La primera ministra sueca i el líder del principal partit de l'oposició, Ulf Kristersson, han explicat la decisió a la premsa (Europa Press/Markku Ulander/Lehtikuva/dpa)

Suècia també oficialitza que demanarà l'ingrés a l'OTAN i trenca l'estatus de neutralitat

Fa dos cents anys que el país manté una política de no alineació, que ara vol trencar per l'amenaça russa

RedaccióActualitzat

Primer Finlàndia i, ara, Suècia. El govern suec ha anunciat que demanarà l'ingrés formal a l'OTAN. La primera ministra del país, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha anunciat aquest dilluns, després d'una reunió extraordinària del govern i un debat parlamentari, que Suècia demanarà formalment l'ingrés a l'OTAN, trencant una política de dos segles de no alineació.

"El govern suec ha decidit que Suècia ha d'ingressar a l'OTAN", ha dit en roda de premsa Andersson sobre una decisió que té el suport de les principals forces polítiques sueques i que ha justificat per l'empitjorament de la seguretat provocat per la guerra d'Ucraïna. "Tanquem una era i en comencem una de nova", ha dit davant la premsa.

El partit de la primera ministra, els socialdemòcrates, van donar llum verda aquest diumenge a la proposta. Fa sis mesos havien aprovat en un congrés mantenir una postura a favor del no-alineament. Amb aquest canvi, que ja s'esperava, hi ha majoria parlamentària dels partidaris d'entrar a l'Aliança Atlàntica.

La invasió russa d'Ucraïna ha precipitat un canvi de rumb de Suècia que posaria fi a més de 200 anys de neutralitat i no-alineament militar. En aquesta línia, la ministra d'Afers Exteriors sueca, Ann Linde, ha qualificat d'històrica la decisió de sol·licitar l'adhesió a l'OTAN i ha afegit que "la invasió russa d'Ucraïna ha deteriorat la situació de seguretat per a Suècia i el conjunt d'Europa".

En el cas finlandès, Vladímir Putin va advertit el seu homòleg que està cometent un error i que no hi ha cap amenaça que justifiqui l'adhesió del país nòrdic a l'aliança militar. El president rus ha alertat que la decisió podria tenir un impacte negatiu en les relacions entre Rússia i Finlàndia.


L'escull de Turquia

Un cop aprovada la petició d'adhesió, correspondrà als 30 països membres de l'OTAN decidir si accepten per unanimitat l'ingrés de Suècia i Finlàndia.

En la cimera de l'Aliança Atlàntica que es fa a Berlín, els ministres d'Exteriors analitzen com es pot fer aquesta adhesió de manera ràpida i segura.

Un punt clau serà convèncer Turquia, que retreu que Finlàndia i Suècia acullin membres del PKK, considerats terroristes per Ankara. El president finlandès assegura que està disposat a reunir-se amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, per parlar de l'ingrés al pacte atlàntic.

La reacció de Rússia

El president rus, Vladimir Putin, ha dit aquest dilluns que Rússia no té cap problema amb Finlàndia i Suècia, però que l'expansió de la infraestructura militar al seu territori exigiria una reacció de Moscou, després que els països nòrdics hagin iniciat el procés d'adhesió a l'OTAN.

Putin, en una cimera de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) liderada per Rússia, ha dit que l'expansió de l'OTAN és un problema per a Rússia i que s'ha de seguir de prop els plans de l'Aliança militar liderada pels Estats Units per augmentar la seva influència global.

ARXIVAT A:
Vladímir PutinRússiaSuècia OTAN
Anar al contingut