L'opacitat dels visats d'or, els passaports per inversió a preus desorbitats

En l'última dècada, la Unió Europea ha rebut 6.000 nous ciutadans i prop de 100.000 nous residents a través dels anomenats visats d'or. Segons un informe de Transparència Internacional i Global Witness, aquesta pràctica ha aportat uns 25.000 milions d'euros en inversions. Els preus varien en funció del país.

A Grècia o Letònia, qui vulgui el visat ha de desembutxacar 250.000 euros, mentre que en països com Xipre o la Gran Bretanya la inversió ha de ser superior als 2 milions d'euros. Precisament, des del boom d'aquesta pràctica, el 2013, el territori xipriota ha ingressat gairebé 5.000 milions d'euros.

Però, saben els ciutadans xipriotes, i els europeus en general, on van a parar aquests diners?

Rachel Owens: cap d'advocats de l'ONG Global Witness

"No. Hi ha una completa falta de transparència i de responsabilitat en aquest sistema. Ningú està realment assabentat que els visats d'or existeixen. No hi ha transparència sobre qui està entrant al país..., quants diners estan entrant i on van a parar després. No se sap si realment s'inverteix en serveis públics o per a la millora de la societat."

Juntament amb altres organitzacions, com Transparència Internacional, Global Witness afirma que els visats d'or són una porta d'entrada a pràctiques corruptes, revendes, malversació, blanqueig de diners i altres il·legalitats. Posen en dubte els controls que passen els països. Qualifiquen els mecanismes d'inoperants i molt opacs. I destaquen casos com el de Malta, on les altes esferes de poder decideixen qui entra i qui no, encara que sigui algú investigat per la policia. La periodista de Malta Daphne Caruana estava investigant justament això abans de ser assassinada.

Experts forenses investiguen l'explosió del cotxe de Daphne Caruana

Laure Brillaud: agent de policia de la lluita contra el blanqueig de diners per Transparència Internacional

"Creiem que, en molts països, aquest sistema està dissenyat per facilitar la corrupció, i no pas per millorar la seguretat global de la Unió Europea i els seus ciutadans. Està preparat per guanyar diners."

El marc legal que estableix aquestes transaccions permet que les persones estrangeres aconsegueixin la ciutadania a través de contribucions financeres, majoritàriament en infraestructures, sector immobiliari, bons del govern o, per exemple, en països com Portugal, creació d'empreses que proporcionin com a mínim deu llocs de treball.

Com està la situació a Espanya?

Espanya ha aprovat uns 25.000 permisos de residència entre el 2013 i el 2018, i ingressa prop de 1.000 milions d'euros anualment, segons l'informe publicat per Transparència Internacional. La majoria d'inversors provenen de la Xina, Rússia o els Estats Units, i en menor mesura, de l'Índia o Veneçuela. Barcelona lidera la llista a Espanya, amb prop de 1.400 visats d'or.

La ciutadania per inversió atreu persones amb passaports que permeten l'entrada a pocs països. Solen tenir un patrimoni que oscil·la entre els 2 i els 15 milions d'euros.

Precisament, en aquest fet neix una de les preguntes que posen en dubte els visats d'or: són justos?

Rachel Owens: cap d'advocats de l'ONG Global Witness:

"Crec que la gent s'ha començat a preguntar quin tipus d'Europa volem ser. Argumenten que hi ha gent que se salta la cua mentre molta gent mor al mar Mediterrani. I aquests sí que tenen raons per estar protegits per la Unió Europea. Quina és la diferència de tracte que hi ha, si molts dels que venen poden ser corruptes o criminals."

Empreses com Henley's Partners, amb la seu principal a Londres, es dediquen a l'assessorament d'aquestes inversions. Contactats per Catalunya Informació, via correu electrònic, fugen d'aquestes acusacions i posen un exemple molt descriptiu als informes publicats per Global Witness i Transparència Internacional.

Extret d'un dels seus correus electrònics:

"Dir que els visats d'or són dolents és com dir que un cotxe és perillós ignorant que hi ha cinturons de seguretat obligatoris."

La realitat és que parlar amb aquest tipus d'empreses presenta grans dificultats. Comunicació via correu electrònic, només en alguns casos, i ni una sola entrevista telefònica. Ens dona una idea del secretisme que envolta aquest tipus de pràctiques. Cap país, a excepció d'Àustria i Malta, publica la llista dels nous ciutadans. Un dels pilars en què es basen els defensors dels visats d'or és la injecció de capital en els països més pobres o la creació de nous llocs de treball.

Però això és així realment?

No ho sembla. Per exemple, a Portugal, només 11 dels més de 6.000 estrangers que han rebut un visat ho han fet per la via de crear empreses amb més de 10 llocs de treball. Un 0,2% del total.

Com està reaccionant la Unió Europea?

Fa 5 anys, l'Eurocambra va demanar un informe a la Comissió Europea. Tot just l'han presentat ara. I arriben a la mateixa conclusió que Global Witness i Transparència Internacional, tot i que sense xifres concretes: és un sistema corrupte i perillós per a la Unió Europea.

Vera Jourova, comissària europea de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere:

"Quan un país ven la ciutadania, ven també la ciutadania de la Unió Europea. A la pràctica, aquest país ven una cosa que no li pertany."

El cas més sonat és el de Mukhatar Ablyasov.

Era el director d'un dels bancs més importants del Kazakhstan. Una auditoria va destapar un forat d'entre 5.000 i 10.000 milions d'euros. Els va invertir a la Gran Bretanya, on es va refugiar mentre era investigat al seu país. Va aconseguir el visat britànic per al seu fill i va poder fugir a França quan el van condemnar a presó per no pagar les multes que se li havien imposat.

Un altre exemple seria el d'Ali Sadr.

És un ciutadà iranià que va obtenir el passaport invertint en dues illes del Carib que no l'obligaven a residir allà. Va fer negocis amb Veneçuela, va muntar un banc a Malta i va obrir una sucursal al Regne Unit. Ara afronta 125 anys de presó per delictes d'evasió d'impostos i blanqueig de capitals.

Dos petits exemples que posen en evidència un negoci difícilment controlable i, per molts, escandalós.