Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Qui vol ser metge a Catalunya? "Si els millors marxen, ho estem fent malament"

Les condicions laborals i els sous són els principals motius que fan que molts graduats en Medicina marxin a treballar fora de Catalunya, tot i haver-se format aquí

Marta Arrufat i TrigàsActualitzat

El sistema sanitari espera amb candeletes que els estudiants de Medicina acabin la formació i es posin a treballar. Són necessaris. Però amb les condicions actuals no està garantit que els 1.000 metges i metgesses que es graduen cada any a Catalunya decideixin quedar-se aquí a exercir.

Estan sis anys a la Facultat i, després, tot i que ja poden començar a treballar, encara els queden cinc anys més per formar-se en una especialització. En total uns onze anys d'estudis. I en acabar són conscients que es trobaran amb un sistema sanitari que no els ofereix unes bones condicions laborals.

"Desanima una miqueta quan estàs estudiant", diu Enrique López Ruiz, estudiant de quart de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB).

"Són molts anys, i després veus que aquí no tens les millors condicions."

Laia Canet Orozco, estudiant de 1r de Medicina a la UB, diu que se sent indignada i trista: "És una cosa que m'indigna. Més que res perquè la Medicina és una professió molt essencial, i que no es reconegui el mèrit econòmicament i les condicions de treball que es donen... és molt trist."

Una mica més optimista es mostra Paula Bassets Bosch, estudiant de quart de Medicina també de la UB:

"Jo tinc ganes de canviar-ho, de reivindicar el que es necessita, perquè si no tira la sanitat, no tira res més."


Qui són els estudiants de Medicina?

Els estudiants de Medicina són dels millors estudiants de les seves promocions. Han tret de les millors notes a l'escola, a l'institut i a selectivitat. Per segons quina Facultat, la nota per accedir-hi és de 13. Un sistema de selecció que deixa fora molts aspirants amb profunda vocació. Hi ha 10 aspirants per cada plaça que ofereixen.

Antoni Trilla, degà Facultat Medicina i Ciències de la Salut de la UB, també lamenta aquesta problemàtica: "Hi ha molta gent a qui li agradaria fer Medicina que té una veritable vocació i que no arriben a aquestes notes tan altes de tall, i segurament serien metges excel·lents. Fins i tot millors que algun d'aquests que ha tret notes tan altes."

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, considera que també seria necessari revisar el sistema de selecció d'estudiants, perquè només es valora els estudiants acadèmicament, però no es miren altres condicionants. Per ell, "són a vegades més importants inclús que una nota pel perfil de metges que necessitem".

"El que hem fet les últimes dècades és inflar una nota, que esbiaixa el perfil o que només valora el perfil acadèmic de qui vol estudiar Medicina."

Actualment, els estudiants de Medicina són majoritàriament dones, més d'un 70%, i no arriben al 30% d'homes.

 

La majoria, en dades globals, són estudiants catalans, una mica més del 60%; més del 30% són d'altres comunitats autònomes i gairebé un 6% són estudiants internacionals.

 


Universitats de prestigi, però sense retenció d'alumnes

Catalunya té Facultats molt ben valorades en Medicina. De fet, la de Barcelona és la més prestigiosa de tot l'Estat i de les més reconegudes d'Europa. Cada any es graduen 1.000 metges i metgesses.

Per compensar la falta de professionals, una opció aparentment fàcil podria ser formar-ne més. Hi ha demanda i bona formació. Però, tal com explica Antoni Trilla, el nombre de places està regulat per l'Estat i no es poden augmentar lliurement per llei, ni organitzativament és tan senzill:

"Llavors també hauríem d'augmentar les places de metge intern resident. És un equilibri molt complicat. No podem tocar una peça sense que les altres peces vagin en consonància"

Una opció, seria intentar que el màxim dels que es formen aquí s'hi vulguin quedar. No hi ha dades de quants estudiants volen quedar-se a exercir a Catalunya. Però, com diu Jaume Padrós, sí que se sap que hi ha un volum important que "ja sabem des del minut zero que no volen quedar-se aquí".

Una dona vestida amb bata blanca treballa en un laboratori
La majoria d'estudiants de Medicina són dones (Pixabay/Michal Jarmoluk)

Això també provoca que molta gent estudiï en qualsevol universitat espanyola per després marxar. És a dir, el sistema de districte únic.

