Mendoza homenatja biblioteques i arxius: "Hi he passat hores celestials"

"Em sento exactament com el turista dos milions a qui li donen premis i li fan festes per haver-s'ho passat molt bé." D'aquesta manera resumia l'escriptor barceloní Eduardo Mendoza com viu els reconeixements. Ho deia en l'últim que ha rebut, el 8è Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino.

I ha anat més enllà. Ha assegurat que fent novel·la històrica no només s'ho passa bé. S'ho passa doblement bé "escrivint i fent recerca". Per això, ha lloat el paper de les biblioteques i arxius.

"Hi he passat moltes hores celestials. Imagino que, si algun dia vaig al cel -cosa que dubto-, serà una gran biblioteca."

Ha estat des d'aquesta admiració que ha demanat que s'inverteixi en aquestes institucions i es mantinguin.

Ha defensat el bé que han fet en la seva obra perquè "se li va ocórrer" començar a escriure "aquestes novel·les històriques" a partir d'hores i hores interessant-se per la història de la ciutat en biblioteques i arxius, i intentant convertir aquelles dades "una mica mortes" en una història de la ciutat explicada a través de la vida dels seus personatges.

"Era la meva ciutat, jo la coneixia i la ciutat em coneixia a mi. I, literàriament, era bastant verge."

Mendoza ha declarat, una vegada més, el seu amor per Barcelona. Considera que la ciutat no ha canviat tant com sembla. El que sí que ha canviat, ha dit, és com la gent veu Barcelona.

Es mostra convençut que els de fora valoren això dels barcelonins: "Aquesta barreja de ser gent més o menys seriosa, treballadora, de la qual et pots refiar, que no et vol enganyar –o poc–. Però també gent a qui agrada viure bé, que li agrada menjar, que li agrada l'amistat. I que som bastant gamberros: mengem més del que hauríem de menjar i bevem més i estem llevats fins més tard i fem les coses una mica malament, però amb bona voluntat."

Mendoza valora, a més, que tot això els barcelonins no ho fan amb la intenció d'agradar. Per això ha desitja continuar igual, "només d'aquesta manera agradarem".

Tot això l'escriptor ho ha dit en un discurs que ha fet en una cerimònia sense públic per les restriccions de la pandèmia a la Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria.

"Grandeses i misèries" de Barcelona

El jurat va prendre al març la decisió de premiar-lo amb el Barcino de novel·la històrica per unanimitat i destacant la capacitat de Mendoza de "disseccionar les grandeses i misèries" de la "seva ciutat", Barcelona, marc de referència de la major part de la seva obra narrativa.

Pel jurat, "dir Barcelona és dir Mendoza", ja que la capital catalana constitueix el marc de referència de la major part de l'obra narrativa.

De fet, a les novel·les de Mendoza, s'hi han vist moltes Barcelones. Des de la Barcelona de finals del segle XIX de "La ciudad de los prodigios" fins la preolímpica de "Sin noticias de Gurb", passant per la Barcelona de la Transició d'"El misterio de la cripta embrujada".

El 1975 va publicar la seva primera novel·la, "La verdad sobre el caso Savolta".

Les seves últimes obres publicades, "El rey recibe" i "El negociado del Yin y el Yang", novel·len de manera parcialment autobiogràfica les peripècies d'un nou personatge des dels últims anys de franquisme.

Aquesta setmana, l'editorial Seix Barral ha reeditat la seva obra "Riña de gatos. Madrid 1936", amb un text inèdit de l'autor, per celebrar el 10è aniversari del Premi Planeta.

I ara tot just acaba de sortir del forn "Las barbas del profeta", un llibre en què l'escriptor repassa els passatges de la Història Sagrada que més el van colpir, com ara el Diluvi Universal.