La casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona (Ajuntament de Barcelona/Antonio Lajusticia)

Molt més que municipals: el pastís dels consells comarcals i les diputacions

El 28M es renova tot el poder municipal

Laura Núñez /Anna GarnatxeActualitzat

El 28M no només s'escolliran 9.139 regidors que conformaran els nous plenaris dels 947 municipis. Amb els vots d'aquestes eleccions es decidiran també els 1.028 consellers dels consells comarcals i els 130 diputats de les quatre diputacions.

Tota la maquinària municipal es renova i es preveu una batalla aferrissada, especialment tenint en compte el panorama polític actual i, el pressupost que gestionen aquestes entitats: en el cas dels consells comarcals, van fregar els 700 milions d'euros el 2021. A la Diputació de Barcelona són més de 1.200 milions, i a les de Tarragona, Girona i Lleida se superen els 150 milions d'euros.


Les marques municipals dels partits

Per buscar més pes en aquestes institucions i governar en més ajuntaments, els grans partits s'esforcen per presentar el màxim de llistes possibles als municipis. Moltes d'elles són amb el seu propi nom i d'altres, amb una llista local independent que inclou la seva "marca municipal". La tendència va a més, en un escenari de gran fragmentació i de més candidatures independents i locals.

La marca d'ERC per a aquest tipus de candidatures ha sigut, històricament, la d'Acord Municipal (AM) i la dels socialistes, Candidatura de Progrés (CP). També la CUP en té la seva i aquest any repetirà amb la marca Alternativa Municipalista (Amunt). Junts, davant la fragmentació de l'espai postconvergent, s'ha estrenat amb la marca Compromís Municipal (CP) i el PDeCAT, en coalició amb ARA, també ha presentat candidatures amb la marca Ara Pacte Local.

Això vol dir que els vots d'aquestes llistes independents i locals que inclouen una d'aquestes marques comptaran, en el còmput global, per al partit gran que li fa de paraigües: això ajuda a les grans formacions a sumar més vots i aconseguir representació en òrgans supramunicipals com els consells comarcals o les diputacions, on es lliuren grans batalles.


La batalla a les diputacions

El gran pastís de poder municipal per repartir és el de les quatre diputacions, que governen les quatre demarcacions i que suposen la gestió de grans pressupostos (fons estatals, gestió de fons europeus...) i competències que van des de les infraestructures a impostos.

L'elecció també és indirecta i, de nou, dependrà dels resultats de les municipals. Lleida, la demarcació menys poblada, té 25 diputats, mentre que Tarragona i Girona en tenen 27 i Barcelona, la més poblada, té el màxim de diputats possibles segons la llei, 51.

Com és l'assignació de diputats a cada partit en aquest cas? Es fa segons una altra divisió territorial menys coneguda, la del partit judicial. Un cop es constitueixen tots els ajuntaments (la data és el 17 de juny), les juntes electorals de zona es fa relació de tots els partits que han obtingut almenys un regidor dins el partit judicial, ordenant-los de més a menys, segons els vots.

A partir d'aquí es fa el repartiment seguint la fórmula D'Hondt, segons el nombre de vots obtinguts. Els partits trien exactament qui seran els diputats i diputades, amb la condició que siguin regidors/es o alcaldes/esses.


Els governs de les diputacions

El PSC governa a la Diputació de Barcelona, que presideix Núria Marín (PSC), amb Junts. A Tarragona, amb la republicana Noemí Llauradó com a presidenta, la diputació la governen ERC i Junts. Igual que la de Lleida, que està presidida pel també republicà Joan Talarn. A Girona es repeteix el pacte, però en aquest cas la presidència està en mans de Junts, amb Miquel Noguer.

En joc, el govern dels 40 consells comarcals

A Catalunya hi ha 40 consells comarcals. Totes les comarques tenen el seu, excepte el Lluçanès, que tot i que acaba de convertir-se en comarca, no tindrà consell comarcal propi fins a les pròximes eleccions del 2027 i per ara es gestionarà amb una mancomunitat. I tampoc té consell comarcal el Barcelonès, que el va dissoldre el 2019 perquè ja té altres organismes com l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Serveixen per gestionar alguns serveis, especialment els que estan mancomunats per a municipis més petits, com les escombraries, els serveis socials, promoció turística, transport, medi ambient, esport, etc.

El nombre de consellers o conselleres que en formen part depenen dels habitants que hi ha. Les més poblades, com el Vallès Occidental o el Baix Llobregat, en tenen 39 i les més petites, de fins a 50.000 habitants, 19 consellers.

Com s'assignen aquests llocs als partits? Per elecció indirecta, combinant els resultats que han obtingut les formacions tant en regidors com en vots, sempre que hagin superat el 3% de vots al conjunt de la comarca.

Un cop s'han assignat, seran els partits els que triaran exactament quines persones formen part del consell comarcal, amb la condició que han de ser regidors/es o alcaldes/esses. Quan s'hagin constituït, els consellers triaran la presidència.

 

Multitud de pactes per governar-los

El 2019, només a set dels 40 consells comarcals, va haver-hi majoria absoluta. Per tant, van caldre molts pactes, i de tot tipus, per governar-los. Hi ha hagut sobretot acords entre Junts i PSC i també entre ERC i Junts.

 

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 2023
Anar al contingut