Llum verda a l'esborrany de l'Estatut amb l'abstenció de CiU i l'oposició del PP

218 articles, set disposicions addicionals i quatre de transitòries. Aquest és el volum de la proposta de reforma de l'Estatut que quadriplica els 57 articles de l'actual. Poc més de 40 minuts han necessitat els ponents de l'Estatut per aprovar el primer esborrany formal del nou text, després que dimecres deixessin pràcticament tancats els continguts una vegada acabada una maratoniana reunió de prop de 12 hores. La proposició de llei de reforma estatutària s'ha aprovat amb els vots del tripartit, però amb l'abstenció de CiU i el vot en contra del PP. CiU, els vots de la qual seran imprescindibles per arribar a la majoria de dos terços al ple de la cambra catalana, finalment s'ha abstingut atès el seu desacord amb dos aspectes del text que considera fonamentals i en què el tripartit ha imposat el seu criteri: el finançament i el blindatge de les competències de la Generalitat. Per la seva banda, el PP hi ha votat en contra, ja que interpreta que el text de 218 articles (que ara inicia un tràmit d'esmenes, abans de ser aprovat per la comissió primera, el 29 de juliol, i ser traslladat cap al setembre al ple del Parlament) conté elements inconstitucionals. El text aprovat expressa la necessitat de reformar set lleis orgàniques de l'Estat i defensa traspassar almenys dotze competències a través de l'article 150.2 de la Constitució. Els socialistes ja han advertit que seria bo no aplicar en excés aquest article més enllà de competències claus. Temps d'esmenes La mesa ha acordat a la tarda la tramitació parlamentària del text. Els partits articulen a partir d'ara les seves discrepàncies ja conegudes a través de vots particulars i, posteriorment, d'esmenes. Els vots particulars de CiU a l'actual redactat fan referència al blindatge de competències, un altre sobre finançament i un tercer a favor de l'equilibri territorial. I el PP ha presentat un vot particular de rebuig a la totalitat del text. També el tripartit presenta els seus propis vots particulars: PSC i ICV-EUiA se centren especialment a reclamar més reconeixement de l'autonomia municipal, mentre que ERC emet un vot particular per justificar la seva posició favorable respecte a l'actual text. Algunes d'aquestes discrepàncies han estat motiu de polèmica, com la proposta de llei electoral presentada pel PSC o les divergències sobre com encaixar els ajuntaments amb el nou Estatut. CiU i ERC discrepen respecte a la voluntat de PSC, Iniciativa i PP de detallar extensament les competències dels municipis. Aquest dissabte es publicarà l'informe de la proposició de llei elaborat per la ponència al Butlletí Oficial del Parlament i, des d'aquesta data fins al 20 de juliol, els grups tindran ocasió de presentar i negociar esmenes. El 21 de juliol, la comissió d'administració i govern local de la Generalitat (o comissió primera) es reunirà per designar els membres d'una nova ponència, formada per un representant de cada grup, que s'encarregarà de la tramitació de l'Estatut en aquesta comissió. Des d'aquell dia i fins al 25 de juliol, aquesta nova ponència tindrà temps per negociar esmenes, i el 26 de juliol es publicarà el dictamen elaborat sobre el nou Estatut. Durant els tres dies següents, 27, 28 i 29 de juliol, es produirà el debat i votació del dictamen a la comissió primera del Parlament català. Homenatge a les víctimes dels atemptats de Londres Després d'acabar la votació, cap a les dotze del migdia, els ponents s'han unit a la resta de presents a la seu del Parlament per retre homenatge a les víctimes dels atemptats a Londres, amb cinc minuts de silenci a les portes del Palau de la Ciutadella.