Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'Iran promet venjar el ciberatac a la planta nuclear de Natanz, que Israel no nega

Parla de "terrorisme nuclear" i assegura que l'enriquiment d'urani no s'ha aturat

Juli Rodés Almer Actualitzat
TEMA:
Iran

L'Iran acusa Israel, enemic tradicional, de ser l'autor del ciberatac que aquest diumenge ha causat una apagada elèctrica a la planta nuclear de Natanz.

Una acció que el govern iranià ha qualificat de "terrorisme nuclear" i que Israel no ha desmentit.

Diumenge, durant la seva intervenció en una cerimònia, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no va fer cap referència explícita a la planta iraniana de Natanz, però va declarar: "La lluita contra la nuclearització de l'Iran... és un atac massiu."

Aquest dilluns, el ministre d'Afers Exteriors iranià, Mohammad Javad Zarif, ha promès "venjança contra els sionistes", en referència a Israel.

 

Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel, durant la commemoració del dia de l'Holocaust el 8 d'abril a Jerusalem (Reuters/Maya Alleruzzo)


Diversos mitjans israelians asseguren, citant fonts dels serveis d'intel·ligència, que l'atac a Natanz és obra del Mossad i que podria endarrerir mesos l'enriquiment d'urani.

En canvi, Saeed Khatibzadeh, portaveu d'Exteriors, ha assegurat en roda de premsa que només han resultat afectades les centrifugadores IR-1, les més antigues de Natanz, i que seran substituïdes per d'altres de més avançades.

També que "no hi hagut danys personals o ambientals", però que l'apagada "hauria pogut acabar en un desastre que seria un crim contra la humanitat".

Més tard, el cap d'Energia nuclear de l'Iran, Ali Akbar Salehi, ha afegit que s'ha activat un sistema d'alimentació d'emergència per compensar l'apagada i que "l'enriquiment d'urani no s'ha aturat" a Natanz.

El sabotatge ha tingut lloc l'endemà que l'Iran anunciés la posada en marxa de 164 centrifugadores IR-6 i 30 centrifugadores IR-5, a més de realitzar un test amb les del tipus IR-9.


"No afectarà" les converses sobre l'acord nuclear

I dies després de la primera reunió a Viena, on va tancar-se, per mirar de recuperar l'acord nuclear amb l'Iran del 2015, promogut i signat per Barack Obama i del qual va sortir el seu successor, Donald Trump. Abans d'arribar a la Casa Blanca, Joe Biden ja va manifestar la seva voluntat de recuperar-lo.

L'acord obliga l'Iran a utilitzar només centrifugadores IR-1, i a enriquir l'urani a una puresa màxima del 3,67% que impediria utilitzar-lo amb finalitats bèl·liques.

Tanmateix, l'Iran ha trencat aquests dos límits des que Trump va retirar-se de l'acord i va imposar-li unes 1.600 sancions diferents.

 

Hassan Rouhani, president de l'Iran, dissabte, durant la visita a una instal·lació nuclear (Reuters)


Ara, quan s'han reprès les converses per recuperar-lo, Khatibzadeh també ha volgut remarcar, en la seva compareixença, que el sabotatge israelià "no aconseguirà el seu objectiu" d'afectar les negociacions en marxa.

Unes negociacions represes aquesta setmana passada per l'Iran i les potències signants, en les quals els Estats Units encara no participen directament.

Biden demana al govern iranià que faci el gest d'aturar l'enriquiment prohibit per l'acord, mentre que l'Iran demana als nord-americans que aixequin les sancions imposades per Trump.


Natanz, una història de sabotatges

Natanz, situada en el centre de l'Iran, és una planta subterrània d'uns 100.000 metres quadrats de superfície que es troba a vuit metres sota terra.

Des del 2015, en aplicació de l'acord nuclear iranià, inspectors de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), dependent de l'ONU, supervisen el seu funcionament.

Natanz ja va ser objecte d'un sabotatge el 2010, amb un virus informàtic desenvolupat pels Estats Units i Israel, que va afectar l'enriquiment d'urani.

Aquest any passat, al juliol, un sabotatge va causar un incendi en una sala de muntatge de centrifugadores.

L'Iran va acusar Israel d'aquest atac, i també de l'assassinat, als afores de Teheran, de Mohsen Fakhrizadeh, considerat pels serveis d'intel·ligència occidentals el cervell d'un pla encobert d'armes nuclears iranianes.

Una mort amb la qual Israel mai ha negat tenir-hi relació.

ARXIVAT A:
Iran Israel Estats Units
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut