Llei de Memòria Democràtica: es podran jutjar els crims del franquisme?

La nova Llei de la Memòria Democràtica que es tramita al Congrés, permetrà o no investigar els crims del franquisme? Ha de prevaldre la Llei d'Amnistia de la Transició o el dret internacional humanitari? La qüestió enfronta govern espanyol i Unides Podem. Qui té raó?

El govern espanyol admetia aquest dijous que les esmenes a la Llei de Memòria Democràtica que van presentar aquest dimecres Unides Podem i el PSOE no permetran jutjar els crims del franquisme. Ho reconeixia el ministre de Presidència, Félix Bolaños, que defensa que no es poden investigar penalment fets que ja s'han amnistiat:

"La nostra Constitució diu que les lleis penals no poden ser retroactives, no podem establir una norma del 2021 que apliqui actuacions que es van realitzar l'any 71 o el 72. Insisteixo, cap canvi. El que es podrà fer quan entri en vigor la llei en aquest aspecte és el que ja es pot fer des del 2002."

Tot això, poques hores després que des d'Unides Podem, i també des del mateix PSOE, donessin a entendre que la llei d'amnistia no impediria jutjar aquests crims, per una suposada prevalença de la legislació internacional en aquest àmbit.

En concret, en una esmena que van presentar a la llei, hi van incloure que, segons el dret internacional humanitari, "els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d'imprescriptibles i no amnistiables."

Garzón: "Qualsevol intent s'ha tallat de manera dràstica i cruel"

Ja va defensar justament això l'any 2008 Baltasar Garzón, quan era magistrat de l'Audiència Nacional. Es va declarar competent per investigar delictes comesos pel franquisme. La Fiscalia s'hi va oposar i, finalment, es va inhibir en favor dels jutges territorials. Per aquesta investigació, se li va obrir un procediment per prevaricació, tot i que se'l va acabar absolent.

Segons ha afirmat Garzón en una entrevista als Matins de TV3, que PSOE i Unides Podem pactessin aquesta esmena on es qüestiona que l'amnistia sigui intocable "és un pas endavant". Però lamenta: "Tirar-se enrere als 5 minuts em sembla mala forma d'actuar".

"A Espanya no s'ha fet cap investigació. A Espanya s'ha tallat d'arrel qualsevol possibilitat d'una investigació penal dels crims franquistes, categoritzats com a crims de lesa humanitat."

L'exmagistrat defensa que la legislació internacional exclou la possibilitat d'amnistiar els tipus de crims que haurien comès els responsables de la dictadura franquista. I ha criticat que en països com l'Argentina es pugui processar l'exministre de Franco Martín Villa i aquí no.

"Estic d'acord amb el principi de la retroactivitat penal. Però aquí no hi seria. El que cal buscar és si les figures penals que donen base als crims de lesa humanitat existien o no."

Conclou que, al seu parer, s'hauria de trobar la fórmula per investigar i establir si cal una condemna, una absolució o una "justícia restaurativa" perquè "polítics, jutges i societat hem de protegir les víctimes."

Per al catedràtic en Dret Constitucional de la UB Joan Queralt, una via seria "declarar la nulitat dels judicis, com es va fer Alemanaya, i indemnitzar generosament els hereus de les vícitmes".

Xavier Arbós, també catedràtic en Dret Constitucional a la mateixa universitat, "no es pot retrotaure l'aministia per alguns dels que s'hi van acollir, en canvi prodrien ser perseguits per autoritats que volguessin portar-los davant de tribunals internacionals."
 

L'oposició carrega contra Bolaños

La idea que es pugui obrir la porta aquesta porta no agrada, d'entrada, al principal partit de l'oposició. Per Casado, amb la Llei de Memòria Demcràtica, que considera inconstitucional, és un atac a la Transició que enfronta els espanyols. 

En una línia similar, per Ciutadans, el govern espanyol assumeix "el relat dels seus socis separatistes" amb una mesura que veu populista. Per Vox, el projecte de llei és una "esmena a la Transició". Així li han traslladat aquest divendres al ministre Bolaños en la seva compareixença a la comissió constitucional del Senat.