Més de 1.100 dies arrossegant la sequera: què s'està fent i com en sortirem?

Aviat s'activarà la nova fase d'emergència a la regió metropolitana, però mentrestant cal pensar en noves mesures per fer front a més episodis com aquest en el futur

Carla Riverola BrutauActualitzat

L'aqüífer de Carme Capellades va fer saltar totes les alarmes. És la principal font d'abastament de l'Anoia i l'octubre del 2021 estava sota mínims. Tant, que es va haver de declarar l'alerta, activant per primer cop el pla de sequera que la Generalitat havia aprovat l'any anterior.

Des de llavors, la situació no ha millorat gens: al contrari. El pla de sequera s'ha anat desplegant a totes les conques internes, que pateixen una manca de pluges que s'arrossega fa més de 1.100 dies. Una sequera més intensa del que tothom preveia.

"És una gran anomalia el que està passant", reconeix Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua. "Portar tres anys sense pluges és bastant extraordinari.

Entre el 2004 i el 2008 vam tenir un any molt sec, un de mig humit i dos de secs. En canvi, ara és continu, molt extens i sense pluges. Per això diem que és la sequera més important des que tenim dades instrumentals, el 1915", afegeix.

Una part de l'aqüífer Carme Capellades que gairebé no tenia aigua el 6 d'octubre de 2021
Una part de l'aqüífer Carme Capellades que gairebé no tenia aigua el 6 d'octubre de 2021 (ACN/Mar Martí)

L'emergència a Barcelona, a tocar

La sequera és ben visible als pantans, que estan ara pràcticament secs, per sota del 17% de capacitat. L'últim cop que els vam veure plens va ser el 24 de gener del 2020, quan fregaven el 100%. Acabava de passar el temporal Glòria, que va ser devastador, però va descarregar una aigua que encara avui estem consumint.

Els embassaments tenen una capacitat total d'uns 700 hectòmetres cúbics, i a les conques internes se'n consumeixen uns 1.000 cada any. "O sigui que els pantans ens han servit durant quatre anys, perquè també tenim pous, utilitzem bé l'aigua, hem aplicat restriccions en diferents sectors, sobretot l'agricultura, les dessaladores fa un any i mig que treballen al 100% i, a més, estem produint aigua regenerada", resumeix Reyes.

Terra seca i esquerdada per la sequera que fa més de 1.000 dies que dura
Terra seca i esquerdada per la sequera que fa més de 1.000 dies que dura (3cat)

Però, malgrat tot, ara només un temporal com aquell, que no està a les previsions, podria evitar que a mitjans de gener s'activi la nova fase d'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, a la regió metropolitana, que afectarà gairebé 6 milions de catalans.

Les restriccions s'enduririen i es limitaria encara més el consum màxim per persona i dia, fins als 200 litres, com explica Samuel Reyes:

"Després de 3 anys, la ciutadania no ha notat la sequera. Podem viure 3 anys de sequera amb el mateix benestar? Arriba el moment de fer esforços."

Tanmateix, la sequera ja està sent molt costosa. Així ho determina l'ONG Christian Aid, que elabora una llista dels desastres climàtics, en els quals ha inclòs la sequera a Espanya com el novè desastre climàtic més car de l'any.


Portar aigua en vaixells, l'última solució

Actualment, ja hi ha municipis on no sempre surt aigua de les aixetes de casa, o d'altres on cal anar a buscar-la amb garrafes. També hi ha poliesportius amb les dutxes tancades. La Generalitat vol evitar que aquests exemples es generalitzin, i per això ha accelerat moltes obres que permetran incrementar encara més l'ús d'aigua regenerada i la dessalinització, amb una nova planta a Cubelles.

De fet, si el 2021 l'aigua que consumíem provenia en un 85 % dels embassaments, ara només ho fa la meitat. La resta és fruit de la dessalinització (un 22%), la regeneració (entre un 15 i un 17%) i els pous (al voltant del 20%).

Però si no plou amb força aviat, tampoc això serà prou, i per això ja es pensa en solucions més dràstiques, com l'arribada d'aigua en vaixells abans de l'estiu. Una mesura que ja es va haver de fer servir el 2008 i que pocs esperaven que s'hagués de repetir.

