L'independentisme, majoria en vots i escons per primera vegada en unes eleccions
Amb el 100% escrutat, els partits independentistes obtenen el 51,2% dels vots, però el PDeCAT no entra al Parlament
Les forces polítiques independentistes han superat aquest 14F un dels principals reptes que tenien des de fa anys: aconseguir més de la meitat de vots en unes eleccions.
En concret, i amb el 100% escrutat, la suma de les candidatures explícitament independentistes que es presentaven en aquestes eleccions autonòmiques ha estat del 51,2% de total de vots.
La suma dels partits que han aconseguit representació parlamentària, ERC, Junts i la CUP, no supera el 50%, però sí si s'hi afegeixen els vots aconseguits pel PDeCAT, que no ha superat la barrera del 3%.
Pel que fa al número de diputats, la suma dels tres partits puja a 74 -33 ERC, 32 Junts, i 9 la CUP-, 2 més que en l'anterior legislatura i 6 per sobre de la majoria absoluta, fixada en 68 escons.
De tota manera, aquesta victòria per majoria absoluta de vots es dona en les eleccions al Parlament de Catalunya amb menys participació de la història: ha estat del 53,55% del cens, el 25% menys que el 2017.
Sis candidatures independentistes
Això ha passat en unes eleccions a les quals els independentistes tenien més opcions que mai per escollir: 6 partits en comptes dels 3 que hi hagut fins ara: Junts, ERC i la CUP-Guanyem.
S'hi han afegit el PDeCAT, sortit de l'àmbit convergent, Primàries, sortit del procés de primàries avalat per l'ANC, i el Front Nacional de Catalunya, el FNC.
El PDeCAT, amb 77.059 vots, ha estat l'única llista de les tres que ha tingut possibilitats reals d'aconseguir representació, però s'ha quedat en el 2,72% dels vots, no ha arribat al 3% mínim necessari.
Els altres dos han obtingut resultats molt més baixos encara: Primàries 5.940 el 0,21% i el FNC 4.976, el 0,18%.
Un altre partit sortit de l'àmbit de Convergència Democràtica, el Partit Nacionalista de Catalunya, el PNC, liderat per Marta Pascal, no es considera independentista, i ha aconseguit encara menys vots, 4.583, el 0,16% del total escrutat.
52,7% segons el sondeig
El sondeig que ha fet l'empresa GAD3 per encàrrec de TV3 i Catalunya Ràdio i que s'ha fet públic a les 8 del vespre, ja ha vaticinat que l'independentisme havia superat el 50% dels vots en aquestes eleccions.
En concret, els resultats del sondeig han calculat en el 52,7% dels sufragis la suma de vots rebuts per ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT, 5 punts més que el 2017.
Moció d'ERC al Congrés per demanar el referèndum
Precisament la setmana que ve el Congrés dels Diputats debatrà i votarà una moció d'ERC per impulsar un referèndum pactat d'autodeterminació a Catalunya.
Aquesta moció, que es debatrà dimarts i es votarà dijous, va rebre el suport del PSOE, Unides Podem, el PNB i el PDeCAT, mentre JxCat i la CUP es van abstenir.
Presentada en plena campanya
Presentada el 4 de febrer, un cop ja estava ben engegada la campanya electoral del 14F, no va rebre esmenes, però un cop fetes les eleccions, això pot canviar.
La iniciativa parlamentària porta el títol "Moció conseqüència d'interpel·lació urgent sobre si el govern té previst un gir en la seva política territorial, i en particular respecte al conflicte amb Catalunya."
Defensarà la moció Gabriel Rufián, que previsiblement demanarà al govern de Pedro Sánchez que es reactivi l'anomenada Taula de Diàleg entre els executius català i espanyol.
El 80% vol el referèndum
L'argument principal d'ERC és que hi ha una majoria del 80% dels ciutadans de Catalunya que volen el referèndum com a "via de solució respectuosa amb els drets humans, els tractats internacionals i el principi democràtic".
Entre el debat i la votació d'aquesta moció, dimecres la portaveu de Junts, Laura Borràs, preguntarà al govern espanyol si continua creient que el conflicte polític Catalunya-Espanya només és un assumpte intern.
Assignatura pendent de l'independentisme
El fet de no haver obtingut mai la meitat dels vots ha estat una de les crítiques recurrents que s'ha fet a les formacions sobiranistes durant el procés.
