S'agreuja el declivi de taurons a la Costa Brava, amb la possible desaparició d'una espècie
Un estudi de la Universitat de Barcelona, l'IRBio i l'entitat SUBMON, alerta de la reducció progressiva de la població de pelegrí i d'agullat i apunta a la possible desaparició de les mussoles
Les poblacions d'algunes espècies de taurons, com el pelegrí i l'agullat, estan en declivi a la Costa Brava i fins i tot pot ser que les mussoles hagin desaparegut.
Tot això es deu a la pressió pesquera i a les captures accidentals en aquesta zona. El declivi d'aquests animals a la Costa Brava ja s'ha descrit des de fa temps a les publicacions científiques, però ara un nou estudi, aparegut a la revista Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, aporta noves dades. Els autors son Ignasi Nuez i Manel Gazo, de la Facultat de Biologia, l'Institut de Recerca de Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i l'entitat SUBMON, i Luis Cardona, de la Facultat de Biologia i de l'IRBio.
Els investigadors van analitzar les captures accidentals registrades per pescadors d'arrossegament i de palangre dels ports pesquers de la Costa Brava. Així van obtenir informació sobre cinc espècies d'esquals de mida gran (més de 200 centímetres): la guilla (Alopias vulpinus), el pelegrí (Cetorhinus maximus), el bocadolç (Hexanchus griseus), el solraig (Isurus oxyrinchus) i la tintorera (Prionace glauca) i de tres espècies de talla mitjana (90-100 centímetres): el caçó (Galeorhinus galeus), l'agullat (Squalus acanthias) i les mussoles (Mustelus spp).
L'estudi abasta d'octubre del 2016 a juliol del 2017. Les dades, basades en entrevistes als pescadors, indiquen que el pelegrí i l'agullat han tingut un declivi important. No es va capturar cap mussola, cosa que indicaria que potser ja s'ha extingit en aquesta regió.
En general, s'observa una reducció en totes les espècies, tret del bocadolç i la tintorera, que s'haurien mantingut estables.
Taxes baixes de fecunditat
Ignasi Nuez comenta que, considerant totes les arts de pesca, "la diversitat d'espècies capturades accidentalment és més alta en la flota d'arrossegament, seguida de la flota de palangre de fons, i finalment, del palangre de superfície":
"Ara bé, la incidència de cada art de pesca no és igual en totes les espècies. Les captures de tauró pelegrí, per exemple, solen tenir lloc quasi exclusivament en l'art d'arrossegament, mentre que la gran majoria de captures de tintorera, solraig o guilla ocorren en els arts de palangre."
El fet que les zones de pesca coincideixin amb l'hàbitat natural de distribució dels taurons agreuja encara més el risc de captura accidental.
Els autors expliquen que els taurons es distingeixen per una maduresa sexual tardana i unes taxes baixes de creixement i de fecunditat. I això, segons Luis Cardona, "els dificulta poder suportar una explotació pesquera intensa i els fa més vulnerables que molts peixos ossis". A més afegeix, la millora de la tecnologia pesquera "ha permès estendre la pesca a més zones, a més fondària i durant més temps".
Els taurons són essencials en el control de les xarxes tròfiques. Però a la Mediterrània les seves poblacions van minvar abans que hi hagués una infraestructura científica mínimament desenvolupada per estudiar-los. Per això, hi ha coses que es desconeixen, explica Cardona:
"Avui dia desconeixem quin era el seu paper ecològic, però cal pensar que, ara mateix, un peix de més de 25 cm no té cap depredador a la Mediterrània occidental, a excepció dels humans. Segurament, no passava el mateix quan els taurons eren més abundants, però desconeixem fins a quin punt això era important."
Paper del coneixement local
L'estudi posa en relleu el coneixement ecològic local (local ecological knowledge, LEK) aportat pel sector pesquer com a element essencial en la metodologia del treball, com assenyala Manel Gazo:
"Comptar amb la voluntat de col·laboració del sector pesquer ha estat clau a l'hora de tirar endavant l'estudi. El coneixement actual --i sobretot passat-- de la presència de diferents espècies de taurons a les nostres costes, així com les zones, èpoques i arts amb què més es pesquen, només ens pot venir del sector pesquer."
Per això, els autors afegeixen que la solució al problema haurà de sorgir tenint en consideració el sector pesquer.
Entre les possibles accions hi ha potenciar la formació dels pescadors en tècniques de manipulació i alliberament dels taurons atrapats per l'art de pesca o incorporar mecanismes de reducció de captures accidentals.
La designació d'àrees marines protegides també ajudaria a reduir la pèrdua de biodiversitat, però Nuez matisa que "avui dia no es disposa de prou informació sobre la distribució espacial de moltes espècies de taurons. Per això, aquesta estratègia corre el risc de ser inefectiva".
Avui hi ha un total de 21 espècies d'elasmobranquis (taurons i rajades) protegides per una recomanació de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (GFCM), una normativa d'obligat compliment per a tots els països mediterranis de la UE. "El marc normatiu ja hi és --assenyala Gazo--. El que caldria és millorar-ne el desplegament per assolir una aplicació correcta de la normativa".
