Per què escoltar música produeix plaer? La resposta està en la dopamina

El plaer que provoca escoltar música es basa en un neurotransmissor anomenat dopamina. I regular-ne els nivells pot dur al fet que la música causi una sensació plaent o no. Això és el que han demostrat per primer cop investigadors catalans. El seu estudi s'ha publicat a la revista "Proceedings of the National Academy of Science" (PNAS).

Estudis previs amb tècniques de neuroimatge havien assenyalat que el sistema dopaminèrgic del cervell juga un paper en la sensació de benestar que s'experimenta quan escoltem música que ens agrada. Però faltava una demostració directa del paper que juga la dopamina, un neurotransmissor implicat en processos molt diversos i, entre ells, els circuits de recompensa.

Per això, els investigadors van plantejar un experiment que permetés demostrar si la potenciació de la dopamina en el cervell o, al contrari, la seva inhibició, influïen en les sensacions que desperta la música. L'estudi l'han dut a terme investigadors del Grup de Recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral http://www.idibell.cat/ca/recerca/neurocienciesneurociencies/neuroscienceprogram/cognicio-i-plasticitat-cerebral de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (UB-IDIBELL), juntament amb investigadors de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Neurològic de Montreal de la Universitat McGill.

Pagar per una cançó

L'estudi és del tipus doble cec, en què ni els participants ni els investigadors saben qui rep una substància o una altra. Les 27 persones implicades van participar en tres sessions en què prenien oralment levodopa, un precursor de la dopamina que s'utilitza per augmentar-ne els nivells en el cervell, risperidona, un inhibidor de la dopamina, o un placebo (lactosa).

En cada sessió, els participants escoltaven les seves cançons preferides i deu temes més. Els autors i grups escollits van ser: Alejandro Sanz, Amaia Montero, Antonio Orozco, Auryn, Birdy, Katy Perry, Maldita Nerea, Melendi, One Direction i Taylor Swift.

En cada cas, havien de dir quina quantitat pagarien per aquella cançó. Però també es mesuraven els canvis en l'activitat electrodèrmica. Finalment, es va plantejar una situació de control sense música, en què els participants podien guanyar o perdre diners.

Els resultats indiquen que la levodopa i la risperidona tenien efectes oposats. La primera augmentava la resposta hedonista a la música i la disposició a pagar per escoltar-la. En canvi, la risperidona la reduïa. Segons Antoni Rodríguez Fornells, investigador ICREA i cap del grup UB-IDIBELL, considera que això porta a unes conclusions clares:

"Aquest estudi mostra per primer cop el paper causal de la dopamina en la satisfacció musical i la motivació: gaudir de la música, treure'n plaer, voler escoltar una cançó un altre cop, i voler comprar-la..., tot això depèn de la dopamina que alliberem".

La risperidona també va reduir els calfreds dels participants, que es consideren una manifestació física del punt màxim de satisfacció quan s'escolta música. I tots els resultats van coincidir amb els obtinguts quan es van fer servir diners com a recompensa. L'entusiasme per un premi més elevat es va incrementar amb levodopa i es va reduir amb risperidona.

La dopamina, doncs, juga un paper clau en els circuits de la recompensa i potencia una resposta positiva a estímuls com la música. Com els investigadors han demostrat, els nivells de dopamina poden influir en què unes cançons es descarreguin més o menys i que algú estigui disposat a pagar, o no, per escoltar certes melodies.