Madrid

Milers de pagesos d'arreu de l'Estat es manifesten per protestar contra la reforma de la PAC

Continuen les mobilitzacions contra la reforma de la política agrària comuna de la Unió Europea, la PAC. Milers de pagesos de tot l'Estat s'han manifestat a Madrid per protestar-hi en contra. Les organitzacions agràries consideren que fins a 400.000 llocs de treball estan en joc si s'aprova aquesta reforma proposada pel comissari d'Agricultura, Franz Fischler. Els pagesos han xiulat i cridat consignes també contra la postura del govern espanyol, perquè consideren que està aïllat a la UE. A Madrid, també hi ha anat una delegació d'Unió de Pagesos, que ha advertit del greu perill que corre l'agricultura catalana si no es corregeixen els plantejaments de la Comissió. Brussel·les debatrà aquesta reforma a partir de demà.

Actualitzat
La COAG ha convocat a Madrid pagesos de tot l'Estat per aixecar les seves protestes contra la reforma de la política agrària comuna de la Unió Europea, la PAC. Ho han fet davant dels locals que les institucions comunitàries tenen a la capital espanyola. El sindicat agrari considera que si tiren endavant les propostes del comissari Fishler, suposarien la mort de l'agricultura espanyola. Els milers de pagesos han xiulat i han cridat contra la posició del govern espanyol, que diuen que està aïllat. A la concentració hi ha participat una delegació d'Unió de Pagesos, que ha advertit del greu perill per a l'agricultura catalana si no es corregeixen els plantejaments de la Comissió Europea. La convocatòria només s'ha vist alterada perquè la policia volia requisar unes caixes d'ous que tenien els manifestants. Hi ha hagut moments de tensió i un intercanvi de cops. La COAG no és gaire optimista sobre les negociacions perquè considera que el comissari Fishler vol introduir a Europa una agricultura neoliberal i especulativa. PROPOSTES DE LA PAC En essència, la reforma de la política agrària que ara es proposa planteja que tots aquells que hagin cobrat subvencions entre els anys 2001 i 2003 segueixin cobrant les ajudes tant si les seves granges i cultius produeixen com si no. La reforma també proposa que aquestes ajudes es vagin reduint fins a l'any 2012, en alguns casos fins a un 19%. Pels pagesos catalans, les ajudes comunitàries poden arribar a representar fins a un 50% dels ingressos anuals. Això passa perquè, si el mercat fos lliure, els productes de fora de la Unió Europea tindrien uns preus tan baixos que molts pagesos haurien de plegar. Alguns, però, com en Josep, afronten el repte de la rebaixa de subvencions amb optimisme.
Anar al contingut