El districte únic vol dir que tots els estudiants de totes les comunitats autònomes tenen les mateixes possibilitats per entrar a una determinada Facultat, amb la nota que hagin obtingut. Es considera tot l'estat espanyol com un tot amb les places universitàries i no es fomenta que els estudiants puguin triar a la seva comunitat autònoma.

Venen aquí a estudiar, però no està comptabilitzat quants ho fan amb la idea de tornar immediatament en acabar els estudis. Com que no arriben a col·legiar-se no consten com a metges que marxen, perquè en el fons són estudiants que han vingut amb la intenció de només estudiar. Un exemple és l'Alba García, una estudiant de primer de Medicina de la Universitat Rovira i Virigili (URV) provinent de València, que vol exercir a casa seva:

"La meva intenció és acabar ací la carrera i després tornar a València a fer la residència i treballar."

O l'Hugo Fernández Rubio, estudiant de segon de Medicina de la UB, que ha vingut de Màlaga a estudiar aquí: "La residència m'agradaria fer-la a Màlaga. Tinc la família allà, m'agrada molt estar amb ells. Aquí estic molt còmode, però la meva primera opció és Màlaga."


Una Facultat amb només el 30% d'estudiants catalans

Més del 30% dels estudiants venen d'altres comunitats a fer el grau a Catalunya. Es nota especialment a la Facultat de Lleida, on representen més de la meitat del total.

I encara és més exagerat a la Rovira i Virgili, on els estudiants catalans són només un 32%. L'exemple de la URV és paradigmàtic i ha estat denunciat diverses vegades pels sindicats d'estudiants, que consideren que el sistema està perjudicant els aspirants catalans.

En aquesta Facultat gairebé un 25% són estudiants provinents de València, i un 38%, de la resta de comunitats autònomes. Hi ha més estudiants d'altres comunitats autònomes que no pas de Catalunya.

 


Tenim les condicions per retenir els que hi ha?

Amb un nombre de places predeterminat, però no realista, el que queda és posar les condicions per retenir el màxim d'estudiants. Ara mateix no hi són. Marxar a altres comunitats autònomes o a l'estranger és una opció que sempre està sobre la taula. Marxar un temps, en una professió com aquesta, és més que desitjable, però que un metge marxi per sempre és una pèrdua.

Antoni Trilla considera que el problema és que els estudiants no consideren que a Catalunya hi hagi oportunitats més enllà de la formació.

I, tot i que molts acaben marxant, la majoria d'estudiants reconeixen que, amb unes millors condicions laborals, preferirien quedar-se a Catalunya i no pas sortir a treballar a fora. Laia Canet Orozco és estudiant de 1r de Medicina a la UB i ja ho té clar: "No m'imagino vivint fora i deixant tota la família, totes les amistats aquí. Però en certa manera, com que les condicions de treball aquí no són les que m'agradaria i sé que en altres països per als sanitaris són molt millors, és un punt d'indecisió."

Primer pla d'un noi vestit de metge o cirurgià que mira directament a càmera
Un nombre important d'estudiants de Medicina no volen quedar-se a Catalunya un cop acabada la carrera (Unsplash/Bermix Studio)


La meitat dels col·legiats de Medicina s'han format fora de la UE

Mentre que aquí es graduen metges i metgesses de prestigi, però després no tots es queden, la meitat dels nous col·legiats en Medicina s'han format en universitats de fora de la Unió Europea.

El motiu, per Antoni Trilla, és clar: "Quan les condicions són dolentes, al final s'acaba quedant el lloc qui accepta el salari més baix. I, en canvi, si les condicions són bones, ja et preocupes tu que el que vingui sigui un crac. Per als metges de molts països, sobretot de Sud-amèrica, venir aquí és tremendament atractiu."

"Si ens comparem amb Europa n'hi ha per posar-se a plorar."

El doctor Trilla ho resumeix així: "Si els millors venen a treballar aquí és que estem fent les coses bé, si els millors se'n van d'aquí i no tornen estem fent les coses malament." Cosa que, de fet, és el que ens està passant actualment.

 

ARXIVAT A:
SalutPrecarietat laboral
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut