Més de 40.000 treballadors en ERTO en una setmana sense bars i restaurants

El divendres 16 van tancar bars i restaurants i centres d'estètica, entre altres restriccions anti-Covid. En una setmana, entre el 16 i el 22 d'octubre, 4.871 empreses han recorregut a un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), que afecten un total de 41.054 treballadors, segons ha informat el Departament de Treball.

Per molts, és la segona vegada que entren en un expedient i alguns ho fan sense haver acabat de cobrar totalment el primer ERTO. Durant aquesta setmana, els empresaris també han hagut de pagar els impostos mentre han tingut la persiana abaixada i molts autònoms estan al límit.

Els proveïdors també s'han vist directament afectats. Les empreses majoristes d'alimentació que serveixen als restaurants es queixen de l'anunci precipitat de tancament, que els va deixar amb gènere acumulat i sense marge de maniobra. S'han hagut de buscar altres canals de venda, igual que els ha passat a petits productors agrícoles i ramaders.

El sector primari busca nous canals per vendre els seus productes ara que bars i restaurants estan tancats. Com ho fan? La @Natiadell ens n'ha posat un parell d'exemples al #catalunyaAlDia
📻Recupera la crònica aquí👇https://t.co/qgzRzLDmjG

— Catalunya Informació (@Catinformacio) October 23, 2020

Ajudes insuficients

El sector de l'estètica reivindica que els locals són llocs segurs i volen tornar a la feina, igual que els de la restauració, que reclamen més ajudes. Es queixen que les subvencions de 40 milions d'euros anunciades per l'executiu suposen un import de 1.500 euros per cada establiment a Catalunya, molt per sota de les despeses fixes de la majoria de restauradors.

El propietari de Cal Mingo i president del Gremi d'Hostaleria de Viladecans, Mingo Morilla, té dotze treballadors en plantilla. Va presentar un ERTO durant el primer confinament i, després de desafectar els treballadors, n'ha tornat a presentar un altre. Explica que té uns costos fixos diaris de 1.346 euros i diu que té por d'haver de tancar definitivament.

"Pateixo per les famílies que depenen del sou dels meus treballadors. En un principi ens vam oferir a ajudar-los, perquè les prestacions arribaven tard, però en aquest moment m'és molt difícil"

"La Generalitat ha parlat de reduir el preu dels lloguers, però molts som propietaris dels locals. Qui ens sufragarà aquesta despesa d'hipoteca?", es queixa Manuel Ángel Ortiz, propietari del restaurant Andalucía, a Castelldefels,i president del Gremi d'Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat.

El turisme rural vol un pla propi

Entre els sectors perjudicats per les restriccions, també hi ha les cases de turisme, on han caigut en picat les reserves des que fa un mes es van limitar les reunions a un màxim de sis persones. Les cases que tenen més problemes són les que es lloguen senceres perquè no surten a compte per a poca gent.

Les associacions de turisme rural de Girona, el Pirineu de Lleida i la Confederació Catalana d'Agroturisme i Turisme Rural (Concatur), que representen prop de la meitat de les cases rurals existents a Catalunya, han proposat a la Generalitat que s'elabori un pla específic que reguli el sector.

Tot i que l'estiu va ser bo per aquest tipus de turisme, Concatur nega que el balanç de l'any sigui positiu. Segons el president, Ferran Puig, les xifres variaran en funció de la comarca, però hi ha casos que amb prou feines podran facturar el 20% del que van fer el 2019.

En alguns indrets, com l'Alt Pirineu, ara "arrencava el que per a ells és la temporada alta", explica, i prop de la costa estan patint "perquè la gent creu que són zones massificades" i cita els exemples de l'Alt i el Baix Empordà o el Delta de l'Ebre.