Espanya cau tres posicions en l'Índex de Pau Global per la crisi política a Catalunya
Imatges de les càrregues de l'1-O a Girona

Òmnium denuncia que el Suprem ha rebutjat pericials sobre "el fals relat de violència"

L'entitat diu que els informes proven que no es va relacionar Cuixart amb "violència" i "rebel·lió" fins que la Fiscalia va fer servir aquests termes

Josep Maria CampsActualitzat

Òmnium Cultural ha fet públics aquest divendres dos informes pericials que assegura que proven "una operació d'estat" per criminalitzar el seu president, Jordi Cuixart.

Segons Òmnium, els informes mostren que ni el 20S ni l'1-O els mitjans de comunicació en general van parlar de "violència" ni de "rebel·lió" en relació amb Cuixart ni tampoc amb Jordi Sànchez.

L'entitat, que denuncia que el tribunal del judici del procés va rebutjar els informes, assegura que això no va passar fins després que ja fossin a la presó i la Fiscalia hagués fet servir aquests termes.

Mauri: "El relat apareix de forma intencionada"

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, afirma que això es va fer de manera "intencionada":

"L'anàlisi objectiva demostra que es va crear un relat a mida per convèncer l'opinió pública espanyola i internacional del fals relat de violència. Els fets demostren que aquest relat apareix de forma intencionada i desvinculada de la realitat que es va viure a Catalunya durant la tardor del 2017."


El 20S, ni "tumult" ni "violència"


L'informe sobre el 20S, elaborat per dos experts en estratègies de comunicació, afirma que ni aquell dia ni els posteriors als mitjans de comunicació ni a les xarxes socials es va parlar de violència.

En concret, cap dels principals polítics ni partits d'Espanya, entre els quals PP i Ciutadans, van mencionar ni Cuixart ni Sànchez ni tampoc van fer servir termes com "tumult", "aixecament" o "violència" en relació amb els fets del 20S.

Els autors fan una comparativa amb esdeveniments amb actes violents als EUA, com l'atropellament mortal a Charlottesville durant una manifestació, que sí que van generar mencions d'aquest tipus.

I afirmen que ni Cuixart ni Sànchez van tenir rellevància pública als mitjans espanyols en general fins que van ser empresonats, gairebé un mes després.

La "desproporció" de l'1-O


L'altre informe pericial, elaborat per dos professors de comunicació de la UPF, analitza la cobertura informativa posterior a l'1-O a mitjans com El País, El Mundo, La Vanguardia o l'ABC.

Les conclusions dels autors asseguren que les cròniques gairebé no van parlar d'"actituds ni comportaments violents" entre els votants del referèndum.

També diuen que les referències a les "actituds d'hostilitat" cap als policies no van ser gens destacades, sinó que tots aquests mitjans van centrar les informacions en l'actuació policial.

A banda dels articles informatius, els autors afirmen que també els articles d'opinió, sobretot els editorials, van centrar-se en "la desproporció" d'aquesta actuació:

"Cal destacar que en els articles editorials es pren en consideració la desproporció i els efectes de la intervenció policial davant d'una actitud ciutadana que es ressalta com a pacífica."

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
Anar al contingut