Més del 50% de morts a mans de la policia als EUA no es registren, segons un estudi

El 55% de les morts provocades per la policia als Estats Units no es denuncien o es classifiquen de manera errònia i els afroamericans tenen 3,5 probabilitats més que els blancs de ser-ne víctimes.

Així ho conclou un article publicat a The Lancet per un ampli grup d'estudi, que ha comparat les dades oficials del Sistema Nacional d'Estadística Vital amb les que hi ha a tres bases de dades no governamentals sobre violència policial: Fatal Encounters, Mapping Police Violence i The Counted. L'estudi abasta del 1980 al 2019.

Esdeveniments recents han atret l'atenció mundial "per aquesta crisi urgent de salut pública", ha declarant Fablina Sharara, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, que ha codirigit l'estudi. I ha afegit que el problema no es pot comprendre plenament sense dades fiables:

"Els informes o la classificació incorrectes d'aquestes morts amaga el gran tema del racisme sistèmic que està incrustat en moltes institucions dels Estats Units, inclosa l'execució de la llei."

I afegeix que el mateix govern responsable d'aquesta violència "és l'encarregat d'informar-ne". Per això considera que les dades obertes "són un recurs molt més fiable i complet per ajudar en les polítiques que poden prevenir la violència i salvar vides".

Comparant les tres bases de dades no governamentals amb el registre oficial, els autors han comprovat que més de la meitat de les morts a mans de la policia no han estat registrades o no ho han estat correctament, i que la violència d'aquests cossos té un efecte desproporcionat en els afroamericans, els hispans i en integrants de pobles indígenes.

En total, consideren que entre el 1980 i el 2019, d'un total de 30.800 morts per violència policial hi va haver 17.100 morts no registrades. Amb un model matemàtic predictiu, també han calculat que el 2019 hi va haver 1.190 morts addicionals, cosa que situaria el total en vora 32.000 en tot el període.

Per grups ètnics, han calculat que els afroamericans van ser víctimes mortals de violència policial 3,5 vegades més que els blancs americans i que representen el 60% de les morts no classificades (5.670). L'estadística també va deixar d'incloure el 56% de les morts de blancs no hispans, el 33% de no hispans d'altres ètnies i el 50% de les morts dels hispans de qualsevol ètnia.

Tenint en compte totes les ètnies, les morts a mans de la policia es van incrementar un 38% en aquests 40 anys. I en el 95% dels casos, també tenint en compte totes les ètnies, les víctimes van ser homes.

Els estats on el nombre de morts per la policia en relació a la població era més elevat van ser, per aquest ordre, Oklahoma, el districte de Columbia, Arizona, Alaska, Nevada i Wyoming. I els estats on proporcionalment n'hi havia hagut menys van ser, per ordre ascendent, Massachusetts, Connecticut, Minnesota, Dakota del Nord, New Hampshire i Nova York.

Una raó addicional a altres factors, afirmen els autors, és que molts dels que fan els exàmens o informes mèdics estan compromesos amb departaments de policia i això crea un conflicte d'interès i desincentiva situar la violència policial com a causa de mort.

Entre les limitacions de l'estudi, els autors citen que no han calculat les ferides no mortals infligides per la policia ni els agents de la llei morts a mans de civils, cosa que s'hauria d'incloure en propers estudis.

En el mateix número, la revista publica un editorial on advoca per mesures socials que permetin afrontar el problema:

"Reduir les interaccions hostils o violentes entre policies i civils, particularment dels més vulnerables, és una qüestió que clarament requereix inversions en altres àrees de salut comunitària i sistemes de suport, incloent-hi habitatge, accés a aliments, tractaments per ús de substàncies i serveis mèdics d'emergència."

També afirma que cal la desmilitarització de les forces policials, "però amb l'objectiu més ampli de desmilitaritzar la societat, per exemple restringint l'accés a armes de foc".

Resultats similars i estudis que els contradiuen

Es tracta de l'estudi més ampli publicat fins ara sobre aquest tema, si bé recerques anteriors arribaven a xifres similars. Així, segons un estudi publicat el juny del 2020 a Plos One per Gabriel L. Schwartz i Jaquelyn L. Jahn, de l'Escola Chan de Salut Pública de Harvard, els afroamericans tenien 3,23 més probabilitats de morir a mans de la policia que els blancs.

En aquest cas, els investigadors varen examinar 5.494 morts relacionades amb la policia produïdes entre 2013 i 2017. Hi havia més morts als estats de l'oest i del sud i les diferències més altes entre ètnies es donaven en algunes àrees metropolitanes.

Així, els negres de Chicago, per exemple, tenien un 650% més de probabilitats (6,5 vegades més) de ser morts per la policia que els blancs de la mateixa ciutat.

En canvi, altres estudis neguen o justifiquen aquestes diferències. És el cas d'una recerca publicada a PNAS l'agost del 2019 per investigadors de la Universitat Estatal de Michigan. Pels autors, si hi ha més morts de negres o hispans és perquè integrants d'aquests grups estan involucrats més sovint que els blancs en tirotejos amb la policia.

Això no eliminaria la necessitat de buscar possibles causes socials de per què això és així. A més, un estudi publicat el 2012 al Journal of the American Statistical Association per Andrew Gelman, Jeffrey Fagan i Alex Kiss, de la Universitat Colúmbia, assenyala que els vianants afroamericans o hispans eren aturats molt més sovint per la policia de Nova York que els blancs, fins i tot ajustant les diferències per l'estimació de participació dels grups ètnics en delictes.

Efectes en la salut

Alguns estudis han analitzat els efectes d'aquestes discriminacions en la salut. És el cas del que van publicar el desembre del 2018 al Journal of Social Health Behaviour investigadors de la Universitat Estatal de Florida i de la Universitat Vanderbilt de Nashville.

La recerca, feta amb 262 ciutadans afroamericans i 252 ciutadans blancs del comtat de Nashville-Davidson, a Tennessee, mostrava que els primers, si havien patit maltractament policial o n'havien sentit referències per familiars o amics, tenien uns telòmers més curts. La seva longitud era superior entre els blancs i entre els afroamericans que no havien patit violència policial ni n'havien sentit a parlar.

Els telòmers estan situats als extrems dels cromosomes i els protegeixen, però s'escurcen cada vegada que la cèl·lula es divideix. La seva longitud es relaciona amb l'esperança de vida de la persona o amb el risc de tenir malalties com el càncer.

Un altre estudi del juny del 2018, en aquest cas publicat a The Lancet per investigadors de Boston i de Pennsilvània, mostrava un impacte en la salut mental dels afroamericans adults si en els mesos anteriors havien presenciat o sabut la mort dels seus companys d'ètnia desarmats a mans de la policia.

Això amplia l'impacte de la violència policial que afecta més certs grups ètnics i mostra que els efectes poden ser duradors i afectar persones que no hi ha estat directament involucrades.