Obligació de fitxar, 100 anys després de la vaga de les vuit hores

Toni Cruanyes Actualitzat

Avui, la feina. L'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia.

 

Roger Escapa: Avui, Toni, vols parlar d'un tema que ens afecta a tots els que treballem

Toni Cruanyes: A partir d'avui entra en vigor un reial decret que obliga els treballadors a fitxar quan entren a treballar i quan surten, a totes les empreses. Siguin grans o petites. El que té més gràcia és que és una mesura per lluitar contra la precarietat laboral. És a dir, que fitxar a l'entrada i la sortida de la feina no és per tenir controlats els treballadors, sinó per evitar l'explotació laboral per part dels amos de les empreses.

D'aquesta manera quedarà constància de les hores extres, que a vegades no es paguen...

Hi ha un estudi que diu que, en el global de les empreses a Espanya, el 40% de les hores extres no es comptabilitzen. I per tant, van en detriment dels drets dels treballadors.

La crisi i la precarietat han fet que hi hagi treballadors que facin hores extres de manera habitual...

Sobretot en feines d'oficina, o en àmbits acadèmics o vocacionals. Amb l'amenaça de l'atur, la competitivitat entre els candidats a un lloc de treball digne ens ha portat a alguns excessos més propis de l'època de la revolució industrial.

Doncs avui, amb en Toni Cruanyes, viatgem a l'època de les fàbriques i de les primeres vagues. Les sirenes marcaven els torns de feina de les fàbriques durant molts anys

Si parlem dels britànics, ja que allà va començar la revolució industrial, diríem que aquestes sirenes van sonar des de l'inici del segle XVIII. Pensem que a Londres es van fundar els primers sindicats l'any 1720. El primer va ser per crear una caixa de resistència per ajudar els que lluitaven pels drets dels treballadors de les fàbriques i les mines.

Una de les primeres coses que van aconseguir els sindicats va ser reduir la jornada de treball dels nens a 12 hores

T'imagines? Nens treballant! I encara posant el límit a 12 hores! Esclar, amb ulls d'ara, l'explotació era brutal.

El tipus de feina podia ser molt dura: es necessitava molta força física i era una feina molt mecànica

Cadenes de treball amb homes vestits amb aquelles granotes. Amb fum i sutge. El Londres de l'època -o Manchester- estava ple de contaminació. I a dins les fàbriques amb prou feines hi havia llum. La imatge per descriure-ho que em ve al cap és la de la pel·lícula "Temps moderns", de Charles Chaplin.

És una pel·lícula molt coneguda. Tots recordem aquella escena de Chaplin arreglant uns engranatges enormes amb una clau anglesa

Chaplin, amb tendresa i humor, denunciava al cinema l'any 1933 el que als carrers defensaven els sindicats. I el que els acadèmics Robert Owen, Joseph Proudhon o Karl Marx van teoritzar amb el que després seria el comunisme o el socialisme. Els conceptes de materialisme històric, dictadura del proletariat, el capital, la plusvàlua... serien la teorització de la lluita obrera als països que van fer la revolució industrial, i això els va transformar completament, també des del punt de vista de classes socials i políticament.

I a Catalunya, tres quarts del mateix...

L'associacionisme obrer és molt antic, hereu dels gremis i altres agrupacions d'oficis medievals. L'Associació de Teixidors de Barcelona, el 1840, podria considerar-se la primera organització i la més semblant a un sindicat que hi hagués hagut mai a Espanya. I també l'objectiu era com solucionar els problemes d'atur, els salaris baixos i unes condicions laborals mínimes. Després vindrien els partits polítics; per exemple el Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar el 1879. Ara n'han celebrat els 140 anys. Penseu que al món estaven canviant moltes coses... arribaria la Revolució Russa, es preparava el que seria un segle amb les dues grans guerres mundials. I mentrestant, les fàbriques no paraven de produir...

A Catalunya, aquest any hem commemorat el centenari de la vaga de La Canadenca

Va ser importantíssima. Un dels èxits més sonats dels moviments obrers de Catalunya. I tot va començar amb l'acomiadament de cinc treballadors de la gran empresa de generació d'electricitat Barcelona Traction Light and Power, coneguda com La Canadenca perquè era de capital canadenc. La CNT, que era el sindicat majoritari a l'època, va cridar a la vaga i la ciutat de Barcelona va quedar paralitzada, i sense llum ni corrent elèctric.

El govern espanyol no va poder aturar-ho. Van acabar declarant l'estat de guerra

Era la manera que tenien de fer detencions massives i intentar acabar amb les protestes per la força. Van detenir 3.000 sindicalistes, de forma totalment arbitrària. Però es va demostrar la feblesa que tenia l'estructura de l'Estat a Catalunya, perquè no van aconseguir ni aturar la vaga, ni generar un estat d'opinió contrari als treballadors. I aquí hi entra el líder de la CNT Salvador Seguí (conegut com el Noi del Sucre, que anys després seria assassinat per pistolers a sou de la patronal). Ell va negociar amb el govern central, fins a aconseguir l'alliberament dels presos i millores en les condicions dels treballadors.

Tot això va passar fa 100 anys. Va ser la primera gran victòria de la història dels sindicats a Catalunya

I potser l'única. De fet, llavors, fa un segle, es va aconseguir la limitació de l'horari laboral a 8 hores. La història del moviment obrer de fa un any és sagnant. Però millor que ens ho agafem amb bon humor. A banda dels dibuixos animats, val la pena recordar un fragment d'un monòleg de Pepe Rubianes sobre el fet d'anar a treballar. Segur que l'audiència el recorda, és molt famós...

Com trobem a faltar Pepe Rubianes

Rubianes li sabia treure punta a tot. Segur que tothom ha recordat aquest monòleg de Pepe Rubianes algun dia anant a treballar sense ganes...

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut