"No feu el que jo vaig fer": una jove alerta dels perills del "volunturisme"
El voluntariat fora d'Europa no es reactiva aquest estiu, però ja fa temps que les ONG catalanes es qüestionen com fer-lo
Quan tenia 21 anys, l'estatunidenca Pippa Biddle va decidir deixar de fer voluntariat en països empobrits. Feia sis anys que, als estius, anava a diferents països amb una majoria de població negra a "ajudar".
Per exemple, quan anava a l'institut va participar en un camp de treball amb nens portadors del VIH a la República Dominicana. Però només sabia quatre paraules bàsiques en castellà i ni tan sols es podia comunicar amb els infants ni amb el personal mèdic.
També va viatjar a Tanzània com a voluntària per construir un orfenat. Els murs torts que ella i les seves companyes inexpertes aixecaven durant el dia els havien d'arreglar la gent d'allà durant la nit:
"Hauria estat més rendible, estimulant per a l'economia local i eficient per a l'orfenat agafar els nostres diners i contractar treballadors locals per fer la feina, però érem allà intentant aixecar parets rectes sense ni tan sols un nivell."
Va escriure un post molt crític sobre el tema al seu blog, que va tenir més de dos milions de visualitzacions. Hi feia reflexions com aquesta:
"Desgraciadament, participar en ajuda internacional on no ets especialment útil no és beneficiós. És perjudicial."
Després de la repercussió d'aquella reflexió, n'ha escrit un llibre on explica els privilegis i les contradiccions que comporta fer "volunturisme".
LaFede.cat, que agrupa al voltant de 130 organitzacions catalanes, defineix així el "volunturisme":
"Volunturisme és fer turisme a un país empobrit i voler col·laborar amb un orfenat, la construcció d'un pou o d'una casa perpetuant la idea de rics que ajuden els pobres."
El voluntariat internacional continua aturat
El turisme de voluntariat movia uns 10 milions d'euros anuals abans de la pandèmia, segons un estudi d'un organisme dependent del Ministeri d'Exteriors holandès. Sovint, l'organització d'aquest tipus de viatges està pensada per satisfer les necessitats i expectatives dels voluntaris, no pas de les comunitats a qui en teoria ajuden.
Les restriccions pel coronavirus han obligat a aturar la majoria de viatges a altres països i de moment no es reactiven, expliquen des de LaFede.cat. Moltes organitzacions catalanes han redirigit les activitats cap al voluntariat local.
Ja fa anys, però, que les entitats es plantegen com fer el voluntariat internacional perquè sigui útil i tingui sentit. Aposten per basar-lo en "els valors i principis de la justícia, l'aprenentatge i la transformació personal i social".
Així ho resumia l'exdirector d'Oxfam Intermón, Francesc Mateu:
"Un voluntariat internacional és un viatge que comença molt abans de marxar i no acaba en tornar a casa. És imprescindible conèixer l'organització amb què marxarem, la seva política de funcionament, els seus valors i pràctiques i plantejar-se si la nostra tasca aportarà quelcom positiu al país que visitem."
Els "salvadors blancs"
Famosos catalans com la influencer Dulceida o el model Daniel Illescas han protagonitzat escàndols per les imatges que han difós a les xarxes socials dels seus viatges.
Pràctiques com penjar "selfies" amb nens africans, sense tenir en compte el dret a la pròpia imatge dels infants, i convertir-se en protagonista de la història, enlloc de posar el focus en les causes de la injustícia, és el que critiquen activistes i organitzacions antiracistes. És el que s'anomena la "síndrome del salvador blanc".
Aquesta idea de "caritat" és la mateixa que hi ha al darrere d'un vídeo que va aconseguir 3 milions i mig de visualitzacions. De manera irònica, planteja com seria una campanya benèfica perquè els africans enviïn radiadors a Noruega per combatre el fred, amb cançó solidària inclosa.
L'estafa de Yes We Help
L'estiu del 2018, un jutjat de Barcelona va imputar per estafa i abandonament de menors els responsables de la suposada ONG Yes We Help.
Darrere una gran campanya de promoció a Instagram i dels 850 euros que havia pagat cadascú, els joves que van apuntar-se als viatges de voluntariat a l'Àfrica es van trobar projectes inexistents, desorganització i situacions de perill.
