Nou tractament per a càncers de pròstata: un fàrmac ja utilitzat en el de mama o ovari

L'olaparib, un fàrmac utilitzat habitualment en el tractament d'alguns subtipus de càncer de mama, d'ovari o de trompes de Fal·lopi, ha demostrat que també és efectiu en certs càncers de pròstata.

El descobriment s'ha fet en el marc de l'estudi PROfound i amb la participació destacada del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Concretament, l'olaparib s'ha mostrat efectiu en casos de càncer de pròstata metastàtic avançat caracteritzats per certes mutacions en els gens de reparació de l'ADN. Els resultats han tingut un efecte pràctic immediat, tal com explica el doctor Joaquín Mateo, segon autor d'aquest estudi:

"Els resultats d'aquest assaig clínic són tan rellevants que l'FDA [organisme que autoritza i controla els medicaments i els aliments als Estats Units] ja ha autoritzat l'ús de l'olaparib per al tractament de càncer de pròstata metastàtic avançat i s'espera que el dictamen de l'Agència Europea del Medicament faci el mateix al llarg de les properes setmanes."

L'estudi ha tingut tant d'impacte que ha format part de la sessió presidencial al Congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), l'organització professional líder en oncologia mèdica a escala europea, que aquest any se celebra de manera virtual a causa de la pandèmia de la Covid-19.

Al mateix temps, s'ha publicat a la revista The New England Journal of Medicine. Els mateixos autors ja havien publicat a la mateixa revista, al maig, un article segons el qual l'olaparib ja proporcionava una supervivència més llarga sense progressió de la malaltia, en relació al tractament hormonal habitual amb enzalutamida o abiraterona.
 

Estudi amb vora 400 pacients

Hi ha diversos gens de reparació de l'ADN que poden estar alterats en un tumor de pròstata. Per això, els pacients participants en l'assaig clínic es van dividir en dos grups o cohorts: A i B.

A la cohort A hi havia 245 pacients que presentaven alteracions en els gens BRCA1, BRCA2 o ATM, les mutacions més comunes i conegudes en aquest subtipus de tumors de pròstata. En la cohort B s'hi van incloure 142 pacients que tenien alteracions en algun dels altres dotze gens de la reparació de la recombinació homòloga que es volien estudiar.

En conjunt, 256 pacients van ser tractats amb olaparib, mentre que 131 van rebre tractament hormonal. Anteriorment, tots els pacients ja havien rebut un tractament hormonal.

Els resultats indiquen que la mitjana de supervivència va augmentar amb l'olaparib, sobretot en la cohort A. En aquesta, la taxa de supervivència va passar de 14,7 mesos en el tractament estàndard a 19,1 mesos. Això suposa una reducció del risc de mort del 31%. A la cohort B la taxa de supervivència va créixer d'11,5 mesos a 14,1 mesos. Així ho valorava el doctor Mateo:

"Sembla que aquests resultats indiquen que l'olaparib funciona en pacients amb mutacions de gens reparadors d'ADN, però que, fins i tot dins d'aquest grup, hi ha diferències segons el gen concret de cada pacient, i les mutacions a BRCA1 i BRCA2 són les que s'associen a més benefici. Per a aquells gens les mutacions dels quals són poc prevalents, caldria fer més estudis".

Fer proves genètiques

Arran d'aquest estudi i en haver-hi aquestes diferències, les guies clíniques internacionals ja recomanen la realització de tests genòmics en pacients amb càncer de pròstata avançat per detectar quins es podrien beneficiar d'aquest tractament.

Això és un gran repte, segons Mateo, "perquè a diferència del càncer de mama o d'ovari, aquestes mutacions de BRCA1 o BRCA2 no són necessàriament hereditàries, per la qual cosa cal seqüenciar biòpsies del tumor per trobar-les, no només teixit normal o sang del pacient".

Això també significa un pas més en la medicina de precisió o personalitzada, que permet desenvolupar tractaments per a grups de pacients basats en perfils genòmics.