Arribada d'un dels vaixells cisterna que van portar aigua al port de Barcelona el 2008
Arribada d'un dels vaixells cisterna que van portar aigua al port de Barcelona el 2008 (3cat)

"Hem après coses des de llavors, hem millorat perquè l'aigua ha durat més, però arribar als vaixells vol dir que estem en una situació desesperada", assegura Joaquim Farguell, geògraf de l'Institut de Recerca de l'Aigua de la Universitat de Barcelona.

L'Agència Catalana de l'Aigua també planteja noves solucions, com instal·lar dessalinitzadores portàtils en vaixells. Es descarta, això sí, el polèmic transvasament de l'Ebre.


Estalvi i inversions mentre arriba la pluja

Immersos en aquesta crítica situació, la pregunta que plana, sobretot, és com sortir de l'actual sequera si les pluges no arriben aviat. Les mirades segueixen posades, sobretot, als mesos d'abril i juny, que haurien de ser humits. El que passi llavors serà clau. 

Però, mentrestant, l'aposta de l'Agència Catalana de l'Aigua és, en primer lloc, l'estalvi:

"Si estalviem tots 10 litres al dia, en un any suposa uns 30 hm3, que és el que genera una dessaladora nova. El poder que tenim estalviant una mica a casa és molt important".

Perquè, explica, si es redueix el consum i s'allarguen les reserves d'aigua als embassaments, es guanya marge per "accelerar les obres, que podrien fins i tot posar-se en funcionament si la sequera segueix allargant-se".

Dutxes d'un centre esportiu tancades
Actualment, en alguns municipis no sempre surt aigua de les aixetes de casa i en d'altres hi ha poliesportius amb les dutxes tancades (Canva)

Per exemple, la regeneració d'aigua a Sant Feliu de Llobregat o la primera fase de potabilització del riu Besòs. El govern també vol accelerar la construcció de la dessaladora del Foix, a Cubelles, però encara podria trigar anys.

El repte de futur, explica Reyes, és "fer les mateixes activitats que avui fem, amb el mateix benestar, però amb un menor consum d'aigua".

I això implica millorar l'eficiència de les xarxes i fer un ús més racional de l'aigua, per exemple, estenent les ordenances d'aigües grises que ja tenen a Sant Cugat del Vallès o el Prat de Llobregat, i que permeten aprofitar l'aigua de les dutxes i les piques per omplir les cisternes dels vàters.


L'endemà

El que els experts alerten que no pot tornar a passar és que quan les pluges arribin la sequera s'oblidi. Després de la sequera del 2008 molts projectes d'inversió van quedar al calaix.

"Si plogués i s'omplissin els embassaments, no ens podríem oblidar de la sequera immediatament. De fet, ho hauríem d'aprofitar per posar-nos al dia de les infraestructures", demana Farguell.

Un tractor aturat enmig d'un camp
Pagesos de la plana d'Urgell han deixat de sembrar entre un 50% i un 70% de les hectàrees de cereal d'hivern per la sequera (ACN/Alba Mor)

Perquè, de fet, com es gestioni l'endemà d'aquesta sequera determinarà com afrontem episodis futurs. En aquest sentit, el geògraf de l'Institut de Recerca de l'Aigua recorda que cal repensar l'agricultura, un dels grans consumidors:

"Conreus com el blat o l'arròs s'han produït durant molts anys al Mediterrani, però potser estan arribant al seu límit, perquè no podem regar fins a l'infinit"

Aquest expert també creu que el pla de sequera que s'està aplicant ha servit per gestionar durant més temps unes reserves d'aigua minses. Però considera que "ha quedat curt", perquè s'acabarà desplegant sencer. "I, per tant, és important revisar-lo", opina.

Això vol dir que, en el futur, "haurà de contemplar noves dades" que permetin anticipar-se encara més: "Ens enfrontem a una climatologia més variable i més incerta. Les pluges ja no arriben ni a la primavera ni a la tardor, els patrons han canviat i la pluja arriba quan arriba".

Però, abans que arribi aquest moment, l'objectiu és tancar l'aixeta tant com sigui possible, mentre les mirades segueixen al cel.

ARXIVAT A:
SequeraMedi ambientCrisi climàticaMeteorologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut