Menys emissions, un benefici temporal de la pandèmia del coronavirus
Que la reducció es mantingui o reverteixi dependrà del tipus d'estímuls econòmics que s'adoptin quan acabi la situació d'alarma
El confinament i l'aturada econòmica decretada a la Xina pel coronavirus SARS-CoV-2 va reduir d'un 25% les emissions de diòxid de carboni del país asiàtic. Seria una de les poques notícies positives durant la pandèmia.
Aquest és el càlcul aproximat de l'organització Carbon Brief, una web britànica sobre l'escalfament global.
La web també explica que el consum de carbó a les centrals energètiques va caure un 36%, que els nivells de diòxid de nitrogen eren un 37% més baixos i que el volum de passatgers en el sector de l'aviació va caure un 10%, si bé posteriorment es va recuperar.
La disminució de les emissions, significativa a nivell mundial
Molts comentaristes assenyalen que hi pot haver un ràpid creixement quan les mesures es relaxin o s'anul·lin. També dependrà de quins estímuls es donin a l'economia.
Les directrius d'aturada han fet que a molts països milions de persones hagin deixat de fer desplaçaments. També s'han evitat molts viatges en avió, perquè s'han anul·lat fires, congressos, reunions, esdeveniments esportius i culturals, etc.
A la Xina, cada hivern, durant les celebracions de l'any nou, l'activitat s'atura durant una setmana. Aquesta vegada, el virus va obligar el govern a allargar aquest període i això ha tingut efectes. La baixa demanda d'energia es va mantenir deu dies més i no n'hi va haver un repunt significatiu al febrer.
Es tracta d'una baixada temporal amb un impacte petit en el conjunt de l'any
La reducció d'un 25% d'emissions durant dues setmanes provocaria només una disminució de l'1% anual. Si la producció s'accelera per compensar l'aturada, les emissions podrien ser les mateixes de sempre.
Les disminucions també s'han produït en altres llocs, fins i tot on les mesures no han estat tan dràstiques. Les emissions s'han reduït a Nova York entre un 5 i un 10%, degut, sobretot, a la disminució del trànsit de cotxes, camions i autocars.
En el seu informe del març, l'Agència Internacional de l'Energia plantejava dues possibles situacions. Si les mesures per controlar el coronavirus duren gaire temps, preveu que la demanda de petroli disminueixi en 730.000 barrils cada dia aquest any. Si la situació es normalitza de pressa, creu que la demanda creixerà en 480.000 barrils diaris. Actualment es troba al voltant dels 10 milions de barrils diaris.
Però si les emissions baixen, quant pot durar aquest efecte?
En un article publicat a The Conversation, Glen Peters, director de recerca del CICERO (Centre de Recerca Internacional del Clima i el Medi Ambient d'Oslo), suggereix que el coronavirus pot reduir de forma significativa les emissions, però afegeix això:
"L'efecte serà probablement menys pronunciat que durant la crisi financera global del 2008. I el declivi d'emissions de resposta a crisis econòmiques passades suggereix una ràpida recuperació quan la pandèmia acabi."
L'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) ha revisat l'estimació de creixement de l'economia mundial aquest any: al novembre passat el va preveure en un 3% i ara al març l'ha calculat en un 2,4%.
Considerant la recuperació econòmica i un augment de l'eficiència en l'ús dels combustibles fòssils, que els darrers 10 anys ha estat del 2,5% anual, l'OCDE creu que les emissions s'hauran reduït un 0,3% al final del 2020.
Però Peters assenyala que, com s'ha vist repetidament, en anys de crisi l'eficiència millora molt més lentament. Per això, creu que les emissions fins i tot podrien créixer en el conjunt de l'any.
Després del crash financer dels anys 2008-2009 les emissions van créixer un 5% degut als estímuls econòmics, que van dur a un increment de l'ús de combustibles fòssils. Per això, ara s'haurien de plantejar altres formes de recuperar l'activitat, com comentava a la BBC Corinne Le Quéré, de la Universitat d'East Anglia:
"S'hauria de procurar que en la reactivació ja es disminuïssin les emissions, per exemple renovant edificis posant-hi bombes de calor i bateries elèctriques. No són coses complicades i es pot fer de forma immediata. Només calen incentius financers."
I la disminució de les emissions es manté i fins i tot s'aferma, doncs, dependrà, entre altres coses, de quin plantejament es faci per reanimar l'activitat. L'adopció permanent de noves formes laborals, com el teletreball o la disminució dels desplaçaments, hi ajudaria.
Per això, Glen Peters conclou que ara hi ha l'oportunitat d'invertir en canvis estructurals que permetin reduir les emissions quan torni el creixement, com ara el desenvolupament de tecnologies netes.
