L'últim boter de Catalunya fa classes perquè no es perdi l'ofici

Joan Campà és l'últim mestre boter que queda a Catalunya. L'ofici de fer botes amb pell per transportar i beure el vi el va aprendre del seu pare ara fa 50 anys. I s'hi ha dedicat tota la vida compaginant-ho, això sí, amb la restauració, perquè no es podia guanyar la vida només venent botes. 

Diu que la industrialització ha acabat amb oficis com el seu i que ell segueix fent-ne i anant a fires perquè li agrada.

"La gent que hi entén sí que diu: 'Em gasto 60 euros o 50 i tinc una bona bota'. Però el que no hi entén compra una una de 15 feta a màquina i ja està. No se'n venen moltes. Ara no. Ara ja és més per tenir l'ofici i fa gràcia continuar. Però res més."

Les coses han canviat molt des que va fer la seva primera bota sota la supervisió del pare.

"Abans tothom ho feia d'ofici, però si els grans, com jo, no ho féssim, hauria mort completament l'ofici de boter."

Ara té un taller a Ripoll on ensenya el seu ofici perquè no es perdi del tot. Va obrir-lo fa 7 anys. Hi van una desena d'alumnes a qui en Joan intenta transmetre els seus coneixements i ells n'estan encantats:

Eduard Simon: "Bàsicament és perquè tingui una continuïtat. Perquè si no es perdria l'ofici. Perquè ell diu que no, però hi ha molts trucs que, si no t'ho expliquen, no te'n sortiries pas."

Àlex Fernández: "Tota la feina feta a mà sempre té el seu caràcter. No totes les botes que fem són iguals, encara que siguin totes de litre. Totes tenen un què."

Aniol Ayuso: "S'ha de tenir molta paciència. Si no ho fas bé o ho fas ràpid, a la llarga, quan comences a cosir, et passa factura."

En Joan sí que n'ha tingut, de paciència, i calcula que, de botes, n'ha fet unes 10.000.