En les últimes eleccions al Parlament, el desembre de 2017, l'independentisme va conservar la majoria absoluta al Parlament però es va quedar en un 47,5% dels sufragis.
La xifra era tres dècimes inferior a la dels anteriors comicis: el 27 de setembre de 2015, en les eleccions anomenades plebiscitàries, la suma de Junts pel Sí i la CUP va ser del 47,8% dels vots.
La vegada que més a prop han estat les formacions independentistes d'aquest 50% va ser a les últimes eleccions al Parlament Europeu, el maig de 2019.
Amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de caps de llista, l'independentisme va aconseguir el 49,71% dels vots, sumant JxCat (28,52%) i ERC (21,19%).
Dos milions de vots en les últimes eleccions
Tot i baixar en percentatge de vot, les del 21D, però, van ser les primeres eleccions en què l'independentisme va superar els dos milions de sufragis. La suma de JxCat (948.233), ERC (935.861) i la CUP (195.246) van arribar als 2.079.340 vots.
En tots els anys de procés independentista, només s'ha arribat als dos milions de vots favorables a la independència en una altra ocasió: el referèndum no autoritzat de l'1-O, amb 2.044.038 paperetes del sí.
Des de les últimes eleccions al Parlament, en els quatre comicis que hi va haver l'any 2019 (dues eleccions generals, unes municipals i unes europees) el total de vots independentistes es va moure entre l'1,4 i l'1,7 milions.
Pugna ERC-Junts durant tot el mandat
Aquestes eleccions arriben després d'una legislatura marcada per les desavinences entre els dos socis al govern de la Generalitat.
Les diferències entre els dos socis van començar en els primers passos del mandat, quan el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d'investidura de Carles Puigdemont, el 30 de gener del 2018.
Al Parlament, l'independentisme no va ser capaç de consensuar una resposta conjunta a la sentència del procés. L'únic acord va ser una proposta de resolució que reivindicava poder debatre i votar sobre l'autodeterminació, intentant esquivar una hipotètica actuació del Constitucional.
La proposta del president de la Generalitat Quim Torra de "tornar a exercir el dret a l'autodeterminació" en aquesta mateixa legislatura va rebre el rebuig immediat d'Esquerra, que creia que no era el moment de "posar dates", sinó d'"acumular forces".
El 29 de gener de 2020, Torra va comparèixer al Palau de la Generalitat per dir que anunciaria la data de les eleccions després de l'aprovació dels pressupostos.
L'aleshores president de la Generalitat va afirmar que el "deteriorament de la confiança mútua" entre els socis de govern deixava la legislatura sense "recorregut polític".
Feia dos dies que la mesa del Parlament havia acceptat la retirada de l'escó a Torra, amb l'oposició de JxCat, després que la JEC hagués decidit retirar-l'hi.
Tampoc va haver-hi acord en la resposta a la inhabilitació de Torra, amb desavinences sobre si calia convocar les eleccions abans que el Suprem inhabilités el 131è president de la Generalitat.
En els mesos següents, marcats per la pandèmia del coronavirus, també han estat constants els desacords entre JxCat i ERC, arribant a acusar-se els uns als altres de filtrar el pla de desescalada.
Un espai més fragmentat
En aquestes eleccions al Parlament, als col·legis electorals hi ha hagut més paperetes independentistes que mai: hi han concorregut un total de set formacions partidàries de separar-se d'Espanya.
La principal novetat ha estat la fragmentació de l'espai post-convergent que fa que, on fa tres anys només hi havia Junts per Catalunya, ara hi hagi hagut tres opcions: el PDeCAT, amb Àngels Chacón de cap de llista; Junts, encapçalada per Laura Borràs; i el Partit Nacionalista de Catalunya, liderat per Marta Pascal.
Respecte al 2017, continuen pràcticament igual Esquerra Republicana, tot i que Demòcrates, que aleshores es presentava amb els republicans, ara ha anat amb Junts; i la CUP, que ha sumat les sigles de Guanyem.
Primàries, que es va presentar a l'Ajuntament de Barcelona i té 26 regidors a tot Catalunya, també s'ha presentat a aquestes eleccions, amb Laura Ormella com a cap de llista.
Per últim, també s'ha presentat el Front Nacional de Catalunya, un partit amb alguns plantejaments xenòfobs i que, en el seu programa electoral, assenyala el flux de persones migrants com a insostenible.
