Més enllà dels municipis: com es decideix el Conselh d'Aran i els Consells Comarcals

Les eleccions municipals del 26 de maig decidiran quina és la composició dels òrgans de representació supramunicipals
Més enllà dels municipis: com es decideix el Conselh d'Aran i els Consells Comarcals

Més enllà dels municipis: com es decideix el Conselh d'Aran i els Consells Comarcals

Les eleccions municipals del 26 de maig decidiran quina és la composició dels òrgans de representació supramunicipals
Actualitzat
TEMA:
Eleccions municipals 26M
Imatge del Conselh Generau d'Aran. (ACN)

Imatge del Conselh Generau d'Aran. (ACN)

Les eleccions municipals d'aquest diumenge decidiran la governança dels ajuntaments per als propers quatre anys. Els resultats, però, no solament resoldran les batalles polítiques als municipis, sinó que amb el vot també s'escolliran els representants dels organismes supramunicipals.

Estem parlant de les diputacions, els consells comarcals, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Conselh Generau d'Aran. Així, aquest diumenge es compondrà el Conselh d'Aran per votació directa i dels vots als municipis dependrà la composició de les quatre diputacions, els quaranta consells comarcals i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

El Conselh Generau d'Aran

La Val d'Aran és considerada una entitat territorial singular amb personalitat jurídica pròpia dotada amb un consell específic. El Conselh d'Aran està format per 13 persones, que es reparteixen en sis circumscripcions formades pels sis terçons històrics de Pujòlo (2), Arties e Garòs (2), Castièro (4), Marcatosa (1), Lairissa (1) i Quate Lòcs (3). Entre aquests 13 membres s'escollirà el síndic, elegit per la resta de consellers en sessió constitutiva.

 

 

Les eleccions per al consell es disputen cada quatre anys i es fan coincidir en el mateix dia que les municipals, convocades pel govern de la Generalitat. Els consellers es reparteixen segons la fórmula D'Hondt, amb un llindar del 3% dels vots per cada circumscripció. En les eleccions passades va guanyar Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista, Aranès amb 7 consellers i Carles Barrera com a síndic, partit que ha guanyat històricament els comicis.

Per aquest any, Barrera es torna a presentar i qui no ho fa és el PP, que es va quedar fora del consell en les eleccions del 2015. Repeteix Francés Boya com a candidat per Unitat d'Aran - PSC, que en va obtenir cinc l'any passat, i va ocupar la sindicatura del 2007 al 2011. S'hi torna a presentar també el Partit Renovador d'Arties e Garòs, amb Rafael Hinojosa per síndic, que en va obtenir 1 a Arties e Garòs.

S'incorporen Ciutadans, amb Joan Estevez, que es presenta solament a Castièro; Unides Podem, amb Paula González al capdavant, que es presenta en totes les circumscripcions; i Aran Amassa, amb Mireia Boya, que no es presenta a Lairissa. Els partits de nova incorporació volen trencar les majories històriques de Convergència Aranesa i Unitat d'Aran.

 

Els consells comarcals

A Catalunya hi ha 40 consells comarcals, així com comarques hi ha al territori, excloent el Barcelonès que va aprovar la seva dissolució, entenent que les competències s'han d'assumir des de l'AMB.

Els consells comarcals tenen competències vinculades a l'urbanisme, els servies socials, cultura, escombraries o reciclatge. El nombre de membres que forma cada un dels quaranta es determina en funció dels residents de la comarca.

Així, les comarques de fins a 50.000 residents en tenen 19, fins a 100.000, 25, fins a 500.000, 33 i més de 400.000, 39. En el cas dels consells comarcals, la repartició és una fórmula mixta entre la ponderació de la quantitat de vots obtinguts i la quantitat de regidors. S'atorga més pes, però, al nombre de vots.

Dels resultats obtinguts, s'ordenen tots els partits i es reparteixen els llocs al Consell Comarcal seguint la Llei D'Hondt. Tot plegat, es fa un cop s'hagin constituït els ajuntaments. És a dir, després del 15 de juny.

 

L'Àrea Metropolitana de Barcelona

L'AMB es constitueix com a administració pública el 2011, per integrar tres entitats que hi hagin fins aleshores i simplificar el govern d'àmbit metropolità. Està constituïda per un total de 36 municipis i 3.239.337 habitants. Les seves competències són en àmbits de planificació de territori i urbanisme, mobilitat, transport, gestió de residus o habitatge social.

El màxim òrgan de representació és el Consell Metropolità, amb 90 membres. Està format per tots els alcaldes i regidors escollits pels ajuntaments que es reparteixen per habitants. El Consell Metropolità s'encarrega de nomenar o cessar la presidència, que normalment recau en l'alcalde de Barcelona.

La presidència, actualment ocupada per Ada Colau, és qui nomena la Junta de Govern, l'òrgan que l'assistirà.

 

Les diputacions

La composició de les quatre diputacions varia en funció de la població de cada província. La de Barcelona té 51 membres, Girona i Tarragona en tenen 24 i Lleida en té 25. Aquestes tenen competències en tributs, transport, carreteres, biblioteques o boscos i territori.

El repartiment de diputats entre els partits es fa aplicat la Llei D'Hondt en funció dels vots que han obtingut en els anomenats partits judicials. Els partits judicials són una administració de justícia; hi ha tants partits judicials com jutjats de primera instància. Això són 25 a Barcelona, 9 a Girona, 8 a Tarragona i 7 a Lleida.

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 26M