Demostren per primer cop la presència d'homínids a partir d'ADN trobat als sediments

Els sediments que formen les capes o estrats dels jaciments arqueològics poden ser molt rics en restes òssies, però fins ara el possible contingut en ADN fòssil no havia captat l'atenció dels paleoantropòlegs.

Una nova tècnica desenvolupada per un equip internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat d'Oviedo, entre altres, permet rastrejar en aquests sediments la presència de grups d'homínids, fins i tot en coves o estrats que no tenen restes òssies. Els resultats apareixen publicats en l'últim número de la revista "Science".

Per a aquest estudi, els investigadors han analitzat 85 mostres de sediment de fa entre uns 550.000 i 14.000 anys, del Plistocè, procedents de vuit coves d'Euràsia, entre elles, la del Sidrón, a Astúries.

Antonio Rosas, investigador del CSIC en el Museu Nacional de Ciències Naturals, ho explica:

"Aquest treball representa un avanç excepcional perquè permet conèixer quina espècie d'homínid ocupava una cova o un nivell estratigràfic concret, fins i tot en absència de qualsevol resta d'ossos o esquelets. La novetat és aprofitar el que fins ara es rebutjava, el sediment del sòl, i descobrir que està ple de seqüències d'ADN d'organismes que van ocupar aquest terreny."

Encara que existeix un ampli registre de jaciments del Plistocè associat a la presència d'humans arcaics, l'escassetat de fòssils impedeix en molts casos saber quina espècie d'homínid va viure en un determinat lloc. El sòl sí que recull aquesta informació, ja que s'hi conserven restes d'organismes que s'han descompost, defecat o dessagnat.

Mamífers del passat

En els jaciments s'ha trobat ADN mitocondrial de mamífers del passat, en concret, de 12 famílies diferents, algun d'ells ja extingits. Els més comuns són hiènids, bòvids, èquids, cèrvids i cànids.

Carles Lalueza-Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC i Universitat Pompeu Fabra) explica que aquesta nova tècnica permet saber més sobre aquesta fauna:

"La nova tècnica permet recopilar informació de mamífers que van estar presents en un determinat jaciment, amb independència que es conservin restes. L'origen de l'ADN recuperat sembla provenir de deposicions fetes in situ o de la descomposició dels cossos en les coves. L'ADN de megafauna pot proporcionar informació de la dieta dels homínids del passat."

La cova del Sidrón

La cova del Sidrón, situada a Piloña (Astúries), ha proporcionat la millor col·lecció de neandertals de la Península Ibèrica. Descoberta el 1994, s'hi han recuperat al voltant de 2.500 restes òssies d'almenys 13 individus dels dos sexes i diferents edats que hi van viure fa aproximadament 49.000 anys.

A El Sidrón s'ha fet servir un protocol pioner d'"excavació neta" que minimitza el risc de contaminació de l'ADN antic amb l'ADN humà modern dels investigadors que treballaven en l'excavació de la cova. Això ha permès l'extracció d'ADN nuclear i mitocondrial a partir de dents i restes òssies.