Reconstruïts els últims passos d'Elio, un maqui italià mort pel franquisme

La Generalitat ha entregat aquest dijous a la família del maqui italià Elio Ziglioli, les seves restes, exhumades al cementiri de Castellar del Vallès al novembre passat gràcies al Pla de Fosses. Les proves genètiques fetes a les despulles van permetre identificar el jove italià.

Els cosins d'Elio Ziglioli han rebut les seves despulles a Castellar del Vallès, on fa 70 anys el jove va ser assassinat per la Guàrdia Civil. Just en el lloc dels fets, han pogut reconstruir els últims moments del maqui, guiats per l'historiador Jordi Guillemot:

"Almenys els familiars han pogut deslliurar-se d'aquest anonimat, d'aquest "no sabem què ha passat" i per a mi això és el més important de la investigació històrica i de tot el que va passar als últims moments de l'Elio."

Elio Ziglioli va morir l'octubre del 1949, amb 22 anys, després de ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil. El tret mortal, que li va desfigurar la cara, el va rebre a prop del mas del Castell, a Castellar del Vallès, als voltants de Sant Llorenç del Munt.

Des del mas del Castell es va poder sentir el tret mortal de l'Elio Ziglioli

Segons s'ha pogut reconstruir Jordi Guillemot a través de testimonis orals, la Guàrdia Civil va portar el jove a aquesta zona boscosa per trobar les armes que el seu grup tenia amagades. La Lola, en aquell moment la masovera del mas del Castell, va trobar la comitiva. La seva filla, la  Maria Dolors, recorda com la seva mare li va donar de beure al detingut:

"¡Doneu-li aigua! I el got no el podia agafar. Com que portava els grillets, tremolava, i va haver d'anar a buscar una tassa més grossa. Llavors va beure. Vinga, italià!, cridava la Guàrdia Civil. I ell li va dir: "Gràcies, senyora."

Maria Dolors, la filla de la masovera, recorda com la seva mare va ajudar el detingut

La masovera va explicar a Jordi Guillemot que poc després va sentir un tret. L'historiador reconeix que la historia s'ha mantingut en secret durant anys perquè la Lola va ser amenaçada i interrogada:  

"La sensació de por, encara avui, continua en persones de certa edat, per la por que infligia el règim, amb amenaces. La gent que pogués ajudar els maquis acabaven pagant amb la vida."

Després de l'execució, l'Elio va ser enterrat a la fossa de la zona d'extramurs del cementiri de Castellar del Vallès, on s'inhumaven persones d'altres religions o considerades desafectes pel règim franquista.

Camí que l'Elio va fer poc abans de ser abatut mortalment

Roberto Ziglioli i Enrica Volpi, cosins de l'Elio, han recorregut commoguts les últimes passes que el maqui va fer amb vida fins el lloc on va ser assassinat. El seu cosí havia marxat de casa un any abans de morir i li havien perdut el rastre:

"Estic emocionat, perquè a part d'haver-lo trobat després de tants anys, era una esperança que ja havíem abandonat."

"Em fa feliç perquè hi havia un buit sense història i ara tot està il·luminat."

De Tolosa de Llenguadoc a Castellar del Vallès

Elio Ziglioli formava part d'un grup de vuit conegut com "Los Primos", que van sortir de Tolosa de Llenguadoc i van entrar a Catalunya a principis de setembre de 1949. El grup es va refugiar al barranc de Santa Bàrbara, a Sant Llorenç del Munt, prop del Mas del Castell de Castellar del Vallès. Segons la recerca de Jordi Guillemot, l'Elio va anar a comprar queviures a Matadepera per proveir el grup i allà la Guàrdia Civil el va detenir.

Certificat de defunció de l'Elio Ziglioli sense identificar

Una història desenterrada 70 anys després

La història de l'Elio Ziglioli s'ha pogut reconstruir per un seguit de casualitats i una intensa feina d'investigació. Després de perdre-li la pista al 1949 no va ser fins el 2010 que l'Ajuntament de Lovere, el poble natal del jove, va rebre un correu electrònic des de Catalunya. Era de l'historiador de Sant Celoni Argimiro Ferrero, que va començar a estirar el fil i va contactar amb l'historiador estudiós sobre Sant Llorenç del Munt, Jordi Guillemot, que coneixia la història.

Jordi Guillemot, estudiós de Sant Llorenç del Munt i de la vida de l'Elio Ziglioni

Altres cossos per identificar

A la mateixa fossa que l'Elio hi havia un altre cos que no ha pogut ser identificat però que s'ha enterrat aquest dijous. Des de la conselleria de Justicia recomanen als familiars de desapareguts durant la Guerra Civil inscriure's al cens de persones desaparegudes, que ja compta amb gairebé 6.000 noms. L'estudi genètic de les restes permet creuar dades amb els familiars que hagin proporcionat mostres genètiques pròpies.

El Programa d'identificació genètica ja ha permès identificar cinc víctimes: Elio Ziglioli de la fossa de Castellar del Vallès i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles de la fossa del Soleràs

Els cosins de l'Elio Ziglioli amb les seves pertinences amb la consellera Capella (ACN)

Més de 500 fosses localitzades

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit aquest dijous l'acte d'entrega de les despulles d'Elio Ziglioli. Capella ha denunciat que encara queden moltes persones enterrades a "les cunetes". A Catalunya hi ha 517 fosses localitzades i se n'han obert 42, 17 de les quals a través del Pla de Fosses que la Generalitat va posar en marxa el 2017:

"La memòria serveix per recordar el perill dels postulats antidemocràtics que encara ens amenacen."

Les despulles d'Elio Ziglioli viatjaran a Itàlia amb vaixell i seran enterrades al seu poble natal, Lovere, el 13 de maig amb una cerimònia de comiat presidida pels seus familiars.