Per què perden l'olfacte molts malalts de Covid i quina relació té amb la pèrdua del gust

Per què perden olfacte moltes persones que tenen Covid? Pel que se sap fins ara, no es tracta que el virus SARS-CoV-2 ataqui neurones del sistema olfactiu, sinó que destrueix algunes de les cèl·lules nasals que permeten captar les olors.

La pèrdua d'olfacte s'ha destacat com un símptoma característic de la Covid. Si bé és difícil establir quantes persones amb el coronavirus pateixen anòsmia -nom científic de la pèrdua d'olfacte-, el doctor Jacinto García, cap del servei d'Oto-rino-laringologia de l'Hospital del Mar, calcula que deu ser al voltant de la meitat.

Aproximadament, un 70% recuperen l'olfacte, si bé triguen un mínim de tres setmanes.

Alguns estudis donen fins i tot percentatges superiors. En un article publicat al juliol a JAMA Otorinolaringology, un equip italià encapçalat per Paolo Boscolo-Rizzo, de la Universitat de Pàdua, assenyalava que en un grup de 202 pacients amb símptomes lleus de Covid, a les quatre setmanes, un 89% s'havia recuperat totalment o havia tingut una millora important.

Si passa més temps, la probabilitat de recuperació disminueix, però hi segueix havent capacitat per tornar a tenir olfacte al cap d'uns mesos.

Sense lesió nerviosa

Que l'olfacte es recuperi usualment al cap de poques setmanes pot suggerir que la pèrdua no es produeix per danys neuronals, sinó per altres causes.

De fet, altres malalties, com el refredat, poden comportar pèrdua d'olfacte. Però en aquest cas es dona pel que anomenem nas tapat. En la Covid es produeix sense congestió nasal.

Un parell d'estudis liderats per Sandeep Robert Datta, del Departament de Neurobiologia de la Universitat de Harvard, semblen demostrar que les neurones no queden afectades.

En el primer, publicat a la revista Neuron a principis de juliol, els autors assenyalaven que, si bé la recerca sobre els mecanismes de pèrdua d'olfacte en malalts de Covid tot just comença, les proves mostren que els danys causats pel virus no es produeixen en neurones, sinó en cèl·lules epitelials del nas.

El SARS-CoV-2 entra a les cèl·lules perquè la proteïna de la seva espícula s'uneix a un receptor anomenat ACE2. I aquest no es troba en les neurones.

En un segon article, publicat a Science Advances el 24 de juliol, Datta i els seus col·legues expliquen que sí que es troba en cèl·lules que donen suport metabòlic i estructural a les neurones del sistema olfactori. També es troba en certes cèl·lules del sistema vascular.

Això també s'ha comprovar en animals. La revista Brain, Behavior and Immunity, ha publicat aquest octubre un estudi encapçalat per Nicolas Meunier, de la Universitat París-Saclay, en què es van infectar amb SARS-CoV-2 el nas de hàmsters daurats.

Dos dies després, la meitat dels hàmsters tenien infectades les anomenades cèl·lules sustentaculars, que actuen de suport de les neurones olfactives.

En canvi, aquestes no s'infectaven ni al cap de dues setmanes. Sí que estaven totalment destruïts els seus cilis, uns filaments que recobreixen la membrana d'aquestes neurones.

Un sentit primitiu

El doctor García explica per quines raons es pot produir aquest mecanisme:

"L'olfacte és el sentit més primitiu i estructuralment és molt basic. Les cèl·lules epitelials es connecten directament amb el cervell. El virus destrueix aquestes cèl·lules i no el nervi".

Així, l'olfacte té menys complexitat i menys estructures intermèdies que altres sentits. I per això la connexió és molt directa. La destrucció de les cèl·lules epitelials talla la connexió amb el cervell.

El fet que no hi hagi danys neuronals augmenta les probabilitats de recuperació. Com que és usual que altres virus respiratoris provoquin anòsmia, ja sabem que, en alguns casos, la recuperació triga més, entre sis mesos i un any. Fins i tot hi ha casos de recuperació que han necessitat més temps.

A més, en malalts de Covid, la normalitat se sol assolir sense administrar cap tractament, per evitar possibles reaccions adverses o afectació a l'evolució de la malaltia. El doctor Jacinto García explica que en alguns casos s'han fet servir corticoides, però que no està clara la seva utilitat.

Educar i entrenar l'olfacte

Si la recuperació triga, hi ha alternatives com ara rehabilitar l'olfacte. Si queden fibres útils, s'intenta entrenar-les perquè adoptin altres funcions i supleixin les destruïdes. En alguns casos, això ha funcionat bé.

Una possible conseqüència, tot i recuperar l'olfacte, és l'anomenada paròsmia. Es tracta d'un procés típic, sobretot, dels que es recuperen més tardanament.

Amb la paròsmia, algunes olors s'identifiquen de forma equivocada i fins I tot aromes abans agradables poden provocar sensacions molt negatives.

La causa és que, quan es refan les connexions neuronals, el nervi es connecta al bulb olfactori del cervell, però en alguna part equivocada.

La paròsmia desapareix per si sola amb el temps, però també es pot accelerar la recuperació amb entrenament. Així, si olorant cafè, per exemple, s'identifica una aroma diferent, es pot entrenar el cervell perquè al final ho relacioni correctament.

Pèrdua del gust

Un altre símptoma relacionat amb la Covid és la pèrdua del sentit del gust. Però el doctor García ho matisa:

"Amb el sentit del gust només podem distingir si un menjar és dolç, salat, àcid o amarg. Però, quan l'identifiquem, quan distingim, per exemple, la xocolata de la vainilla, és pel sentit de l'olfacte".

Així, la pèrdua del gust seria una altra conseqüència de la pèrdua d'olfacte. Les cèl·lules del gust es troben a la llengua i tampoc no tenen el receptor ACE2 que permeti l'entrada del virus.

El fet que aquestes afectacions no estiguin relacionades amb lesions en neurones són molt positives, perquè així els danys no solen ser permanents.

De fet, les conseqüències neurològiques que, segons s'ha vist, provoca la Covid en alguns casos no es deuen, probablement, a danys a les neurones. Un estudi d'un equip britànic, publicat a The Lancet Psychiatry, que té Aravinthan Varatharaj, de la Universitat de Southampton, com a primer signant, dona suport a la hipòtesi que el SARS-CoV-2 no infecta directament les neurones, sinó que interfereix en les funcions cerebrals i afecta les cèl·lules vasculars del sistema nerviós.

Per assegurar aquestes hipòtesis, calen més recerques. Però, almenys en el cas de la pèrdua d'olfacte, l'experiència clínica mostra que la gran majoria de malalts recupera el sentit al cap d'unes setmanes.

I això és molt important per les conseqüències psicològiques o de seguretat –detectar una fuita de gas, per exemple- que comporta que aquest sentit no funcioni correctament.