l'esborrany de "bon document". Tot i reconèixer que "no a tot el món li agrada cada article del text i no tots estan satisfets per complet", Jalilzad creu que hi ha prou coses en aquesta Constitució que cobreixen les necessitats bàsiques de totes les comunitats perquè l'Iraq avanci.
