No veuen turistes però també en viuen: els proveïdors, els altres afectats de la crisi

No són a peu de platja, sinó en polígons industrials, però també viuen dels turistes. Són fàbriques on fan cuines, rentadores o màquines de cafè. La major part de la seva producció la venen a hotels i restaurants, però ara, amb la crisi del turisme, les comandes els han baixat en picat. Molts preveuen descensos de vendes del voltant del 40% aquest any i en alguns casos ja han hagut de prendre mesures com abaixar els sous de la plantilla per poder subsistir.

Passa el mateix amb les bugaderies dels hotels o les empreses de càtering: no tracten directament amb els turistes, però estan patint de ple les conseqüències de la seva absència. I, quan el sector turístic es refaci, hotelers i restauradors no faran inversions immediatament, així que la recuperació encara trigarà encara més per a aquells que no tracten directament amb els turistes, però també s'hi guanyen la vida.

El turisme era fins ara un dels tractors de l'economia i suposava un 12% del PIB i un 14% de l'ocupació. L'any 2019, el sector va donar feina de manera directa a prop de 360.000 persones. I també va generar molts llocs de treball indirectes -gairebé 150.000-, i induïts -pràcticament 90.000 més-. I és que hi ha moltes empreses que no tracten directament amb els turistes, però també en viuen. Són els proveïdors del sector, fabricants de maquinària per a l'hostaleria, per exemple.

Màquines que renten i planxen llençols i tovalloles d'hotels de tot el món

La major part dels equipaments per a bugaderia que fan a Girbau -una empresa familiar de Vic que ha esdevingut multinacional- acaben rentant roba d'establiments turístics de tot el món. Bàsicament, llençols i tovalloles. Ara, però, l'activitat s'ha reduït de manera dràstica i han hagut d'aplicar un ERTO a gairebé la totalitat de la plantilla.

Tots els empleats treballen, però, amb reduccions d'entre el 20% i el 40% del temps. Aquesta reducció en el salari la plantegen com a "solidària", de manera que a aquells treballadors que han seguit treballant al 100%, com els comercials o els quadres directius, també se'ls ha abaixat el sou un 20%.

I també s'han plantejat reduccions similars als treballadors que tenen a l'estranger. Comptant les seus internacionals, la companyia compta amb 1.950 treballadors, mig miler dels quals són a Vic. "No preveiem una recuperació fins al 2021 o el 2022", explica el conseller delegat del grup, Pere Girbau. Mentre s'ajusten el cinturó, tenen previst seguir invertint per investigar i trobar solucions que garanteixin la màxima desinfecció en temps de coronavirus:

"De la crisi del 2008, en vam sortir invertint i ara també en sortirem invertint"

Aquesta companyia osonenca és centenària, però als anys 60, amb el boom del turisme, es va especialitzar en aquest sector. I, de fet, es va internacionalitzar seguint els passos dels grups hotelers espanyols.

Cuines d'alta gamma per a complexos turístics

Va ser també als 60 quan va néixer Adisa Cooking, ubicada a Arenys de Mar. En aquesta altra indústria, hi fabriquen cuines d'alta gamma per a hotels, restaurants i palaus. Un dels seus principals clients són els grans complexos hotelers, però, ara, la construcció d'aquests resorts s'ha frenat de cop, tal com explica el director general, Àngel Fernández:

"Ara hauríem d'estar fabricant cuines i mobles per enviar a resorts del Carib o a les Canàries que s'havien d'obrir abans de finals d'any i ara s'han endarrerit fins al 2021, però ningú pot dir dates exactes. Entenem que això és un impàs. Un impàs que hem de passar tots, però un impàs"

Un càtering que fa menjar per a 15 hotels

I és que molts fogons del sector de l'hostaleria fa més de tres mesos que estan apagats. Com els de la cuina de l'empresa de càtering Le Room Service, que abans del coronavirus preparava menjar per al servei d'habitacions d'una quinzena d'hotels de Barcelona.

Ells també són a la rebotiga del sector turístic. Cuinen per als turistes, però els turistes pensen que el servei és del mateix hotel. Es tracta d'una empresa nascuda fa tres anys a Sevilla que va començar a operar a Barcelona només un mes després de l'estat d'alarma.

Ara, les motos que portaven el menjar als hotels estan aturades. I, quan tornin a funcionar, al juliol, serà a mig gas. La reobertura, però, l'afronten amb incertesa, apunta el cofundador de l'empresa, Rafael Valenzuela:

"Barcelona estarà en mínims d'ocupació hotelera i de despesa i no sabem quin tipus de client vindrà"

És per això que plantegen treure els treballadors de l'ERTO de manera gradual.

El turisme pot trigar "2 o 3 anys" a recuperar-se

I les previsions per al turisme no són gaire optimistes a curt termini. "El turisme es recuperarà, però pot trigar 2 o 3 anys ben bé", explica Xavier Vives, professor d'Economia de l'IESE. Amb aquest escenari, aquest cop, el turisme no podrà ser un motor per a la recuperació econòmica com sí que ho va ser en la crisi del 2008:

"No ens en sortirem amb el turisme. I, per tant, això reforça la idea que s'ha d'invertir més en serveis avançats, indústries netes i serveis a les empreses i serveis als centres de decisions empresarials, que també hem d'intentar recuperar"

Aquesta és, de fet, una de les conclusions d'un estudi que ha liderat Vives i que ha comptat amb la participació de 26 economistes.