Prats de Lluçanès és la capital de la nova comarca, la 43a de Catalunya (CCMA)

El Lluçanès, 43a comarca de Catalunya

Vuit municipis d'Osona i un del Bages passen a formar part de la nova comarca, amb 6.197 habitants

Actualitzat

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la llei de creació de la comarca del Lluçanès, que estarà formada per nou municipis, vuit que fins ara formaven part d'Osona i un del Bages.

El ple hi ha donat suport amb 80 vots a favor, d'ERC, Junts, la CUP i els Comuns, i 49 vots en contra, del PSC, Vox, Cs i el PP.

La nova comarca té 6.197 habitants i ocupa una extensió de 248,8 quilòmetres quadrats. Aquesta és la primera vegada que una comarca es crea sense anar associada a un consell comarcal, sinó a una mancomunitat de municipis amb pressupost propi que s'haurà de posar en marxa aviat.

Tal com preveu el text, aquest òrgan servirà per perquè comenci a girar l'engranatge que derivarà en un consell comarcal formalment constituït d'aquí 4 anys, coincidint amb les eleccions municipals del 2027.

Mentrestant, els serveis a la ciutadania estaran garantits pels consells comarcals d'origen fins a fer-ne efectiu el traspàs.

Representants polítics i socials de la comarca han assistit al ple del Parlament (Parlament de Catalunya)

La nova comarca la conformen Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt, tots adscrits fins ara a la comarca d'Osona, i Sant Feliu Sasserra, fins ara a la comarca del Bages.

El Lluçanès és des d'ara la 43a comarca catalana. L'última incorporació va ser la del Moianès, el 2015, i les anteriors havien estat, el 1988, el Pla de l'Estany, l'Alta Ribargorça i el Pla d'Urgell.

 

Anys de reivindicacions

La creació de la nova comarca arriba després de dècades de reivindicacions del territori i vuit anys més tard de rebre l'aval de les urnes, en una consulta amb el 55% de participació en què el sí va obtenir el 70,73% de vots, i el no, el 26,35%.

Tot i això, els vots negatius es van imposar en 5 dels 13 municipis que històricament formen part d'aquesta comarca natural i que des del 2001 treballaven conjuntament a través del Consorci del Lluçanès.

El resultat desigual, a la pràctica va complicar l'aplicació del resultat i va derivar en un període d'impàs que s'ha allargat des del 2015 fins a aquesta primavera, que la Generalitat ha reobert la carpeta.
 

Quatre anys de transició

El govern va proposar als alcaldes un període de transició amb la idea de crear primer una mancomunitat, i d'aquí quatre anys, un consell comarcal, amb la possibilitat també que els pobles on el no es va imposar a les urnes poguessin despenjar-se del projecte durant aquest període transitori.

Finalment, només Sant Feliu Sasserra (fins ara al Bages) s'ha acollit a aquesta opció, mentre que la llei ha deixat fora quatre municipis per petició expressa dels seus plens municipals: Santa Maria de Merlès, que es queda al Berguedà, i Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès, a Osona.

Tot i això, aquestes poblacions tindran la porta oberta a incorporar-se a la nova administració acollint-se als mecanismes establerts per fer un canvi de comarca.

Representació lluçanenca al Parlament

Al ple del Parlament hi han assistit, com a convidats, nombrosos representants de la societat civil i també autoritats de la comarca, com ara la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Montse Barniol, que també és alcaldessa del municipi lluçanenc d'Alpens.

La petició d'oficialitzar la comarca ha estat al centre del debat polític lluçanenc durant dècades (ACN / Maria Pratdesaba)

Marc Sucarrats, que és alcalde d'Oristà i president del Consorci del Lluçanès, s'ha mostrat "molt content" per l'aprovació d'una "reivindicació històrica que el Lluçanès portem temps treballant i demanant", però ha admès un "regust amarg" pel fet que no hi siguin tots els municipis.

"Haurem d'intentar fer ponts i treballar perquè siguem més d'aquí endavant", ha apuntat. En la mateixa línia, l'alcalde de Prats de Lluçanès, Jordi Bruch, ha remarcat que el Lluçanès és una comarca "diferent" que haurà de donar "un servei de proximitat".

Bruch s'ha mostrat satisfet per l'aprovació de la comarca: "És una reclamació que ja fa molt temps que dura, i que avui es pugui aprovar fa venir pell de gallina", ha assegurat.

La tribuna de convidats la i llotja del Parlament han acollit els representants del Lluçanès (Parlament de Catalunya)
ARXIVAT A:
Parlament de Catalunya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut