Mor l'actriu Assumpció Balaguer, als 94 anys

L'actriu catalana Assumpció Balaguer ha mort aquesta nit a Cercedilla, Madrid, als 94 anys d'edat. Balaguer, nascuda a Manresa i viuda del també actor Paco Rabal, va rebre un Premi Max de Teatre el 2012.

Havia fet 94 anys el 8 de novembre i ara fa una setmana la van ingressar a l'hospital després de tenir un ictus al seu domicili, a Alpedrete.

La seva mort l'ha comunicat l'AISGE (Artistes i Intèrprets Societat de Gestió), de què l'actriu tenia el número 3 de carnet de sòcia. Quan l'any 2010 va recollir, emocionada, el Premi Actua a la seva carrera, va explicar les raons que la van portar a fer-se actriu:

"La meva vida m'avorria. No m'agradava sent jo mateixa i desitjava fer d'altres persones. Aquesta és la feina més bonica, entre altres coses perquè no t'avorreixes. Si tornés a néixer, tornaria a ser actriu. I m'agradaria tenir una altra vida, eh?"

Amb 13 anys, la seva passió per l'actuació la va portar a l'Institut del Teatre. Així ho recordava en la celebració del centenari de la institució. Però no va acabar els estudis de teatre perquè li va sortir feina en una companyia.

I, anant de teatre en teatre per Espanya com a actriu principal de la companyia teatral de Manuel Tamayo, va conèixer l'home de la seva vida, Paco Rabal, amb qui es va casar el 1951. Amb Paco Rabal van muntar una companyia pròpia que va fer algunes gires per Espanya i Amèrica.

Per dedicar-se a la família, Assumpció Balaguer va renunciar a la carrera teatral, amb només algunes petites aparicions en el cinema. Deia que estimava el seu marit més que no pas el teatre. Mentre ella s'ocupava de la família, Paco Rabal va ser un dels actors espanyols de més projecció internacional.

Al cinema, hi va tornar amb la primera pel·lícula del seu fill Benito, "El hermano bastardo de Dios", però no va ser fins a la mort de Paco Rabal, el 2001, que va tornar als escenaris. Assumpció tenia ja 75 anys i va sorprendre tothom com a actriu de revista en el musical "Follies", de Mario Gas.

El teatre li va tornar la il·lusió i una segona joventut. Els papers li van començar a arribar del cinema i de la televisió. També en català, per fi. Tant com li va costar quan era jove perdre l'accent quan actuava en castellà.

Va participar en dues sèries de TV3, "Polseres vermelles" i "Merlí". També en català va protagonitzar la pel·lícula coral "Barcelona, nit d'hivern", de Dani de la Orden. Amb Montserrat Carulla interpretaven una parella lesbiana.

També ha protagonitzat el documental "Una mujer sin sombra", estrenat el 2013, en què feia balanç de la seva vida, una vida de la qual, finalment, era la protagonista.

Entre el 2010 i el 2013 li van concedir quatre premis consecutius de la Unió d'Actors. El 2012, la revista Teleprograma la va guardonar amb el TP d'Or i el 2013 va recollir el Premi Max a la millor actriu de repartiment per "Follies". Aquell mateix any, la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi.