Més pressió sobre els treballadors socials, amb la situació d'emergència per la Covid

La majoria de peticions d'ajuda als serveis socials venen de dones de menys de 50 anys; un 80% demanen ajuda per comprar aliments i un 20% per pagar el lloguer
Més pressió sobre els treballadors socials, amb la situació d'emergència per la Covid

Més pressió sobre els treballadors socials, amb la situació d'emergència per la Covid

La majoria de peticions d'ajuda als serveis socials venen de dones de menys de 50 anys; un 80% demanen ajuda per comprar aliments i un 20% per pagar el lloguer
Berta Solanas Ibàñez Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Als Serveis Socials de Barcelona són 1.100 treballadors, sense comptar els serveis que l'Ajuntament té externalitzats. Mai han estat sobrats de personal, però ara, amb la crisi econòmica provocada per la Covid-19 han hagut de multiplicar-se, bé fent teletreball o bé des de les oficines que continuaven obertes.

Sovint les imatges de les necessitats i la pobresa que ha portat el coronavirus dels que s'han quedat sense feina, ja sigui amb contracte o sense, són les cues que s'han format per demanar aliments o altres ajudes.

De la feina dels Serveis Socials de cada ajuntament, es coneixen les xifres del que han gestionat, però ara hem entrat en un d'aquests centres de Barcelona per saber com ho han viscut i com han hagut de canviar la manera de fer.

D'un dia per l'altre, amb la mateixa rapidesa que el coronavirus deixava milers de persones sense feina, aquestes es presentaven a Serveis Socials demanant ajuda.

Diàriament han atès entre 20 i 25 persones que mai havien anat a les oficines de la Guineueta, Verdum i Prosperitat, o feia temps que no necessitaven anar-hi. Així ho ha explicat l'Ana Jiménez, directora d'aquest centre.

A tot Nou Barris es van fer mes de 16.000 atencions en quatre mesos. L'Ajuntament calcula que, al conjunt de tot Barcelona, un 20% dels més de 44.000 usuaris dels Serveis Socials durant aquests mesos eren nous al sistema o feia força temps que no necessitaven ajuda externa. Del total, un 70% són dones i la meitat tenen entre 31 i 50 anys.

Més pressió sobre els treballadors socials per la situació d'emergència per la Covid
Al districte de Ciutat Vella s'han atès més de 14.000 demandes d'ajuda


La dificultat de l'atenció telefònica: "No tens la complicitat de la mirada"

La gran demanda, juntament amb la necessitat de preservar la salut de les treballadores de Serveis Socials (la gran majoria són dones), va forçar un canvi d'estratègia en l'atenció.

Només van quedar oberts al públic vuit dels 42 centres. La resta feien teletreball. L'objectiu principal era donar una primera cita molt ràpida. D'aquesta manera van rebaixar-la fins als sis dies, quan el 2019 era de gairebé 3 setmanes.

Aquesta primera atenció es va fer per telèfon en un 80% dels casos, una mica menys als districtes més desafavorits, com ara Nou Barris. Important canvi, el que van haver de fer els treballadors.

La Pilar Morey, educadora del Centre de Serveis Socials de Porta –també a Nou Barris– parla de la dificultat d'esbrinar per telèfon les necessitats de cada família, de saber si tenen problemes més enllà del que expressen, de captar angoixes i pors. "No tens la complicitat de la mirada, del gest" –hi afegeix la Pilar- i ho has de compensar interpretant silencis, modulacions de la veu. I tot amb la pressió de l'augment de feina.

Si abans de l'emergència feien visites d'una hora, per telèfon n'han reduït el temps a menys de la meitat, i, si abans en feien quatre al dia, durant aquests mesos n'han fet vuit, el doble.

Més pressió sobre els treballadors socials per la situació d'emergència per la Covid
Pilar Morey, educadora del Centre de Serveis Socials de Porta

Morey ho resumeix així:

"Portem una càrrega important de feina que anem traient com podem."

Les dades de l'Ajuntament indiquen que un 80% de les persones que han anat a Serveis Socials aquests mesos demanaven ajuda per a aliments i un 20% per poder pagar el lloguer.

Problemes econòmics que s'han barrejat amb la necessitat d'assessorament en temes que no sempre eren competència municipal: com tramitar un ERTO, contactar amb el SEPE, etc. A més a més, molta gent no té connectivitat i els tràmits per internet no són sempre fàcils.

Des de finals de maig, la pressió ha afluixat, però no pas les necessitats. És el cas de la Caterin Masabanda. Cambrera i amb un fill espera que la treguin de l'ERTO per poder tornar a treballar i no veure el sou reduït a un 70%. A la porta de Serveis Socials, afirma que ha arribat a un punt en què va tan justa que no pot pagar el casal d'estiu del nen i s'ha acostat al centre per si la podien ajudar. Mai no havia hagut d'acudir als Serveis Socials.

Nou Barris és la zona que més demandes ha tingut en temps de coronavirus. La distribució per districtes és aquesta:
 

NOU BARRIS: 16.365 demandes

CIUTAT VELLA: 14.368

SANT MARTÍ: 13.796

SANTS-MONTJUÏC: 13.136

EIXAMPLE: 12.929

HORTA-GUINARDÓ: 10.952

SANT ANDREU: 8.201

LES CORTS, SARRIÀ I SANT GERVASI: 7.928

GRÀCIA: 6.558

 

Després de Nou Barris, ve Ciutat Vella, amb més de 14.000 atencions per a una població de poc més de 100.000 persones. Els seus treballadors creuen que no s'està donant prou bona atenció als veïns i van reclamar a l'Ajuntament més personal i més recursos. Ho feien en una carta manifest adreçada a l'Ajuntament:
 

ARXIVAT A:
Coronavirus Pobresa

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut