L'abans i després del primer home trasplantat totalment de cara als EUA. (Foto: Reuters)
L'abans i després del primer home trasplantat totalment de cara als EUA. (Foto: Reuters)
Boston

Primer trasplantament complet de cara als EUA

Als Estats Units han fet el primer trasplantament complet de cara. L'home que ha rebut el trasplantament facial és Dallas Wiens, de 25 anys, que el 2008 es va cremar la cara i part del cos després de tocar un cable elèctric mentre pintava una església. Va quedar cec i i amb la cara completament cremada. Aleshores es va posar en mans dels metges i va iniciar el tractament per poder fer-se un trasplantament facial. Després de trobar un donant, es va poder tirar endavant l'operació, que ha estat pagada per l'exèrcit dels Estats Units, que sembla que té molt d'interès que avancin aquestes tècniques de reconstrucció per poder ajudar els soldats amb greus ferides facials.

Actualitzat
L'home que ha rebut el primer trasplantament total de cara als EUA, Dallas Wiens, ha mostrat el resultat de la intervenció en la seva primera aparició pública. Wiens, de 25 anys, es va sotmetre a un trasplantament el passat 21 de març a l'hospital Brigham and Women's de Boston.

L'home tenia cremades molt severes a la cara i a part del cos des del 2008, quan es va electrocutar mentre treballava pintant una església. Wiens ha afirmat que s'està adaptant molt ràpid el nou rostre. "A mesura que el temps ha anat passant, he pogut tornar a olorar de nou, i a respirar a través del nas. Cada pas en el camí ha estat increïble", ha dit Wiens en la primera roda de premsa després de ser intervingut.

Wiens va rebre el mes de març, gràcies a un donant anònim, un nou nas, uns nous llavis, pell, músculs i nervis, però els cirurgians no han pogut tornar-li la vista.

L'operació, de 15 hores de durada, ha estat sufragada per l'exèrcit dels EUA, que vol aplicar els coneixements obtinguts per ajudar els soldats que tenen greus ferides en el rostre.

Fins ara, s'han fet una dotzena de trasplantaments de cara en països com França Espanya i la Xina.






Anar al contingut