Recerca per crear nanopartícules que s'enganxin al coronavirus i el matin amb calor

Investigadors de diversos centres catalans participen en un projecte conjunt liderat per la multinacional del sector hospitalari B-Braun per desenvolupar noves nanopartícules que puguin atrapar el virus SARS-CoV-2 i destruir-lo.

El projecte consisteix a dissenyar nanopartícules metàl·liques que el cos pugui metabolitzar, per inocular-les a pacients infectats i que s'enganxin al virus. Després, amb l'aplicació de llum, s'escalfarien i el destruirien.

Segons ha explicat a Catalunya Ràdio Carlos Aleman, director del grup de recerca Innovation in Materials and Molecular Engineering-Biomaterials for Regenerative Therapies (IMEM) de la UPC i professor del Departament d'Enginyeria Química, la novetat del projecte és trobar nanopartícules que, un cop destruït el virus, el cos les metabolitzi, és a dir, les absorbeixi sense efectes secundaris:

"Volem dissenyar noves nanopartícules que d'alguna manera puguin capturar el virus i posteriorment, mitjançant l'efecte plasmó, l'efecte fototèrmic, puguin acabar amb ell. La diferència respecte a les altres nanopartícules que s'han desenvolupat fins ara és que nosaltres les volem fer amb materials que després es puguin biointegrar en el cos humà."

L'efecte plasmó

L'energia per escalfar-les i destruir el virus es farà arribar fins a les nanopartícules amb llum d'una determinada longitud d'ona, que absorbiran gràcies a l'efecte de ressonància de plasmó superficial.

La recerca la lideraran Joan Torras i Òscar Bertran, investigadors de l'IMEM de la UPC, i es dedicaran a analitzar si les característiques fisicoquímiques de les partícules aspirants són les adequades.

4.500 anys de simulació per ordinador

Dedicaran 6 mesos a fer simulacions per ordinador per seleccionar-les. Per fer-ho, han aconseguit que l'associació europea PRACE els cedeixi temps d'ús del superordinador Joliot-Curie de París.

Gràcies a aquesta associació, dedicada a ajudar la recerca d'impacte, disposaran a l'equivalent a 4.500 anys de càlcul amb ordinadors normals.

Això els permetrà estalviar-se moltes etapes d'experimentació en laboratori, i els ajudarà a triar les partícules més efectives, per utilitzar-les després en assajos amb animals i amb humans:

"Abans de passar pel laboratori desenvolupem tots els experiments amb ordinadors, fem simulacions, de tal manera que després ens permet estalviar bastant temps i recursos, amb una estratègia bastant més definida pel que es refereix a la captura del virus per part de les partícules, i també ens permet descartar algunes de les partícules que estem considerant ara per la seva natura química."

En aquest projecte també hi participen investigadors de l'Institut de Ciències Fotòniques, l'ICFO, que desenvoluparan la tecnologia necessària per transmetre l'energia a les partícules perquè matin el virus.

També hi treballen investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol i de la Fundació Josep Carreras, que s'ocuparan, sobretot, de verificar que les nanopartícules no siguin tòxiques.